TÍTOL La leyenda del ladrón
AUTOR Juan Gómez-Jurado
EDITORIAL Planeta
ANY 2012
PÀGINES 662
GÈNERE narrativa històrica
DISPONIBLE EN e-book, paper
IDIOMES castellà
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
SINOPSI
En Sancho, un nen infectat de pesta que ha superat el període més crític d'aquesta infecció, passarà la resta de la seva infància fins als 14 anys en un orfenat gràcies a la compassió d'un comissari que l'ha salvat de les urpes de la mort i que paga per la seva manutenció. Una sèrie d'esdeveniments acabaran convertint en Sancho en un lladre a la Sevilla del s. XVI i de sobte us trobareu passejant pels seus carrers on captaires i nobles, prostitutes i esclaves, lladres i comerciants, espadatxins i d'altres us faran viure una aventura que recordareu tota la vida.
OPINIÓ
La leyenda del ladrón de Juan Gómez-Jurado és una obra mestra de la literatura espanyola. I és el primer que vull que tingueu clar, perquè, independentment que aquest escriptor és magnífic i que amb les seves altres novel·les ha aconseguit atrapar-me, emocionar-me i meravellar-me, amb La leyenda del ladrón estem en un altre nivell. Tots hauríem de tenir a la nostra biblioteca personal un exemplar d'aquesta novel·la. Als instituts s'hauria d'establir com a lectura obligatòria. No recordo haver llegit cap altre llibre en què durant la seva lectura hagi estat conscient que hauria de transcendir i perdurar a través de la història. I n'hi ha molts, moltíssims llibres que m'han agradat, i atrapat, i entusiasmat; però aquest és especial. És una novel·la que, encara que sigui de publicació recent, considero que és un clàssic. És sublim.
Per a resumir-vos en una frase com veig aquest llibre, us podria dir que es tracta d'una novel·la de picaresca com El Lazarillo de Tormes que t'atrapa com si fos una superproducció americana a l'estil Ben-Hur. I són tants els detalls pels quals val la pena llegir-lo que, com no us revelaré res de la trama, haureu de refiar-vos de mi. Encara que us en donaré algunes pistes...
Els personatges són absolutament perfectes, els seus diàlegs són encertadíssims, el registre s'adapta a l'estatus social i aconsegueix equilibrar l'escriptura de formes arcaiques amb formes més modernes sense que la lectura es faci pesada ni artificial. A La leyenda del ladrón trobem personatges històrics en una trama fictícia que fa que connectin amb l'epicentre de la teva alegria intel·lectual. No m'ho puc aguantar més: ADORO EL COMISSARI!! I per descomptat m'encanta Guillermo, a més de les referències a llegendes o novel·les que ja hem llegit... Però no solament els personatges històrics són els únics interessants. Cada personatge, principal o secundari, és magnífic en ell mateix. I tots per una raó diferent. El tractament dels personatges femenins requereix una ressenya sencera. Minuciós en quatre pincellades. Engrescador en una mirada o un silenci. Sense clitxés i amb una profunditat aclaparadora.
En explicar coses d'alguns personatges històrics que nosaltres ja coneixem, ens fa participar de la trama. Quan, per exemple, en Sancho pregunta a en Miguel què li ha passat al braç, nosaltres inevitablement contestem: "jo ho sé!" I és una satisfacció tan gran, que dóna la sensació que estem a la mateixa habitació escoltant (que no llegint) la conversa que està tenint lloc.
És curiós com els valors estan molt presents en tota la novel·la, encara que es tracti de lladres, o estafadors, tots tenen els seus propis límits, els seus objectius. Però, per damunt de tot, està la nostra companya de viatge d'aquesta trama: la venjança, que donarà forces al feble, consolarà l'afligit i justificarà el busca-raons.
Les descripcions, justes i necessàries, són molt visuals. Les imatges es van creant en el nostre cap i es veuran amanides per estímuls olfactius. Les sensacions sensorials seran importantíssimes perquè veurem a través d'un cec, escoltarem un mut i olorarem la immundícia. Detalls, detalls, detalls, res queda a l'atzar i així, maó a maó, es construirà una magnífica història èpica en la qual un noi que tot just ha madurat i a causa d'un fet traumàtic farà un viatge iniciàtic (igual que els herois de les novel·les de fantasia) on trobarà la força per a resoldre assumptes pendents. En aquest cas, el viatge no serà lineal sinó circular, ja que tornarà al mateix lloc d'on va partir.
L'anècdota del llibre és que l'escriptor ens proposa descarregar una app gratuïta per a poder tenir una experiència més rica en accedir a un contingut exclusiu. Jo me l'he descarregat i val la pena.
L'estructura de la novel·la és molt interessant. El pròleg és meravellós, una història en si mateixa que arrenca llàgrimes d'emoció en la seva última frase, quan coneixem la identitat del comissari. I, a partir d'aquí, és com si Juan Gómez-Jurado ens digués "acabes de veure del que sóc capaç, ara relaxa't i gaudeix perquè vaig a explicar-te una història". I ens l'explica començant pel principi, escalfant motors a poc a poc fins que arriba un moment en què la història es torna trepidant, emocionant, èpica i les pàgines volen soles fins al final apoteòsic que connecta amb el pròleg i amb el cor del lector, qui queda lligat per sempre a La leyenda del ladrón. Llegiu aquesta novel·la. No us en dic res més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada