30.11.15

El caballero de los siete reinos. George R. R. Martin (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


En Dunk, nascut a El Lecho de Pulgas, i l'Egg, un nen de 10 anys que és molt més del que aparenta, viuran aventures com a cavaller errant i escuder. Aquesta preqüela de la saga Canción de Hielo y Fuego ens mostra un món on els Targaryen encara són els reis.

El caballero de los siete reinos es va publicar el setembre de 2015 per reunir en un sol llibre Els Contes de Dunk i Egg, que són una preqüela de l'univers Canción de Hielo y Fuego. La primera novel·la curta, o conte, El Caballero Errante, es va publicar el 1998 i George R. R. Martin hi desplega tot el seu art d'una manera magistral, tot i que amb un punt d'innocència que no trobem en la saga i que ens capbussa en els orígens de la cavalleria, la seva essència, els seus valors i la seva disciplina.

Gaudim a El Caballero Errante d'una història magnífica amb unes frases que ericen la pell de pura emoció. Les paraules amb què s'ordena cavaller a un escuder són absolutament sublims: "[...] en el nom del Guerrer us ordeno ser valent. -L'espasa es va traslladar l'espatlla dreta a l'esquerra-. En el nom del Pare us ordeno ser just. -De nou a la dreta-. En el nom de la Mare us ordeno defensar els joves i els innocents. -Esquerra-. En el nom de la Donzella us ordeno protegir totes les dones...". Però per sobre de tot retrobem els valors que tant anhelem quan emprenem la lectura d'un llibre d'aventures, el motiu pel qual hi ha la cavalleria: "Per què? [...] Què veuen en mi? [... ] A un cavaller que va recordar els seus vots."

Com a lectora incansable de fantasia i devoradora dels llibres de George R. R. Martin, tenia unes expectatives altíssimes respecte d'aquesta preqüela. Normalment, les preqüeles no ens sorprenen, ja que coneixem en què acabarà tot, i simplement les llegim perquè estem àvids de saber-ne més. Però amb aquest conte, Martin no només compleix amb les més altes expectatives exigides, sinó que passa el llistó molt per sobre del que s'esperava.

No m'agrada llegir contes, perquè la seva limitada extensió fa que l'escriptor no es perdi massa en els detalls i la trama passi massa ràpid, però un llibre de contes, pel meu gust, és pitjor, perquè cada 70 pàgines (més o menys) tornem a iniciar l'esquema d'una narració: introducció-nus-desenllaç, i és clar, per què llegir unes altres 20 o 30 pàgines d'una introducció? Jo prefereixo un nus llarg i un desenllaç espectacular! I aquí ens trobem amb tres introduccions. En fi, què li farem. No podem deixar de llegir a Martin per una menudesa com aquesta!

El segon conte, La espada leal, és absolutament prescindible. Avorrit i sense cap interès. Segueix sent Martin, però la història no m'ha agradat gens.

El tercer, El caballero misterioso, ens torna aquest George R. R. Martin una mica cínic, que tant coneixem i apreciem, amb una història digna de ser explicada.

En general les aventures de Dunk i Egg són fruit de la ploma d'un escriptor magnífic, però jo prefereixo una història llarga. Així, doncs, encara llegir a Martin sempre és un plaer, prefereixo que dediqui el seu temps a acabar la saga i no a escriure contes.

Si us plau, Sr. Martin, es pot apiadar de tots els seus lectors i incondicionals fans i acabar Vientos de invierno? Serà un petit pas que ens acostarà al setè i últim llibre de la saga. Necessitem saber si Daenerys Targaryen s'asseurà en el tron ​​de ferro, si Bran acabarà convertit en arbre, si per la màgia de la seva ploma Ned Stark reviurà (cosa que anhelo amb desesperació), si Arya es tornarà a trobar amb el seu llop, si John Snow sabrà qui és la seva mare (que jo crec que és Lyanna Stark)... Les nostres vides estan necessitades de la màgia dels set regnes. Ompli de fantasia nostra rutina.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada