23.11.18

RESSENYA "REINA ROJA", del Juan Gómez-Jurado

SINOPSI



L'Antonia Scott és una dona molt especial. Té un do que és a la vegada una maledicció: una extraordinària intel·ligència. Gràcies a ella s'han salvat desenes de vides, però també ho ha perdut tot. Avui es parapeta contra el món al seu pis gairebé buit de Lavapiés, del qual no pensa tornar a sortir. Ja no queda res allà fora que li interessi gens ni mica.

L'inspector Jon Gutiérrez està acusat de corrupció, suspès de sou i feina. És un bon policia ficat en un assumpte molt lleig, i ja no té molt a perdre. Per això accepta la proposta d'un misteriós desconegut: anar a buscar a l'Antonia i treure-la del seu tancament, aconseguir que torni a fer el que fos que fes abans, i el desconegut l'ajudarà a netejar el seu nom. Un encàrrec estrany encara que aparentment fàcil.

Però en Jon s'adonarà de seguida que amb l'Antonia res no és fàcil.

FITXA
Reina Roja
Juan Gómez-Jurado
Publicació: 2018
Ediciones B (562 pàgines)
Gènere: Thriller

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

OPINIÓ PERSONAL

En Juan Gómez-Jurado ha tornat. I és que se n'havia anat per atrapar els més petits com si fos el Flautista d'Hamelín, posant la llavor de la passió per la lectura amb Alex Colt i Rexcatadores. Però no podia apartar-se més temps dels seus ansiosos i antics lectors, que exigien una nova novel·la. I el que ens ha portat supera qualsevol expectativa que haguéssim imaginat. Reina Roja.

Per exprés desig de l'escriptor no puc revelar cap detall de la novel·la. No es filtrarà cap spoiler per mi. Així que podeu llegir ben tranquils aquesta ressenya. I, si en Juan Gómez-Jurado considerava important que el lector no sabés res per endavant, havia de ser per alguna cosa, així que també jo volia l'experiència de començar el llibre a cegues. No vaig llegir ni la sinopsi. I ha estat sublim.

Ja he enviat WhatsApp a amics i familiars amb aquest text: "Et recomano la novel·la Reina Roja, d'en Juan Gómez-Jurado. Absolutament genial". Sense més. I estic segura que em faran cas. Si es poden esperar al Nadal serà un regal "estupendu".

Què té Reina Roja que atrapa el lector?

  • Un ritme trepidant que no decau en cap moment.
  • Unes frases molt acurades que t'obliguen a rellegir per assaborir-les.
  • Una forma especial de dominar l'ortotipografia (les cursives, els pensaments intercalats entre les frases, el text centrat...) que activa encara més la teva atenció al que estàs llegint.
  • Uns personatges extraordinaris.
  • Originalitat.
  • Els gestos de complicitat.

Si alguna cosa li agraeixo al Juan Gómez-Jurado és que, tot i que Reina Roja és absolutament addictiva i no la pots deixar anar un cop has començat, no m'ha angoixat (els lectors d'El Paciente m'entendran, tot i que precisament El Paciente és una de les meves novel·les preferides. Em va fer patir, sí, però quin patiment més extraordinàriament escrit). Amb Reina Roja, l'escriptor aconsegueix que no puguis deixar de llegir la novel·la i que no t'angoixis. Fantàstic.

M'han agradat especialment els personatges (tots, principals i secundaris), m'ha agradat la trama, m'ha agradat el desenvolupament, m'ha agradat el fil conductor, m'ha agradat el conflicte, m'ha agradat el ventall d'emocions que mostra... Tot vol dir TOT.

I com que les ressenyes que només tenen elements positius fan dubtar de la veracitat de la ressenyadora (en aquest cas jo mateixa), i estic fent justament això, us asseguro que tot el que us he dit és veritat. No hi ha res que em sobri, res que em falti. Aquesta novel·la és, a falta d'una paraula millor, perfecta.


Una advertència. És important:

Imagineu-vos amb Reina Roja a la mà.
Comenceu a llegir la novel·la.
A mesura que us endinseu en les seves pàgines no us podeu creure que estigueu llegint una trama tan bona.
No podeu assimilar que els personatges siguin l'ànima d'una història ja de per si espectacular.
Us enfadeu amb les obligacions del vostre dia a dia: anar a treballar, menjar, dormir..., totes aquestes insignificants rutines quotidianes us allunyen del que realment voleu: llegir Reina Roja fins al final.

Però, alerta, heu arribat a la pàgina 431. Comença la tercera part. Podeu començar a tremolar, perquè a partir d'aquí heu de prendre una decisió. I serà una decisió molt difícil:

Decisió número 1: Tancar el llibre i esperar a tenir unes hores lliures seguides per llegir la tercera part.

Decisió número 2: Seguir llegint fins al final com si no hi hagués un demà.

Com que tancar el llibre? Com hem de tancar el llibre ara? (Pensareu). 

Doncs d'això precisament es tracta. A partir d'aquí no sereu capaços de tancar-lo. Podeu intentar-ho però us asseguro que serà una missió impossible. Penseu-ho bé. Us trobeu a una cruïlla important. Si ja són les dues de la matinada, se us farà molt tard. Si us estan esperant per un dinar, arribareu a les postres o directament no arribareu. Si us esteu rentant les dents mentre llegiu (jo ho faig) abans de marxar a treballar... prefereixo no donar excuses a l'absentisme laboral.

És la vostra decisió. Vostra i de ningú més. Però tingueu-ho clar. Un cop creueu el llindar de la pàgina 431, ja no hi haurà marxa enrere. The end is coming. El final s'acosta.

***

A qui recomano aquesta novel·la? Als amants del gènere, és clar; als lectors del Juan Gómez-Jurado, i a tots els que vulguin gaudir d'una novel·la magistral.

Si voleu comprar el llibre, punxeu l'enllaç (digital -4,74 €- i paper en tapa tova):

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada