Saga Las siete hermanas 1
AUTOR Lucinda Riley
EDITORIAL Plaza Janés
ANY 2016
PÀGINES 552
GÈNERE narrativa romàntica contemporània
IDIOMES castellà
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano
SINOPSI
Maia D'Aplièse i les seves germanes tornen a la impressionant mansió familiar on van créixer després de conèixer que el seu adorat pare, el milionari Pa Salt, ha mort. Cadascuna d'elles, adoptades en diferents llocs del món, rep un sobre que conté una prometedora pista sobre el seu origen. El de la Maia, la més gran de les germanes i la nostra protagonista, la condueix cap a una casa en ruïnes situada a Rio de Janeiro. Allà començarà a recompondre les peces de la seva història.
Vuitanta anys abans, a la Belle Époque de Rio de Janeiro, el pare d'Izabela Bonifacio aspira que la seva filla es casi amb un aristòcrata...
La Lucinda Riley ens presenta dues trames separades en el temps. La historia de Maia comença amb la notícia d'una mort i l'escriptora ens fa sentir el dol que estan duent a terme la Maia, les seves germanes i la Marina. La novel·la ens envolta en el misteri no resolt de qui és el pare de les germanes, per què les va adoptar i quina relació tenen amb les Set Germanes de les Plèiades, la constel·lació propera al cinturó d'Orió. Encara que hi ha referències mitològiques, no és una narració que tracti sobre la mitologia ni sobre el sobrenatural. Tot és molt mundà i realista; almenys, de moment...
El ritme de la història és assossegat, tot i que atrapa des del primer moment perquè intueixes constantment secrets no revelats que et fan desitjar saber-ho tot. La lectura de la novel·la, doncs, és fluida i gaudeixes de cada pàgina.
L'escriptora aconsegueix perfilar els personatges d'una manera magistral. És interessant veure com aconsegueix descriure a les dues dones protagonistes a través dels ulls dels altres. La idea que tenen d'elles mateixes no s'ajusta exactament al que tant nosaltres com la resta dels personatges percebem.
Tres escenaris es presenten amb mestria: la impressionant mansió familiar, on viurem el duel; la història de la Maia, on la incertesa, la por i també la sensació que una mà invisible ho està orquestrant tot ens acompanyaran en el viatge, i la història d'Izabela, on el Brasil dels anys 20 arribarà fins a nosaltres com si haguéssim retrocedit en el temps.
El tema de les adopcions, inevitable, és molt interessant, ja que no només es té en compte la percepció de la Maia. Diferents personatges parlaran sobre aquest tema i des de punts de vista diferents. No us avanço res més.
Les referències històriques a la construcció del Crist Redemptor ja justifiquen àmpliament la lectura d'aquesta novel·la, però si a més li sumem la passejada pels enclavaments típics de Rio de Janeiro i de París, les històries tan boniques de la Maia i Izabela i el misteri no resolt de Pa Salt no em queda cap altre remei que recomanar-vos la lectura de La historia de Maia, jo us asseguro que ja estic desitjant llegir la història de l'Ally, que preveig que serà la següent.
L'última línia de la novel·la em confirma una cosa que intuïa i que et fa cridar d'anticipació... l'espera fins a la pròxima entrega se'm farà llarga.
Què tenen les històries del passat que quan estan connectades amb el present ens deixen una empremta? Lucinda Riley hauria pogut aprofundir en el drama de les històries i deixar-nos una horrible sensació de tragèdia; en canvi, encara hi ha parts que fan mal, passa amb elegància sobre elles i, tant amb les seves paraules com amb la importància que li dóna, ens regala un consell: per ser feliç malgrat les situacions terribles que hàgim viscut, cal centrar-nos en el que tenim de positiu i mirar el futur amb esperança.
Així que no ho dubteu més. Amb La historia de Maia gaudireu del romanticisme, de la història del Crist Redemptor i d'un viatge meravellós al Brasil.
Si voleu saber més sobre Pa Salt, Maia i les seves germanes, l'escriptora us proposa que visiteu la seva pàgina web per a descobrir multitud d'històries i llegendes.
I, per descomptat, gràcies a Penguin Random House per aquest exemplar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada