SINOPSI
Quant val la nostra felicitat? La de la Paula, pel que es veu, un salari fix al mes.
Vivim la nostra vida segons les normes marcades: una feina estable, un lloguer, una parella, casament, fills... I a vegades això significa viure tota la setmana pensant en el cap de setmana, i tot l'any pensant en les vacances. Per a la Paula, per algun motiu, això ja no és suficient. Però, tot i que comença a tenir les preguntes, no acaba de trobar les respostes.
En plena crisi existencial, es creuarà en el seu camí en James Harper, un atractiu escriptor de moda, que trastocarà la seva vida per complet i que la farà cometre la major bogeria de la seva vida, no sap si per amor, o només per sexe.
Però, pot en Harper ser el seu bot salvavides o la Paula haurà de prendre per fi les regnes del que vol a la vida?
Perdernos para encontrarnos és el reflex d'una generació, però també de totes aquestes dones que han somiat amb embogir d'amor, per trobar per fi el seny. Perquè a vegades és necessari perdre's, per aconseguir trobar-se.
Vivim la nostra vida segons les normes marcades: una feina estable, un lloguer, una parella, casament, fills... I a vegades això significa viure tota la setmana pensant en el cap de setmana, i tot l'any pensant en les vacances. Per a la Paula, per algun motiu, això ja no és suficient. Però, tot i que comença a tenir les preguntes, no acaba de trobar les respostes.
En plena crisi existencial, es creuarà en el seu camí en James Harper, un atractiu escriptor de moda, que trastocarà la seva vida per complet i que la farà cometre la major bogeria de la seva vida, no sap si per amor, o només per sexe.
Però, pot en Harper ser el seu bot salvavides o la Paula haurà de prendre per fi les regnes del que vol a la vida?
Perdernos para encontrarnos és el reflex d'una generació, però també de totes aquestes dones que han somiat amb embogir d'amor, per trobar per fi el seny. Perquè a vegades és necessari perdre's, per aconseguir trobar-se.
FITXA
Perdernos para encontrarnos
Silvia C. Carpallo
Publicació: 2019
Ediciones Kiwi (276 pàgines) Novel·la guanyadora del VI Premi Romàntica Kiwi RA Gènere: Romàntica |
OPINIÓ PERSONAL
Perdernos para encontrarnos, de la Silvia C. Carpallo, és una novel·la diferent dins del gènere romàntic.
Per a les lectores de romàntica sempre és difícil trobar noves novel·les que no només atrapin la nostra atenció, sinó que, en finalitzar-les, ens sentim satisfetes.
L'estructura argumental de les novel·les romàntiques és sempre igual: noi i noia s'enamoren, viuen un idil·li fantàstic, apassionat i pràcticament perfecte; viuen un contratemps aparentment irresoluble, i finalment arreglen el conflicte i viuen feliços i mengen anissos. Sempre igual, una i una altra vegada. Els escriptors de romàntica són veritables genis en l'art de fer interessant una història de la qual ja coneixem pràcticament tots els passos seguits.
Si ja sabem l'argument per endavant i coneixem com acabarà, què és el que ens atreu irremeiablement de la novel·la romàntica? Potser hauria de parlar-ne en una altra entrada més específica.
Però tornem a Perdernos para encontrarnos. La Silvia C. Carpallo escriu d'una manera deliciosa, quedes atrapada en les seves paraules; cada novel·la publicada ha estat diferent a l'anterior, i això, com ja he dit, és un valor afegit al gènere.
En aquesta novel·la junta dos objectius difícilment conciliables, i al meu entendre, ho fa la mar de bé.
Les dones no volem ser princeses Disney, però ens entestem a gaudir amb escenes literàries en les quals arriba un home i soluciona la vida de la protagonista.
Quin model de relació igualitària trobem en la literatura romàntica actual quan tots els problemes d'una dona els resol un home?
Però, quina alternativa ens queda? Hem de renunciar a l'amor per poder ser una mateixa? Un gran dilema que la literatura no ha sabut resoldre gaire bé. Només tenim dues opcions? Sotmetre'ns a la voluntat d'un home o no poder gaudir d'un amor?
La Silvia C. Carpallo explora una tercera via: la que ens expliquen totes les amigues quan hi ha una ruptura amorosa, però a la qual gairebé ningú fa cas: primer hem d'estimar-nos a nosaltres mateixes, primer hem de solucionar els nostres problemes, primer hem de saber què volem, i després... després ja som persones completes per tenir un company que ens acompanyi en el camí de la vida.
I com es traspassa això a una novel·la romàntica? Doncs amb molt de compte. Per sort, la Silvia ho fa estupendament bé.
La novel·la desprèn realisme, no trobem les grans típiques amigues que ara sembla que són els secundaris imprescindibles en una novel·la romàntica. No trobem un home perfecte, model de virtuts que ens enamora amb només parpellejar, sinó un home que té els seus dimonis, les seves pors, les seves inseguretats com tothom, que no sap més de la vida que nosaltres mateixes i que va a les palpentes. Com ens passa a tots. No trobem una relació perfecta, ni molt menys, fins al punt que de vegades no tens clar si serà l'home adequat per a ella. Com la vida mateixa. Amb incerteses, amb errors, amb mentides, amb veritats que fan mal.
La Silvia troba l'equilibri perfecte dins d'una vida plena d'equivocacions entre estimar i ser una mateixa. Entre no renunciar a ser qui ets i poder fer concessions per la persona a la que estimes.
En una relació, per equilibrada que estigui, sempre n'hi ha un que tira més que l'altre, o un més tranquil i un altre més irreflexiu, o un de més alegre i un altre més passiu, però el que és absolutament necessari és que els dos facin un pas endavant que comprometi la seva voluntat d'estar junts. Els dos han de prendre una decisió conscient que volen tenir una relació.
I l'amor, desenganyem-nos, exigeix molta feina. L'amor apareix gairebé sempre per sorpresa, sense pretendre-ho, i la passió consumeix el raciocini dels amants al principi, però després arriba, no la rutina, sinó la realitat, i sense lluita, sense la tenacitat voluntariosa de voler mantenir l'amor, aquest s'esvaeix.
La Silvia C. Carpallo desgrana tots aquests aspectes d'una manera meravellosa.
La primera part de la novel·la és trista. L'escriptora es dedica a mostrar-nos la desesperació callada de la protagonista, els somnis encallats que no es compleixen, la infelicitat que governa la seva vida, la solitud que sent (encara que no està sola) perquè se sent incompresa, aïllada dins d'un món que no li ofereix el que ella vol i al qual no vol accedir del tot perquè no vol tancar definitivament la porta dels seus anhels.
Després ve l'amor, o és simplement sexe? que la situa en una cruïlla boja i impossible. I a poc a poc va despertant a aquesta realitat de la que abans us parlava.En té prou? És això el que vol?
Sorpreses que no esperem, pinzellades d'escenes eròtiques que l'escriptora sap dibuixar tan bé, emocions sinceres que traspassen al lector. La Silvia C. Carpallo ho ha tornat a fer. Cada novel·la seva és diferent a l'anterior i em segueix conquistant.
Per a les lectores de romàntica sempre és difícil trobar noves novel·les que no només atrapin la nostra atenció, sinó que, en finalitzar-les, ens sentim satisfetes.
L'estructura argumental de les novel·les romàntiques és sempre igual: noi i noia s'enamoren, viuen un idil·li fantàstic, apassionat i pràcticament perfecte; viuen un contratemps aparentment irresoluble, i finalment arreglen el conflicte i viuen feliços i mengen anissos. Sempre igual, una i una altra vegada. Els escriptors de romàntica són veritables genis en l'art de fer interessant una història de la qual ja coneixem pràcticament tots els passos seguits.
Si ja sabem l'argument per endavant i coneixem com acabarà, què és el que ens atreu irremeiablement de la novel·la romàntica? Potser hauria de parlar-ne en una altra entrada més específica.
Però tornem a Perdernos para encontrarnos. La Silvia C. Carpallo escriu d'una manera deliciosa, quedes atrapada en les seves paraules; cada novel·la publicada ha estat diferent a l'anterior, i això, com ja he dit, és un valor afegit al gènere.
En aquesta novel·la junta dos objectius difícilment conciliables, i al meu entendre, ho fa la mar de bé.
Les dones no volem ser princeses Disney, però ens entestem a gaudir amb escenes literàries en les quals arriba un home i soluciona la vida de la protagonista.
Quin model de relació igualitària trobem en la literatura romàntica actual quan tots els problemes d'una dona els resol un home?
Però, quina alternativa ens queda? Hem de renunciar a l'amor per poder ser una mateixa? Un gran dilema que la literatura no ha sabut resoldre gaire bé. Només tenim dues opcions? Sotmetre'ns a la voluntat d'un home o no poder gaudir d'un amor?
La Silvia C. Carpallo explora una tercera via: la que ens expliquen totes les amigues quan hi ha una ruptura amorosa, però a la qual gairebé ningú fa cas: primer hem d'estimar-nos a nosaltres mateixes, primer hem de solucionar els nostres problemes, primer hem de saber què volem, i després... després ja som persones completes per tenir un company que ens acompanyi en el camí de la vida.
I com es traspassa això a una novel·la romàntica? Doncs amb molt de compte. Per sort, la Silvia ho fa estupendament bé.
La novel·la desprèn realisme, no trobem les grans típiques amigues que ara sembla que són els secundaris imprescindibles en una novel·la romàntica. No trobem un home perfecte, model de virtuts que ens enamora amb només parpellejar, sinó un home que té els seus dimonis, les seves pors, les seves inseguretats com tothom, que no sap més de la vida que nosaltres mateixes i que va a les palpentes. Com ens passa a tots. No trobem una relació perfecta, ni molt menys, fins al punt que de vegades no tens clar si serà l'home adequat per a ella. Com la vida mateixa. Amb incerteses, amb errors, amb mentides, amb veritats que fan mal.
La Silvia troba l'equilibri perfecte dins d'una vida plena d'equivocacions entre estimar i ser una mateixa. Entre no renunciar a ser qui ets i poder fer concessions per la persona a la que estimes.
En una relació, per equilibrada que estigui, sempre n'hi ha un que tira més que l'altre, o un més tranquil i un altre més irreflexiu, o un de més alegre i un altre més passiu, però el que és absolutament necessari és que els dos facin un pas endavant que comprometi la seva voluntat d'estar junts. Els dos han de prendre una decisió conscient que volen tenir una relació.
I l'amor, desenganyem-nos, exigeix molta feina. L'amor apareix gairebé sempre per sorpresa, sense pretendre-ho, i la passió consumeix el raciocini dels amants al principi, però després arriba, no la rutina, sinó la realitat, i sense lluita, sense la tenacitat voluntariosa de voler mantenir l'amor, aquest s'esvaeix.
La Silvia C. Carpallo desgrana tots aquests aspectes d'una manera meravellosa.
La primera part de la novel·la és trista. L'escriptora es dedica a mostrar-nos la desesperació callada de la protagonista, els somnis encallats que no es compleixen, la infelicitat que governa la seva vida, la solitud que sent (encara que no està sola) perquè se sent incompresa, aïllada dins d'un món que no li ofereix el que ella vol i al qual no vol accedir del tot perquè no vol tancar definitivament la porta dels seus anhels.
Després ve l'amor, o és simplement sexe? que la situa en una cruïlla boja i impossible. I a poc a poc va despertant a aquesta realitat de la que abans us parlava.En té prou? És això el que vol?
Sorpreses que no esperem, pinzellades d'escenes eròtiques que l'escriptora sap dibuixar tan bé, emocions sinceres que traspassen al lector. La Silvia C. Carpallo ho ha tornat a fer. Cada novel·la seva és diferent a l'anterior i em segueix conquistant.
Us recomano aquesta novel·la si voleu llegir alguna cosa diferent en romàntica, si us agrada l'escriptora i voleu seguir coneixent el que escriu, si voleu trobar una novel·la en què primer la protagonista es perd del tot i després es troba.
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la punxeu l'enllaç (en paper i digital).
Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la punxeu l'enllaç (en paper i digital).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada