15.2.16

Tu último beso. José de la Rosa (ressenya en català)


Títol Tu último beso
Autor José de la Rosa
Editorial Titania
Any 2015
Pàgines 288
Gènere narrativa romàntica
Disponible en e-book,paper
Idiomes castellà



 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano


SINOPSI


La vall d'Ostara és un enclavament que ha romàs inalterable durant segles a causa de la seva situació de difícil accés entre muntanyes. Allà se segueix rendint culte a la Deessa, i ara que ja no guarden el secret de la seva religió pagana, el Festival de l'equinocci atrau turistes. El Daniel, un periodista, arriba al poble amb la intenció d'escriure un article sobre les tradicions del poble, però en realitat hi ha un secret molt més fosc que està investigant. La Camila sempre s'ha sentit atreta per homes atractius que li han anat trencant el cor. Ara és una blogaire que publica entrades gens amables sobre homes perillosos pel seu magnetisme. La Camila i el Daniel viuran uns dies molt intensos en què tots dos es faran moltes preguntes, però les seves respostes els poden destrossar. Val la pena arriscar-se?

OPINIÓ

En José de la Rosa ens parla en Tu último beso de la valentia, d'arriscar-se, de jugar-se el cor, de les conseqüències de no ser capaç de dir la veritat, del penediment. Però lluny de plantejar-nos una típica història romàntica on saps des del principi com acabarà tot, ho embolica en un vel de realisme que ens fa dubtar i plantejar-nos fins i tot si no acabarà en drama.

Hi ha tres textos diferents dins de la mateixa novel·la: la trama principal, les entrades del blog i les pàgines escrites d'un diari. Cada text té la seva pròpia lletra impresa i el seu propi registre lingüístic. He de dir que això és l'única cosa que no m'ha agradat de la novel·la, ho sento. La trama principal és massa bona per interrompre-la, sóc conscient que la informació que va desvetllant el diari és clau, però, des del meu punt de vista, és massa llarg i el fet d'imitar l'estil d'una dona que escriu en el seu diari, doncs ha contrastat amb l'estil de l'escriptor, al qual prefereixo amb diferència. Les entrades del blog són més curtes i molt més desenfadades, la qual cosa li atorga un toc divertit. Però hauria preferit no llegir les entrades del diari. Tota la resta, sense retrets.

Aquesta novel·la, escrita per un home, ens deixa encara més un acusat sentit de la realitat, lluny de les obsessions que caracteritzen les novel·les escrites per dones, que són molt més viscerals. En José de la Rosa ens planteja una relació que comença amb aquesta punxada de desig però que es va convertint en alguna cosa més.

La novel·la flueix, no se m'acut una manera millor de dir-ho. Amb la suavitat que la caracteritza no perceps... encara que, una vegada que la comences, no la pots deixar. En realitat crec que t'embruixa, com si l'ambient màgic d'Ostara transcendís les pàgines del llibre i creés una atmosfera on tot és possible. Quan em vaig adonar que realment estava gairebé abduïda, jo que pensava que l'estava llegint sense més ni més, és quan el Daniel demana el seu desig i interiorment vaig cridar: "JUNTS!! Falta JUNTS!!" M'havia ficat en la història completament. I això és justament el que demano a una novel·la, no ser una mera espectadora sinó sentir les emocions dels personatges.

La relació entre els protagonistes és meravellosa, beneïda tensió sexual! Beneïts petons que no arriben enlloc! Hi ha una cosa que em passa en les novel·les romàntiques, sempre penso que els protagonistes són cecs en no veure com l'altre està completament enamorat. Com és possible que ignorin tots els senyals? Doncs amb Tu último beso he sentit una altra vegada la incertesa que t'embarga quan no saps què sent l'altre. Són imaginacions teves? Li agrades? Un canvi molt ben desenvolupat que m'ha encantat.

Els noms que ha triat l'escriptor és una altra font de comentaris: Minerva, Ulisses, Hèrcules... Daniel... Eva... crec que hi ha una intenció al darrere, que em desvetllarà el mateix autor aquest proper dissabte 20 de febrer al Club de Lectura de Casa del Llibre de Barcelona. Animeu-vos a venir... si no podeu, ja modificaré aquesta ressenya per explicar-vos-ho. Però, a més dels personatges normals, n'hi ha un que es mou entre la novel·la i que té entitat pròpia: la culpa. La culpa provocarà accions, reaccions i sobretot dolor, molt dolor. La profunditat psicològica entre el dolor, la valentia i les conseqüències de tots els actes d'aquests personatges és contundent. I tot això en un marc on la subtilesa de la màgia que envolta la vall sembla que tot ho pugui fer possible.

A més de la trama romàntica hi ha un secret per revelar, una intria que començarà com a mera curiositat i que al final no et podràs treure del cap, però, tal com diu la novel·la, els secrets són secrets per algun motiu i els efectes col·laterals de desvetllar secrets tan gelosament guardats poden ser devastadors. Us animeu a descobrir quin és?

En fi, moltíssimes coses més es desprenen d'aquesta novel·la, que amb suavitat i sense estridències aconsegueix que t'emocionis i fins i tot deixis anar alguna llàgrima. L'escriptor ens descriu un tipus d'amor molt realista que es construeix sobre la valentia i la tenacitat, i el va girant, com si fos un prisma, perquè puguem apreciar totes les seves facetes.

Em sento afortunada d'haver conegut al Daniel, i la Camila és una dona excepcional, com totes les dones en aquesta novel·la. Crec que en José de la Rosa és amant de les dones, perquè és capaç de percebre en elles aquest atractiu que les fa úniques. Gràcies.

Quan entengueu en tota la seva dimensió el significat del títol Tu último beso no podreu deixar d'emocionar-vos, perquè durant tota la novel·la jo pensava que es referia a un altre tipus d'últim petó, i la sorpresa em va agafar desprevinguda i se'm va encallar a la gola. Magnífica elecció.

Tu último beso és una novel·la en aparença senzilla que amaga una narrativa complexa en la seva estructura i amb múltiples matisos que us faran plantejar com senten els personatges. 

Animeu-vos a llegir aquesta novel·la romàntica on trobareu uns personatges que lluitaran contra la culpa i la por... i descobrireu que només els valents tenen l'oportunitat de ser feliços.

Si ja t'has llegit la novel·la i vols saber-ne més clica aquí per a saber els detalls que ens va explicar el mateix escriptor al Club de Lectura de la Casa del Libro.

ver Tu último beso en myLIBRETO

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada