RESSENYA TRILOGIA "PENRYN I LA FI DELS TEMPS", de la Susan Ee

 

SINOPSI

Han passat sis setmanes des que els àngels de l’apocalipsi van arrasar la Terra. En pocs dies, la civilització ha quedat reduïda a una pila de runes i la humanitat ha arribat a límits insospitats per sobreviure. Quan enmig del caos un grup d’àngels s’enduu la seva germana petita, la Penryn Young farà qualsevol cosa per recuperar-la. Fins i tot pactar amb l’enemic.

En Raffe és un guerrer caigut a qui han tallat les ales. Després de segles lliurant batalles, jeu a terra entre la vida i la mort quan la Penryn el rescata amb l’esperança que la condueixi fins a la seva germana. La Penryn i en Raffe hauran de confiar l’un en l’altre en un moment en què no podrien estar més enfrontats per arribar al niu dels àngels, on ella arriscarà la vida per recompondre la seva família i ell es lliurarà als seus enemics per recuperar allò que temps enrere el va fer ser qui era.

FITXA Àngels caiguts Penryn i la fi dels temps #1 Susan Ee Publicació: 2020 Obscura Editorial (328 pàgines) Gènere: Fantasia. Young Adult

SINOPSI

El món de l’endemà no dona treva a la humanitat, i menys encara a la Penryn Young. Després d’una massacre perpetrada per l’enemic a la base de la resistència, la Penryn haurà de remoure cel i terra altra vegada per reunir-se amb la seva germana. Per aconseguir-ho, no li quedarà més remei que tornar a ficar-se a la gola del llop. La ciutat deserta de San Francisco amaga nous perills, i els àngels sobrepassaran qualsevol límit per guanyar la partida a la humanitat, que està decidida a fer ressorgir la civilització del munt de cendres a què va quedar reduïda mesos enrere.

Aquesta vegada, la Penryn està sola. En Raffe la creu morta i busca desesperadament les seves ales per poder enfrontar-se als companys que l’han traït i reclamar el lloc que li correspon entre els seus. Si el camí que ha emprès el duu a retrobar-se amb la Penryn, haurà de decidir d’una vegada per totes a qui deu la seva lleialtat.

FITXA El món de l'endemà Penryn i la fi dels temps #2 Susan Ee Publicació: 2020 Obscura Editorial (362 pàgines) Gènere: Fantasia. Young Adult

SINOPSI

Arriba l’hora decisiva i cada bàndol ha de moure la darrera fitxa per assegurar-se la supervivència. Després d’haver arriscat la vida per enèsima vegada escapant de les mans dels àngels, la Penryn i en Raffe busquen desesperats una manera de revertir el terrible mal que els seus enemics els han infligit quan topen una revelació inesperada sobre el passat d’ell els posarà a tots en perill. L’obscuritat amenaça amb envair la Terra per sempre. Aquesta vegada, el final podria ser del tot irreversible.

Al camp de batalla es formen aliances cada vegada més insospitades i les estratègies canvien de la nit al dia. Mentre àngels i humans es preparen per la guerra que decidirà si la humanitat resisteix o bé acaba deixant-se engolir per la foscor, en Raffe i la Penryn hauran d’escollir entre lluitar pel futur dels seus o pel futur d’un amor que saben que és impossible.

FITXA La fi dels temps Penryn i la fi dels temps #3 Susan Ee Publicació: 2020 Obscura Editorial (357 pàgines) Gènere: Fantasia. Young Adult

Ressenya LA TRILOGIA DE LA REINA DEL TEARLING, de l'Erika Johansen

SINOPSI

# 1 La reina del Tearling: la Kelsea Glynn és l'única hereva del tron ​​del Tearling. Després de la mort de la seva mare, la princesa va ser criada per dos fidels servents en una cabana amagada en els boscos. Durant gairebé dues dècades, l'oncle de la Kelsea ha exercit la regència, però no és més que el titella corrupte de la Reina Vermella, la falsa i despòtica fetillera que té el poder al feu confrontant de Mortmesne.

El dia que la Kelsea compleix dinou anys, els malparats restes de la guàrdia de la reina treuen la jove de la clandestinitat i l'escorten fins a la capital.

Així comença el turbulent viatge de la Kelsea al cor del Tearling per reclamar el seu tron, guanyar la lleialtat del poble i rescatar el seu regne de la corrupció i de la màgia fosca.

Armada amb una voluntat d'acer, la jove se sotmetrà a una autèntica prova de foc que pot convertir-la en llegenda... o destruir-la.

UNA ANTORCHA EN LAS TINIEBLAS, Sabaa Tahir (ressenya en català)

SINOPSI

La majoria de les persones no són més que espurnes en la immensa foscor del temps. Però tu no ets una espurna que es consumeix en un instant.

Tu ets una torxa en les tenebres...

Si t’atreveixes a cremar.

Després del desenllaç de la quarta prova, la Laia i l’Elias es veuen obligats a fugir de la ciutat de Serra perseguits per un exèrcit de màscares. Ara, la seva única esperança és el Darin, el germà de la Laia, els coneixements sobre l’acer sèrric són la clau per al futur dels acadèmics. Però el Darin es troba tancat a la presó de Kauf, la més inexpugnable i perillosa de tot l’imperi. Tot i el risc que suposa, la Laia està decidida a alliberar el germà i l’Elias està decidit a seguir al seu costat, encara que això suposi renunciar a la seva pròpia llibertat.

Junts hauran de lluitar a cada pas per a arribar al seu destí i burlar tots els seus enemics: la cruel Comandant, els soldats de l’Imperi, el sàdic guardià de Kauf, i sobretot, a l’Helene Aquilla, sotmesa a la voluntat del Marcus, el retorçat nou líder de l’Imperi. La que una vegada va ser amiga i companya haurà de fer front a una missió tan clara com indesitjada: trobar al traïdor l’Elias Veturius i la seva companya... i matar-los a tots dos. 

UNA LLAMA ENTRE CENIZAS, de Sabaa Tahir (ressenya en català)

SINOPSI

En un món regit per la llei marcial de la Roma Antiga, el preu de la desobediència és la mort. La Laia i la seva família sobreviuen als carrerons més pobres, sense qüestionar l'ordre establert. Han vist el que els passa als qui s'atreveixen a desafiar-lo.

Quan empresonen el seu germà per traïció, la Laia es veurà obligada a acudir a la resistència. A canvi de la seva ajuda, haurà espiar per a ells a l'Acadèmia Militar. Allà coneixerà l'Elias, el soldat més prometedor de l'Imperi i també el seu major opositor.

La Laia és esclava, l'Elias és soldat. Cap dels dos és lliure. Només unint els seus destins podrien canviar el de tots.

TOTES LES FADES DEL REGNE. Laura Gallego (ressenya en català)

Un nou conte de fades protagonitzat per un personatge tradicionalment secundari; la fada padrina. Una novel·la ambientada en un món de fantasia, que evoca els contes clàssics de sempre, però al mateix temps planteja una història diferent plena de màgia, aventures i intrigues. La Camèlia és una fada padrina que porta tres-cents anys ajudant amb gran eficàcia a joves donzelles i aspirants a heroi perquè assoleixin els seus propis finals feliços. La seva màgia i el seu enginy mai li han fallat, però tot comença a complicar-se quan li encomanen al Simó, un mosso de quadra que necessita la seva ajuda desesperadament. La Camèlia ha solucionat casos més difícils; però, per algun motiu, amb el Simó les coses comencen a torçar-se d'una manera inexplicable...

LA MÁQUINA DE LOS PRESAGIOS. SAGA "LA ESPADA DE LA VERDAD" 23. Terry Goodkind (ressenya en català)

La pau ha arribat a l'imperi d'haranià, i el Richard i la Kahlan es preparen per a celebrar el casament de la Cara i el Benjamín. No obstant això, no triguen a succeir una sèrie de morts espantoses i esdeveniments inexplicables, que semblen estar lligats a l'aparició d'una estranya màquina que portava segles enterrada i oblidada al Palau del Poble.

Edén. Trilogía Las puertas del cielo 2. Jose Fernando Ceballos (ressenya en català)

TÍTOL Edén
Trilogía Las puertas del cielo 2
AUTOR Jose Fernando Ceballos
ANY 2015
EDITORIAL Autopublicació en Amazon
PÀGINES 458
GÈNERE narrativa fantàstica
DISPONIBLE EN e-book, paper
IDIOMES castellà



 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

Las puertas del cielo ens va deixar l'ai al cor. Quan pensàvem que per fi s'anava a acabar la lluita eterna entre el bé i el mal, ens vam adonar que encara faltava molt per a això. A Edén reprenem l'argument just on el vam deixar, ja que diversos aspectes van quedar oberts: Gerardo Ulloa ha d'afrontar una investigació policial a més de mantenir la seva família en la inòpia i fora de perill. Luis Finisterre és a prop de Lucy, però no tant per a delatar la seva posició. Lucy està aprenent a controlar les seves habilitats en, en principi, un temple budista, però que en realitat és molt més. A la lluita entre Gabriel i Llucifer s'ha unit Lilith i l'Ordre de la Fe Veritable, i cadascú té els seus propis interessos. A més, els que abans eren considerats amics amaguen secrets molt importants. Al costat de qui està Simon?

Elantris. Brandon Sanderson (ressenya en català)

TÍTOL Elantris
AUTOR Brandon Sanderson
EDITORIAL Ediciones B
ANY 2006
PÀGINES 648
GÈNERE narrativa fantàstica
DISPONIBLE EN e-book, paper
IDIOMES castellano



 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

La ciutat d'Elantris, la capital d'Arelon, era tan meravellosa, perfecta, bella, plena de poder i màgia que l'anomenaven "la ciutat dels déus". Ara mateix ha caigut en desgràcia i només està habitada per aquells "morts en vida" que han patit una estranya, misteriosa i horrorosa transformació. Vols conèixer el seu secret?

Las puertas del cielo. Jose F. Ceballos Castillo (ressenya en català)

Títol Las puertas del cielo
Autor Jose F. Ceballos Castillo
Editorial Extinta e-ditores
Any 2013
Pàgines 353
Gènere Fantasia
Disponible en seebook
Idiomes castellà

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

SINOPSI

Oviedo és l'escenari on una sèrie d'assassinats estranys han tingut lloc. En Luis, un novell acabat de sortir de l'acadèmia, és requerit d'urgència a aquesta ciutat per ser el company de l'investigador que està portant el cas. L'eterna lluita entre el bé i el mal s'està lliurant a la capital asturiana. Àngels i dimonis tenen un objectiu comú: trobar a l'escollida. Però res del que ens ha explicat l'església és cert. En aquest univers fantàstic, l'acció trepidant et farà passar les pàgines a una velocitat sobrenatural.

OPINIÓ

Vaig començar a llegir Las puertas del cielo sense saber molt bé què em trobaria. Fantasia sí, però sense més detalls. Recordo haver-la començat i de sobte ser conscient que ja havia arribat a la pàgina 60 i, sense gairebé adonar-me'n! Però, què té aquesta novel·la que atrapi d'aquesta manera? Doncs l'eterna lluita del bé contra el mal. Àngels i dimonis. Humans i éssers celestials.

Recordeu El código da Vinci? Fa uns anys va ser una novel·la que es va posar de moda perquè els lectors es van posicionar en dos bàndols oposats: els detractors i els subjugats per la possible veritat de les paraules d'una novel·la. Jo vaig ser de les que va gaudir de la seva lectura, tot i que sempre vaig tenir en compte que no era més que ficció i que, en el fons, la trama no era més que una gimcana ben elaborada.

Doncs bé, aquí no hi ha gimcana, però sí que hi ha una teoria (imaginada, com deixa molt clar Jose F. Ceballos) que contradiu tot el que ens ha explicat l'església fins ara. Una teoria, per cert, ben fonamentada.

L'escriptor utilitza personatges històrics per donar-li veracitat a la seva teoria, fets que tots coneixem; grans estrategues de la guerra, que, en realitat, tenien un propòsit més gran.

La trama, doncs, trepidant i addictiva, encara que els personatges no estan massa treballats. No analitzareu què senten els personatges més del que es veu a través de les seves accions. En Jose F. Ceballos no perd temps en descripcions ni en perfilar-los més del que és estrictament necessari. Tot serà acció, acció i més acció. Agafeu aire abans de començar a llegir. El llibre serà com veure una pel·lícula. Fotogrames que et deixen enmig d'una escena per passar a la següent, cosa que provoca un permanent estat d'alerta.

I el final, obert. Acaba alguna vegada la lluita entre el bé i el mal? De tota manera sembla com si la trama demanés una segona part. Preguntaré a l'escriptor si té pensat seguir escrivint aquesta història.

Teniu un parell de dies lliures? Haureu de fer un forat a la vostra agenda si comenceu a llegir aquesta novel·la. Una vegada que comenceu, ja no podreu parar. Esteu avisats.

Voleu saber-ne més? Podeu posar-vos en contacte amb l'escriptor a:
librolaspuertasdelcielo@gmail.com
www.facebook.com/librolaspuertasdelcielo

El caballero de los siete reinos. George R. R. Martin (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

En Dunk, nascut a El Lecho de Pulgas, i l'Egg, un nen de 10 anys que és molt més del que aparenta, viuran aventures com a cavaller errant i escuder. Aquesta preqüela de la saga Canción de Hielo y Fuego ens mostra un món on els Targaryen encara són els reis.

El caballero de los siete reinos es va publicar el setembre de 2015 per reunir en un sol llibre Els Contes de Dunk i Egg, que són una preqüela de l'univers Canción de Hielo y Fuego. La primera novel·la curta, o conte, El Caballero Errante, es va publicar el 1998 i George R. R. Martin hi desplega tot el seu art d'una manera magistral, tot i que amb un punt d'innocència que no trobem en la saga i que ens capbussa en els orígens de la cavalleria, la seva essència, els seus valors i la seva disciplina.

Gaudim a El Caballero Errante d'una història magnífica amb unes frases que ericen la pell de pura emoció. Les paraules amb què s'ordena cavaller a un escuder són absolutament sublims: "[...] en el nom del Guerrer us ordeno ser valent. -L'espasa es va traslladar l'espatlla dreta a l'esquerra-. En el nom del Pare us ordeno ser just. -De nou a la dreta-. En el nom de la Mare us ordeno defensar els joves i els innocents. -Esquerra-. En el nom de la Donzella us ordeno protegir totes les dones...". Però per sobre de tot retrobem els valors que tant anhelem quan emprenem la lectura d'un llibre d'aventures, el motiu pel qual hi ha la cavalleria: "Per què? [...] Què veuen en mi? [... ] A un cavaller que va recordar els seus vots."

Com a lectora incansable de fantasia i devoradora dels llibres de George R. R. Martin, tenia unes expectatives altíssimes respecte d'aquesta preqüela. Normalment, les preqüeles no ens sorprenen, ja que coneixem en què acabarà tot, i simplement les llegim perquè estem àvids de saber-ne més. Però amb aquest conte, Martin no només compleix amb les més altes expectatives exigides, sinó que passa el llistó molt per sobre del que s'esperava.

No m'agrada llegir contes, perquè la seva limitada extensió fa que l'escriptor no es perdi massa en els detalls i la trama passi massa ràpid, però un llibre de contes, pel meu gust, és pitjor, perquè cada 70 pàgines (més o menys) tornem a iniciar l'esquema d'una narració: introducció-nus-desenllaç, i és clar, per què llegir unes altres 20 o 30 pàgines d'una introducció? Jo prefereixo un nus llarg i un desenllaç espectacular! I aquí ens trobem amb tres introduccions. En fi, què li farem. No podem deixar de llegir a Martin per una menudesa com aquesta!

El segon conte, La espada leal, és absolutament prescindible. Avorrit i sense cap interès. Segueix sent Martin, però la història no m'ha agradat gens.

El tercer, El caballero misterioso, ens torna aquest George R. R. Martin una mica cínic, que tant coneixem i apreciem, amb una història digna de ser explicada.

En general les aventures de Dunk i Egg són fruit de la ploma d'un escriptor magnífic, però jo prefereixo una història llarga. Així, doncs, encara llegir a Martin sempre és un plaer, prefereixo que dediqui el seu temps a acabar la saga i no a escriure contes.

Si us plau, Sr. Martin, es pot apiadar de tots els seus lectors i incondicionals fans i acabar Vientos de invierno? Serà un petit pas que ens acostarà al setè i últim llibre de la saga. Necessitem saber si Daenerys Targaryen s'asseurà en el tron ​​de ferro, si Bran acabarà convertit en arbre, si per la màgia de la seva ploma Ned Stark reviurà (cosa que anhelo amb desesperació), si Arya es tornarà a trobar amb el seu llop, si John Snow sabrà qui és la seva mare (que jo crec que és Lyanna Stark)... Les nostres vides estan necessitades de la màgia dels set regnes. Ompli de fantasia nostra rutina.

Saga Canción de Hielo y Fuego. George R. R. Martin (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

Aquesta saga de fantasia ens mostra un món que es podria situar a l'època medieval, però tan absolutament fascinant que ens catapulta a una terra amb criatures inventades i màgia, on la imaginació de l'escriptor ens farà viure en la nostra pròpia pell les emocions més descarnades. 

Després d'un primer capítol completament fora de qualsevol context conegut, que ens dificulta la comprensió total del que ens està mostrant en aquell moment, ens traslladem a Invernalia, on el rei Robert Baratheon, l'Ursurpador, demana al seu amic Eddard Stark que sigui la Mà del Rei. Eddard Stark no s'hi pot negar, tot i que sap que posa la seva vida i la de la seva família en perill de mort.

Ja a Invernalia tindrà lloc un fet cruel que té com a víctima un dels fills petits de Ned Stark, però, un cop a Desembarco del Rey, els jocs per a disputar-se i guanyar el Tron de Ferro seran brutals, cruels... i t'atraparan com en una tela d'Aranya.

Nascuda de la imaginació desbordant de George R. R. Martin a partir d'una mirada al Mur d'Adrià, la Saga Canción de Hielo y Fuego respira llibertat.

L'escriptor, cansat de l'encorsetament que li provocava escriure per una sèrie de televisió en què les exigències de pressupost reduïen les possibilitats de les històries, va decidir escriure una saga que mai pogués produir una cadena de televisió. Però s'equivocava. Juego de tronos és una sèrie d'èxit de masses que ha fet encara més famosa la saga literària.

La novetat que veiem rau sobretot en la llibertat. La imaginació no té límits i George R. R. Martin ha enderrocat les poques barreres que li quedaven. Tot es desborda: l'escriptor crea un univers propi. Com la majoria dels llibres d'aventures, aquest també conté un mapa, però, en aquest cas, les diferències entre regions no són subtils, són absolutament descriptives i diferents. Els escenaris es multipliquen: passem d'un espai de clima polar a un altre de desèrtic.

Hi ha multitud de personatges, tant principals com secundaris, que van evolucionant, no sempre en línia recta i no sempre en la direcció correcta.

Hi ha cases reials, cadascuna amb el seu lema, el seu estendard, fills bastards, vassalls, juramentats...

Hi trobem mort, sexe, violència... i valors, tendresa, fortalesa, sentit de la supervivència... totes les emocions humanes.

L'estructura dels llibres és curiosa: tots els capítols estan escrits en primera persona, però cadascun d'ells té com a protagonista un personatge diferent, tot i que és evident que es van repetint, però sense ordre. D'aquesta manera coneixem el tarannà dels personatges principals, perquè en algun moment hem vist el seu interior, però no sabem què pensen, intueixen, maquinen... i aquests personatges són reals, en el sentit que no encarnen cap estereotip, i, tot i que cadascun és diferent dels altres, tots es caracteritzen en el fet que tenen una part bona i una altra de dolenta dins seu. Són la personificació del maniqueisme.

La màgia és un element més. No és màgia en el sentit més tradicional de la paraula, però hi és present, d'una manera diferent que ens fa creure que els miracles podran ressuscitar algun dels molts personatges que moren en aquesta saga. Procura que no t'agradi més del compte algun personatge en especial... segur que el maten de seguida!

Des que vam iniciar aquest blog, ara fa poc més de tres mesos, tenia aquest esbós de ressenya preparada, pràcticament igual que la que acabes de llegir, però no era capaç de publicar-la perquè hi ha tantíssimes coses a dir que lligar els dos aspectes importants que ha de tenir una ressenya: extensió raonablement acceptable i contingut que ressalti la lectura del llibre en qüestió, era pràcticament impossible, hi ha massa detalls a tractar. I ahir mateix vaig trobar la solució. No només faré una ressenya de cada llibre, sinó que faré petits monogràfics sobre aspectes concrets dels llibres: personatges, escenaris, la diferència entre els llibres i la sèrie... tot el que se'm vagi acudint. I espero que hi participis i m'expliquis detalls o anècdotes, que potser no sé, i que m'encantarà que me les escriguis.

The winter is coming. L'hivern s'acosta.

Llibres de la saga

1. Juego de tronos

2. Choque de reyes

3. Tormenta de espadas

4. Festín de cuervos

5. Danza de dragones

Pendents de publicar:

6. Vientos de invierno

7. Un sueño de primavera (últim de la saga)

Web de l'autor

Web oficial de Juego de tronos

El libro de las sombras contadas. Saga La Espada de la Verdad 1. Terry Goodkind (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

Ressenya anterior sobre la saga sencera

Sinopsi:

La plàcida vida de Richard Cypher es veu truncada pel brutal assassinat del seu pare. Qui voldria matar un simple comerciant que no amaga cap secret? O és que en tenia cap? Està la seva mort relacionada amb l'estrany llibre que va portar d'un dels seus viatges i que va fer aprendre de memòria al seu fill Richard? Si és així, aquest també corre perill.

La recerca de l'assassí es converteix en una carrera contra el temps per salvar totes les terres conegudes del domini del mal. Per trobar respostes, Richard haurà de treure a la llum emocions que ha reprimit durant molt de temps i confiar tant en els vells amics com en els nous. Però ningú és qui diu ser, ni tan sols ell mateix.

Opinió:

En aquest llibre trobem l'ensurt que provoca despertar a una realitat que és desconeguda. La vida que duia el protagonista de cop i volta sembla que sigui una mentida, tot el que havia cregut fins ara deixa de tenir sentit. Un jove innocent i amb un alt sentit de la justícia i del bé de sobte veurà trontollar tot el seu món i haurà de decidir sobre la vida i la mort d'altres persones. Veurà criatures que no sabia ni que existien, coneixerà perills dels que era totalment aliè, però per damunt de tot haurà de prendre decisions molt dures sobre l'essència d'ell mateix que el portaran definitivament a madurar i a estar un pas més a prop de l'home en què es convertirà. S'enamorarà d'una dona que està totalment prohibida, perquè estimar-la i tocar-la significa deixar de ser qui ets. Coneixerà un grup de gent que està molt endarrerida en alguns aspectes, però que són capaços de parlar amb els esperits dels avantpassats...

Novel·la d'aventures trepidant que enganxa des de la primera pàgina, tot i que no oblideu que en aquest primer volum el protagonista no ha madurat, com qui diu acaba de sortir de l'adolescència, i encara li queden moltes decisions per prendre, moltes veritats per descobrir i moltes dificultats per superar.

En el segon volum coneixerem a les mord-sith, unes dones entrenades per a provocar dolor... 

No perdis més temps i comença a llegir el primer volum d'aquesta saga. T'atraparà, t'agradarà i t'emocionarà. 

Si t'agraden les novel·les d'aventures, si t'agrada la fantasia, si t'agrada llegir sobre una relació amorosa plena de perills i d'emocions, aquesta saga està escrita per a tu.   

Saga La espada de la verdad. Terry Goodkind (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Fa temps el món estava ple de màgia i de perills, però, després de la Gran Guerra, els grans mags es van unir per a dividir la terra en tres porcions construint una barrera màgica que n'impedia el pas: la Terra Occidental (on van anar totes aquelles persones que no volien conviure amb la màgia), la Terra Central (on la màgia coexisteix d'una manera natural i on hi ha un enemic comú: D'Hara) i el Vell Món (els perills del qual es descobriran més endavant). 

Richard Cypher, un guia del bosc de la Terra Occidental, es veurà obligat a anar a la Terra Central, terrorífica des del seu punt de vista ignorant de la màgia, però un nou món de possibilitats, on ningú és qui diu ser, s'obrirà davant seu i viurem la màgia de l'aventura on la política, l'amor, la lleialtat, el sentit comú, la valentia i la responsabilitat seran els nostres companys en aquest viatge. 

La saga de fantasia La espada de la verdad és una de les millors que he tingut el plaer de llegir.

El diumenge 15 de març de 2009, Telecinco va estrenar una sèrie que es va dir "La leyenda del Buscador", el capítol pilot del qual tenia una pinta fantàstica i em va enganxar de seguida. Els següents capítols no estaven malament, però no tenien el talent ni la màgia d'aquell primer capítol, tenien l'estructura "aventura per capítol", en què el protagonista s'enfrontava a un perill concret que es resolia en 50 minuts, mentre el rerefons d'un objectiu difús els acompanyava: matar Rahl el Oscuro, el líder de D'Hara. 

A la meitat de la segona temporada se'n va suspendre l'emissió i, buscant per YouTube, encara vaig trobar els capítols que faltaven i li donaven un final sense originalitat ni res que fos destacable o interessant. Una pena. Realment, aquell primer capítol em deuria impactar perquè vaig començar a buscar informació a Internet i vaig trobar una dada sorprenent i esperançadora: Terry Goodkind era l'autor de la saga "La espada de la verdad", que era en la que es basava la sèrie de televisió. A la pregunta sobre què pensava de la sèrie, l'escriptor responia que poc tenia a veure amb el que havia escrit, però que li havia donat l'oportunitat que la gent conegués la seva obra. 

Impressionant, increïble, fascinant. Vaig buscar, i a la llibreria del Corte Inglés vaig aconseguir tots els llibres que s'havien publicat fins aleshores, que no eren tots ni molt menys. El número 22, l'últim de la saga, es va publicar el setembre de 2012. 

Com que és una saga amb tantes idees interessants, he decidit fer una ressenya curteta per a cada llibre on, a més de la sinopsis, comentaré aspectes que m'han cridat l'atenció. Espero que us animeu a llegir-la; intueixo que debats de filosofia política us faran veure, igual que defensa el protagonista d'aquesta saga, que: "El único soberano que puedo permitir que me gobierne es la razón. [...]  Un líder no puede ir detrás de la gente, con el rabo entre las piernas, olisqueando en busca de sus caprichos y deseos del momento, lloriqueando para seguirlos en una dirección y en otra mientras vagan por la vida. Esa clase de personas no buscan un líder..., buscan un amo, y acaban encontrando uno. Un líder auténtico forja un sendero despejado a través de una jungla moral para que la gente vea el camino." 

Només em queda, d'una banda, agrair a Timun Mas l'aposta per la publicació d'aquesta saga, que és meravellosa, i, d'una altra, animar-vos a llegir-la, perquè és fàcil de seguir i al mateix temps planteja preguntes sobre la política, l'economia i la individualitat de les persones, que troben la resposta en el sentit comú i en la raó. Espero que us agradi.

Primera part del primer capítol de La leyenda del Buscador

Llibres de la saga

1. El libro de las sombras contadas
2. Las cajas del destino
3. La Piedra de las Lágrimas
4. La amenaza del Custodio
5. La sangre de la virtud
6. El Caminante de los sueños
7. La profecía de la Luna Roja
8. El templo de los vientos
9. El espíritu del fuego
10. El Gemelo de la montaña
11. La señora de la muerte
12. La fe de los caídos
13. La estirpe de Rahl el Oscuro
14. Los pilares de la creación
15. El ladrón de almas
16. El imperio de los vencidos
17. La desaparición de Kahlan
18. Cadena de fuego
19. La bruja del viejo mundo
20. La biblioteca secreta
21. El año de la purificación
22. La Confesora

Continuen la saga un cop acabada la trama anterior. O nova saga Richard y Khalan:
23. La máquina de los presagios
24. El tercer Reino
25. Severed Souls (publicat el 5 d'agost de 2014 en anglès, pendent de traducció)
26. Warheart (previsió de publicació el 24 de novembre de 2015)

Prequeles:
1. Deuda de huesos
2. La primera confesora: La leyenda de Magda Searus

Spin-offs
1. La ley de los nueves

Vols veure l'opinió de l'Editorial Timun Mas sobre aquesta ressenya? Clica aquí.

Saga La Rueda del tiempo. Robert Jordan (i els tres últims de Brandon Sanderson) (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

És molt difícil escriure una ressenya sobre una saga de 21 llibres que sumen més de dotze mil pàgines. Però el primer que he de dir és que és genial. Si us agrada Tolkien, no ho dubteu més, això és que sou seguidors del gènere fantàstic i aquesta saga us captivarà. Robert Jordan té un estil propi, per descomptat, però segueix el mateix esquema de l'heroi que ha de sortir de casa seva després d'un fet traumàtic del qual era ignorant i que provoca una reacció en cadena, la primera de les quals serà iniciar un viatge (aquí també tenim un mapa) que el conduirà a una maduresa personal que farà que, malgrat les reticències inicials, tothom (excepte els enemics malvats, és clar) el segueixi com el líder indiscutible que és. 

El nombre del viento. Crónica del asesino de reyes: primer día. Patrick Rothfuss (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

"He robado princesas a reyes agónicos. Incendié la ciudad de Trebon. He pasado la noche con Felurian y he despertado vivo y cuerdo. Me expulsaron de la Universidad a una edad a la que a la mayoría todavía no los dejan entrar. He recorrido de noche caminos de los que otros no se atreven a hablar ni siquiera de día. He hablado con dioses, he amado a mujeres y he escrito canciones que hacen llorar a los bardos. Me llamo Kvothe. Quizás hayas oído hablar de mí."

Sublim. Aquesta és una carta de presentació perfecta. Quan vaig llegir aquest paràgraf, poques pàgines després de l'inici, vaig ser conscient que tenia a les mans un llibre que, si mantenia el nivell d'aquest paràgraf, seria extraordinari. I no em va decebre. 

Kvothe, que ara es fa dir Kote, treballa rere la barra d'una posada, un triple silenci pesa sobre els homes que estan asseguts i sobretot sobre ell mateix. Un escrivà arriba a la posada i el reconeix. De fet l'ha anat a buscar. Ell no es un escrivà qualsevol, ni tan sols és un cronista qualsevol. És el Cronista. I vol escriure la història real de la vida de Kvothe. Després de dubtar-ho molt, Kvothe decideix acceptar aquesta proposta amb unes condicions: necessita tres dies per a explicar la seva vida, necessita conèixer el codi d'escriptura que està fent servir el Cronista i, la més important de totes, necessita el compromís més absolut que el Cronista no canviarà ni una sola paraula del que dirà. 

Durant tres dies, Kvothe parlarà i l'escrivà escriurà. I aquí ja es va filtrant la màgia que envolta aquests llibres, perquè és impossible que en un dia es pugui explicar tot el que conté la novel·la, i molt menys escriure-ho. Estem davant d'una trilogia ambientada en una societat màgica? No. Però la màgia hi està present d'una manera tan subtil i fascinant com pot ser un mocador de seda que passa volant pel teu costat i et toca amb suavitat o com el vent que t'envolta i t'acompanya, i que de cop i volta desapareix. 

Aquesta és l'opera prima de l'autor, que va trigar set anys a escriure-la i a revisar-la. I el resultat és absolutament brillant. Tal com he llegit en algun comentari que s'ha fet sobre l'escriptor, ha nascut una estrella.

El primer dia, és a dir, la primera part de la trilogia, comença, com la majoria de les novel·les èpiques, quan el protagonista és un nen, perquè els seus orígens són importants per a entendre una veritat oculta al llarg dels temps. Una veritat que apareix de seguida i que és molt perillosa, però, tal com diu Kvothe quan explica al Cronista els termes del seu acord, "las historias reales pocas veces toman el camino más recto". Per tant, no ens hem de deixar enganyar sobre l'objectiu del relat d'aquesta història, que no és deixar unes memòries, ni netejar el nom d'"assassí de reis" (que espero que puguem treure'n l'entrellat a Las puertas de piedra, nom provisional per al tercer lliurament d'aquesta trilogia), ni és saber qui és en realitat Denna, o Dianne, com es fa dir la segona vegada que la veu. No. L'objectiu és descobrir què estava investigant el pare de Kvothe ("Sé de unos padres que han estado cantando unas canciones que no hay que cantar"), i ell mateix ens ho diu rotundament, perquè aquests fets "son el eje sobre el que pivota la historia".

Però la lluita per la supervivència farà que esbrinar aquesta veritat sigui difícil. I el camí que ens mostrarà el protagonista serà dur, cru i injust, però, malgrat tot, anirà de la mà d'una intel·ligència aguda, que frustrarà els seus enemics i fascinarà els lectors. Encara que l'autor escriu d'una manera fluïda les parts de la vida del protagonista, aquestes etapes comencen i acaben d'una manera brusca, els personatges d'una etapa no interactuen amb els d'una altra etapa. L'única que apareix en diferents escenaris és Denna/Dianne. Penso que és una manera d'indicar que Kvothe és una persona solitària que no té lligams amb ningú i que un cop es desplaça a un altre lloc trenca amb el passat. Tot i que hi ha un passat en concret que el va perseguint...

Després de més de 700 pàgines, la novel·la se'ns fa curta. Per sort, ja tenim la segona part, però l'espera de la publicació de la tercera s'està fent molt llarga. L'escriptor l'està revisant una altra vegada, i segurament el resultat serà impressionant, però... la volem llegir ja!!

Si encara no has llegit res d'aquesta trilogia, anima't a fer-ho. Potser vols esperar que surti la tercera part per a poder-te'ls llegir tots tres seguits. Jo penso rellegir-me'ls una altra vegada, i així, quan acabi una altra vegada El temor de un hombre sabio, no hauré d'esperar cincs anys més per saber la conclusió d'aquesta saga. A tu, què t'han semblat aquests llibres?

Blog de l'autor

Web de l'autor

Web de la trilogia

Llibres

1. El nombre del viento

2. El temor de un hombre sabio

3. Las puertas de piedra (aún pendiente de publicación)

La música del silencio

Los ojos del dragón. Stephen King (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Un rei. Una reina. Dos prínceps. Un mag. Un drac. Els ingredients necessaris per a construir un conte de fades. Fantasia. 

Fa molts i molts anys, el rei Roland de Delain va matar un drac, el cap del qual està penjat a una de les seves habitacions preferides. Li fa recordar que un dia va ser important, prou valent per a matar un drac. 

Tothom és feliç a Delain. La reina Sasha i el rei Roland tenen dos fills: Peter i Thomas. Peter serà el proper rei i és tal com s'espera que ha de ser un príncep i futur rei: intel·ligent, amable, empàtic, just, guapo, simpàtic. Ho té tot. 

Però aquest conte aviat es converteix en un malson; el conseller del rei és un mag malèvol que necessita que sigui Thomas el qui es converteixi en rei, perquè és més fàcil de manipular... i d'espantar, i d'aquesta manera ell podrà tenir el control sobre el regne. I, perquè Thomas sigui rei, cal tenir en compte que hi ha unes persones que ha d'eliminar: la reina Sasha, el rei Roland i el príncep Peter. Com serà capaç de matar-los a tots sense que ningú sospiti que ell és el culpable? Com és possible que la seva millor arma contra tots sigui la lleialtat que es professen entre ells? Vols espiar amb mi a través dels ulls del drac que va matar el rei Roland? Segur que et portaràs alguna sorpresa...

Vaig llegir Los ojos del dragón potser fa més de 25 anys, i crec que, després d'una segona i tercera lectura, no l'he tornat a llegir. Però recordo exactament quines sensacions vaig tenir mentre el llegia: sorpresa, incredulitat, meravella, il·lusió i reconeixement del talent d'un escriptor que feia molta por però que va regalar-nos un conte preciós que acaba meravellosament bé encara que fa patir pel camí.

Vaig conèixer les obres d'Stephen King de la mà de la meva amiga Noemí quan anava a l'institut. Em va deixar llibres d'aquest escriptor, com It o La mitad oscura (que anys més tard vaig anar a veure al cinema perquè suposava que no em faria por, atès que ja havia llegit el llibre... i no vaig ser capaç de treure'm les mans dels ulls en cap moment!!), i també em va arrossegar a veure alguna pel·lícula com Misery, que encara em provoca ansietat.   

Stephen King fa una por terrible, angoixant i visceral. Després del llibre El misterio de Salem's Lot, que vaig llançar contra una paret enmig d'una escena especialment terrorífica perquè amb tancar-lo no n'hi havia prou, vaig deixar de llegir aquest escriptor. Aquest últim llibre em va robar el son tranquil durant més d'un mes després d'haver-lo acabat. 

Per això, Los ojos del dragón va ser una sorpresa, perquè mai vaig pensar que d'aquest escriptor pogués néixer una història tan bonica, encara que, tot i que el talent envolta aquesta novel·la com si fos una bombolla protectora, el subtil ressò del terror de vegades aconsegueix colar-se dins i provoca incertesa, perquè... si estem en un conte... no pot passar res gaire dolent... oi? 

M'encanten els contes de fades, de fet aquest va ser el motiu que em fes il·lusió llegir aquest llibre, però també m'agrada el misteri i l'emoció, i, en aquest sentit, aquesta novel·la val molt la pena.

La història està molt ben trobada. Els personatges estan molt ben perfilats. Totes les escenes són creïbles. És un conte fantàstic amb l'extensió d'una novel·la, però, què va passar quan vaig arribar al final del llibre? doncs que em van faltar uns quants capítols més. Peyna, el jutge general del regne, té un paper molt important, destacat, en el desenvolupament de la trama final i quan acaba el llibre ens adonem que hem estat tan centrats en els personatges principals que no hem percebut que Peyna ha desaparegut i que no en sabem res!! Aquest és l'únic retret que li puc fer a l'autor, que mentre dura la trama hi ha uns personatges secundaris dels quals es pren la molèstia d'explicar-nos coses i de descriure les seves emocions i les seves cavil·lacions (aquí el narrador és omniscient i sabem el que passa pel cap de tots els personatges), i, quan la trama arriba a la seva fi, no sabem com acaba la història de cadascun d'ells!

Flagg és un personatge recurrent a l'obra de Stephen King, ja que l'ha fet aparèixer en la novel·la La danza de la muerte i a la saga "La torre oscura". El fet que l'escriptor faci saltar d'una novel·la a una altra un personatge tan malvat encara el dota de més poder. Protegiu-vos del seu influx.

Com a anècdota us comento que el 13 de gener de 2017 està prevista l'estrena a la gran pantalla de la Torre oscura, dirigida per Nikolaj Arcel.

Per què us parlo d'aquest llibre? Perquè em va encantar i perquè penso que pot ser una bona opció tant si sou vosaltres qui gaudiu d'una lectura de fantasia com si teniu fills adolescents. A més, és una introducció suau al món d'Stephen King si decidiu endinsar-vos en un camí ple de terror i d'angoixa.

Gaudeix d'un conte de fantasia de la mà d'un dels escriptors de terror més reconeguts.

Web de l'autor