Una chica con estilo. Olivia Ardey (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

La Helen acaba de tenir nebots bessons i està tan il·lusionada amb els nadons que decideix comprar-los un regal immediatament. Quan està en un deli prenent un batut confon la seva bossa amb una altra del mateix establiment. En obrir el suposat "regal" tots es queden bocabadats i comencen a témer el pitjor, ja que el contingut de la bossa no augura res de bo. Efectivament, de seguida es posa en evidència que la vida de la Helen corre perill i que per a protegir-la cal treure-la de la ciutat, i ningú millor per dur a terme aquesta tasca que Ray Donelly, de la policia de Nova York i amic de la família. Ray té un passat complicat que li fa anhelar un futur molt específic en el qual la Helen no encaixa, però a mesura que va passant el temps més difícil li serà no acceptar el que sent per ella.

Una chica con estilo és una novel·la romàntica dolça i picant alhora. És una novel·la que sap a xocolata amb sal... o amb pebre. Hi ha moments tendres i sentimentals i també sensuals i amb gran caràcter. És Olivia Ardey escrivint amb l'ànima i afegint un rerefons molt interessant que val la pena explorar. Una novel·la addictiva que et farà maleir cada interrupció i que et farà portar les mans al cor més d'una vegada mentre penses: "Ohhhhh".

Aquesta novel·la continua amb els personatges de Delicias y secretos en Manhattan i, tot i que sempre és un plaer llegir a Olivia Ardey, no cal haver llegit prèviament el llibre per poder seguir sense equívocs aquesta nova història. Helen es va quedar sola en la primera novel·la i l'escriptora li ha volgut regalar un final feliç; per la mateixa raó, l'autora, que sempre inclou més d'una parella en els seus llibres, aquí opta per dedicar-li atenció exclusiva (encara que és cert que dues històries absolutament secundàries també tindran el seu petit moment de glòria).

La trama combina dos aspectes importants: primer, una relació amorosa que promet moltes complicacions, i segon, una intriga policíaca molt ben ambientada. Amb l'estil al qual ens té acostumats (novel·les que amaguen més del que sembla a primera vista), ens teixeix un tapís on les inseguretats, la confiança, els prejudicis i la sinceritat seran el fil conductor d'una novel·la ambientada en els anys 20.

El gran teló de fons d'aquest llibre és la dona, el feminisme, la feminitat, la seva llibertat sexual, la seva independència econòmica, la seva intel·ligència. Però, en comptes de parlar-ne o de teoritzar, l'escriptora ens ensenyarà situacions concretes en què els personatges reaccionaran. I les seves reaccions no sempre seran del tot coherents amb el que ells mateixos pensen, però sí que serán realistes, perquè la sinceritat no només és una faceta en relació amb els altres, sinó que és una part molt important de la relació que tenim amb nosaltres mateixos.

Comprovarem que els prejudicis van de la mà de la inseguretat, i molts personatges els experimentaran: Ray, Evelyn i, fins i tot, la mateixa Helen, i seran de tres tipus: sexuals, econòmics i ètnics.

Els prejudicis sexuals tenen tres aspectes: el primer deriva del purament eròtic, ja que, encara que és molt excitant que una dona sigui experta en les arts amatòries i no tingui vergonya a gaudir del sexe, està acceptat que la dona tingui les mateixes necessitats sexuals que els homes? El segon deriva de la connotació social del sexe: són les dones capaces d'exercir la mateixa feina o les mateixes aficions que els homes? I el tercer ens planteja el debat de la feminitat versus el feminisme: són excloents?

Els prejudicis econòmics, en el fons, tenen a veure amb l'autoestima. Som capaços d'acceptar que algú pugui tenir més diners que nosaltres i considerar que som iguals? Som capaços de veure bondat en un regal i no caritat o supèrbia? Quan qui té més diners és la part femenina de la parella, la tensió està servida.

Els prejudicis ètnics es donen entre irlandesos, catòlics, protestants... És igual; es jutja sense conèixer la persona i se l'etiqueta, quan és més que probable que el judici sigui erroni. Que algú hagi nascut a la teva terra el converteix en una bona persona? Absurd. Olivia pregunta i els personatges responen. Tens tu la teva pròpia resposta?

En relació amb la llibertat de les dones, tant política com social, en Una chica con estilo es nomenarà les sufragistes i la primera comissària de dones de Nova York, i, encara que s'aludeixi de passada i no es faci una crònica exhaustiva, és suficient per a marcar l'esperit de la novel·la: un cop es puja al carro de la llibertat, només es pot anhelar més i més. Però llibertat per escollir, encara que el que escullis sigui tornar als teus orígens rurals i li donis l'esquena a la sofisticació i al luxe.

Però no podem perdre de vista que aquesta és una història romàntica on l'amor serà capaç de superar totes les dificultats, perquè és una promesa de permanència encara que les coses es torcin. I aquest romanticisme s'encarnarà en la relació explosiva entre Ray i Helen. Una relació que s'equivocarà de vegades, però que tindrà la valentia d'admetre els seus errors, de disculpar-se i de perdonar-se.

El final, com si fos una fotografia familiar, ens tanca temporalment l'època d'entre guerres. I, com si fóssim un membre més de la família, ens emocionem en veure els nens crescuts, plorem als que ja no hi són i ens alegrem pels que sí que van tornar de la guerra. Quan vam deixar de ser purs espectadors de la història per a viure les seves pròpies emocions?

Olivia Ardey ha escrit una novel·la romàntica que ens atrapa des de la primera pàgina i que amb les seves paraules ens recrea el paisatge del Nova York rural dels anys 20. Els enclavaments en els seus llibres són un personatge més de la història i, com sempre em passa, em deixa amb ganes de viatjar... i no només amb la imaginació.

Què és el millor? Que amb una lectura superficial ja tenim una novel·la estupenda, però si aprofundim una mica més ens delectem amb una història molt ben embastada i interessant.

No us podeu perdre aquesta última novel·la de l'escriptora. Segur que us agrada tant com a mi.

Blog de l'autora

Vols veure l'opinió de l'Olivia Ardey després de llegir aquesta ressenya? Clica aquí.