Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olivia Ardey. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Olivia Ardey. Mostrar tots els missatges

17.5.18

RESSENYA "LA ASOMBROSA BIBLIOTECARIA DE LITTLE ROCK", de l'Olivia Ardey

SINOPSI


La Nicole Smith és la bibliotecària de Little Rock, plàcid poble de Maryland on importa molt el que diran. Filla de l'amo del ranxo de la Doble SS, té una vida modèlica i un "gairebé" nuvi, marí de l'exèrcit dels Estats Units i heroi local.

Malgrat tot, oculta un esperit lliure que només se salta les normes quan treu del seu armari els tacons de la sort i fuig de l'avorriment, lluny de les tafaneries. La Niki ha llegit molt i provat molt poc. Per culpa d'una avaria domèstica, el nou sheriff del comtat, res semblat al seu marí sonso i purità, desperta les seves fantasies més atrevides.

L'Allan Ferguson té una imatge pública irreprotxable i una vida privada molt estimulant que es sacseja quan un imprevist del passat truca a la seva porta.

Mentre Little Rock es veu sacsejada per una sèrie de curiosos robatoris, alguna cosa a l'interior de la Niki també es revoluciona, així li demana a l'Allan que li mostri els secrets de l'erotisme, un terreny fins llavors vedat per a ella. El desafia a traspassar els seus propis límits en clubs exclusius. S'atrevirà la senyoreta Smith seguir el joc que ella mateixa ha començat?

14.6.16

EN LA TOSCANA TE ESPERO. Olivia Ardey (ressenya en català)

TÍTOL En la Toscana te espero
AUTOR Olivia Ardey
EDITORIAL Versatil
ANY 2014
PÀGINES 320
GÈNERE narrativa romàntica
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI


El Massimo i la Martina són dos desconeguts que han gaudit d'una nit de passió. Tots dos es queden amb la sensació que si les seves vides fossin més senzilles els agradaria repetir i conèixer-se millor, però un malentès fa que la Martina acabi odiant profundament al Massimo Tizzi, capità de l'exèrcit italià i pare separat de la petita Iris.

La Rita, la companya d'habitació de la Martina serà l'alegria que necessitava la Martina per a oblidar la tristesa de la seva vida, però les complicacions no han fet més que començar...

22.12.15

Si te quedas en Escocia. Olivia Ardey (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano


La Carol Coleman i en Lord James MacLeod són oponents en una subhasta. Ella es juga la seva feina. Ell lluita per un llegat familiar. I entre ells hi ha una atracció devastadora que els obligarà a triar. Però, en la nit de Nadal de 1914, un succés tindrà lloc i els seus efectes viatjaran en el temps fins a condicionar les vides dels nostres protagonistes.


L'Olivia Ardey, com sempre, ens delecta amb una història en aparença fàcil que ens atrapa i que ens deixa un bon sabor de boca amb una lectura superficial. Personatges secundaris molt treballats. Diàlegs divertits. Situacions inesperades que ens alegren. En conjunt, una novel·la rodona per a passar una bona estona. Però... ja hauríem de saber que l'Olivia Ardey és molt més i que, darrere d'una història d'amor amb final feliç (espero no haver desvetllat dubtes de cap lectora sobre com pot acabar una novel·la romàntica), hi ha preguntes que es fan els personatges que traspassen les pàgines del llibre.

I, què ens trobem aquí? Una pregunta fàcil per la seva senzillesa i complicadíssima en la seva execució. L'amor està relacionat amb les circumstàncies en què es produeix? Pot un fet inesperat canviar allò en el que creiem?

L'Olivia Ardey ens exposa una situació extrema: a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial dos homes de bàndols contraris oblidaran per una nit que són enemics i seran simplement homes. Aquesta circumstància segellarà un vincle que transcendirà fins als nostres dies. I aquest exemple brutal, que la nostra imaginació dibuixa amb nítid detall, servirà de metàfora en una relació amorosa en la qual, perquè es pugui dur a terme, cal una renúncia important per part d'ell o d'ella. Qui està disposat a renunciar? I qui renuncia, es pot arribar a sentir ressentit per la seva decisió?

L'exemplificació d'aquesta pregunta es pot, evidentment, traspassar a la nostra vida quotidiana. Si estimar és sumar, per què sempre hi ha una part de nosaltres, de la nostra vida, dels nostres anhels als quals hem de renunciar?

Actualment vivim el resultat de la lluita de moltíssimes dones pels nostres drets. Però sembla que ens haguessin atrapat en un parany en què, si volem seguir mantenint èxits laborals, no ens quedi un altre remei que renunciar als nostres privilegis i obligacions familiars. (Algunes intentem compatibilitzar-ho tot, la qual cosa ens porta a l'esgotament.) Ara mateix, una dona que esculli gaudir a jornada completa de la seva família sembla que hagi de justificar davant les altres la seva decisió. Una època estranya sens dubte, ja que crec que la lluita principal de les dones era per a la nostra llibertat, llibertat per fer el que cadascuna volgués.

En aquest marc, l'Olivia Ardey ens planteja amb una contundència descarnada una situació en la qual la nostra protagonista ha de triar entre la feina per la qual ha lluitat moltíssim i l'home del qui s'ha enamorat. Tu què faries? La resposta no és fàcil. Vols saber per què la nostra protagonista es troba en aquest dilema i com ho resol l'Olivia Ardey? Doncs no deixis de llegir Si te quedas en Escocia, que a més té una connotació nadalenca ideal per a aquestes festes.


7.10.15

Una chica con estilo. Olivia Ardey (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


La Helen acaba de tenir nebots bessons i està tan il·lusionada amb els nadons que decideix comprar-los un regal immediatament. Quan està en un deli prenent un batut confon la seva bossa amb una altra del mateix establiment. En obrir el suposat "regal" tots es queden bocabadats i comencen a témer el pitjor, ja que el contingut de la bossa no augura res de bo. Efectivament, de seguida es posa en evidència que la vida de la Helen corre perill i que per a protegir-la cal treure-la de la ciutat, i ningú millor per dur a terme aquesta tasca que Ray Donelly, de la policia de Nova York i amic de la família. Ray té un passat complicat que li fa anhelar un futur molt específic en el qual la Helen no encaixa, però a mesura que va passant el temps més difícil li serà no acceptar el que sent per ella.


Una chica con estilo és una novel·la romàntica dolça i picant alhora. És una novel·la que sap a xocolata amb sal... o amb pebre. Hi ha moments tendres i sentimentals i també sensuals i amb gran caràcter. És Olivia Ardey escrivint amb l'ànima i afegint un rerefons molt interessant que val la pena explorar. Una novel·la addictiva que et farà maleir cada interrupció i que et farà portar les mans al cor més d'una vegada mentre penses: "Ohhhhh".

Aquesta novel·la continua amb els personatges de Delicias y secretos en Manhattan i, tot i que sempre és un plaer llegir a Olivia Ardey, no cal haver llegit prèviament el llibre per poder seguir sense equívocs aquesta nova història. Helen es va quedar sola en la primera novel·la i l'escriptora li ha volgut regalar un final feliç; per la mateixa raó, l'autora, que sempre inclou més d'una parella en els seus llibres, aquí opta per dedicar-li atenció exclusiva (encara que és cert que dues històries absolutament secundàries també tindran el seu petit moment de glòria).

La trama combina dos aspectes importants: primer, una relació amorosa que promet moltes complicacions, i segon, una intriga policíaca molt ben ambientada. Amb l'estil al qual ens té acostumats (novel·les que amaguen més del que sembla a primera vista), ens teixeix un tapís on les inseguretats, la confiança, els prejudicis i la sinceritat seran el fil conductor d'una novel·la ambientada en els anys 20.

El gran teló de fons d'aquest llibre és la dona, el feminisme, la feminitat, la seva llibertat sexual, la seva independència econòmica, la seva intel·ligència. Però, en comptes de parlar-ne o de teoritzar, l'escriptora ens ensenyarà situacions concretes en què els personatges reaccionaran. I les seves reaccions no sempre seran del tot coherents amb el que ells mateixos pensen, però sí que serán realistes, perquè la sinceritat no només és una faceta en relació amb els altres, sinó que és una part molt important de la relació que tenim amb nosaltres mateixos.

Comprovarem que els prejudicis van de la mà de la inseguretat, i molts personatges els experimentaran: Ray, Evelyn i, fins i tot, la mateixa Helen, i seran de tres tipus: sexuals, econòmics i ètnics.

Els prejudicis sexuals tenen tres aspectes: el primer deriva del purament eròtic, ja que, encara que és molt excitant que una dona sigui experta en les arts amatòries i no tingui vergonya a gaudir del sexe, està acceptat que la dona tingui les mateixes necessitats sexuals que els homes? El segon deriva de la connotació social del sexe: són les dones capaces d'exercir la mateixa feina o les mateixes aficions que els homes? I el tercer ens planteja el debat de la feminitat versus el feminisme: són excloents?

Els prejudicis econòmics, en el fons, tenen a veure amb l'autoestima. Som capaços d'acceptar que algú pugui tenir més diners que nosaltres i considerar que som iguals? Som capaços de veure bondat en un regal i no caritat o supèrbia? Quan qui té més diners és la part femenina de la parella, la tensió està servida.

Els prejudicis ètnics es donen entre irlandesos, catòlics, protestants... És igual; es jutja sense conèixer la persona i se l'etiqueta, quan és més que probable que el judici sigui erroni. Que algú hagi nascut a la teva terra el converteix en una bona persona? Absurd. Olivia pregunta i els personatges responen. Tens tu la teva pròpia resposta?

En relació amb la llibertat de les dones, tant política com social, en Una chica con estilo es nomenarà les sufragistes i la primera comissària de dones de Nova York, i, encara que s'aludeixi de passada i no es faci una crònica exhaustiva, és suficient per a marcar l'esperit de la novel·la: un cop es puja al carro de la llibertat, només es pot anhelar més i més. Però llibertat per escollir, encara que el que escullis sigui tornar als teus orígens rurals i li donis l'esquena a la sofisticació i al luxe.

Però no podem perdre de vista que aquesta és una història romàntica on l'amor serà capaç de superar totes les dificultats, perquè és una promesa de permanència encara que les coses es torcin. I aquest romanticisme s'encarnarà en la relació explosiva entre Ray i Helen. Una relació que s'equivocarà de vegades, però que tindrà la valentia d'admetre els seus errors, de disculpar-se i de perdonar-se.

El final, com si fos una fotografia familiar, ens tanca temporalment l'època d'entre guerres. I, com si fóssim un membre més de la família, ens emocionem en veure els nens crescuts, plorem als que ja no hi són i ens alegrem pels que sí que van tornar de la guerra. Quan vam deixar de ser purs espectadors de la història per a viure les seves pròpies emocions?

Olivia Ardey ha escrit una novel·la romàntica que ens atrapa des de la primera pàgina i que amb les seves paraules ens recrea el paisatge del Nova York rural dels anys 20. Els enclavaments en els seus llibres són un personatge més de la història i, com sempre em passa, em deixa amb ganes de viatjar... i no només amb la imaginació.

Què és el millor? Que amb una lectura superficial ja tenim una novel·la estupenda, però si aprofundim una mica més ens delectem amb una història molt ben embastada i interessant.

No us podeu perdre aquesta última novel·la de l'escriptora. Segur que us agrada tant com a mi.

Blog de l'autora

Vols veure l'opinió de l'Olivia Ardey després de llegir aquesta ressenya? Clica aquí.

3.10.15

Presentación de "Una chica con estilo" y "Decirte adiós con un te quiero". Barcelona 2 de octubre de 2015



El viernes 2 de octubre, la librería Alibri de Barcelona fue el escenario de la presentación de la nueva novela de Olivia Ardey Una chica con estilo y de la novela de Silvia C. Carpallo Decirte adiós con un te quiero. Eva Olaya, de Versatil Ediciones, nos presentó a estas dos escritoras y moderó una conversación interesantísima sobre los libros de estas autoras y el erotismo en las novelas románticas.


Olivia nos explicó que Una chica con estilo empezó a gestarse en su cabeza hace ya seis años, cuando empezó a escribir Delicias y secretos en Manhattan, ya que, en esa novela, Helen es la única que queda sin pareja y la escritora consideró que tenía derecho a tener un amor como las demás.

Sin ánimo de hacer spoilers, nos resumió que el libro empieza con el parto de Laura, al que Helen, su hermana, asiste. Poco después, a causa de una confusión infortunada, se ve envuelta en un problema y para sobrevivir necesitará un protector, que no es otro que el personaje que más le gusta a la escritora, Ray Donnelly. Ray busca algo muy concreto en una mujer que no encontrará en Helen, pero cada vez que estén juntos saltarán chispas y le será más difícil considerar el dejarla.

Silvia nos explicó que su novela Decirte adiós con un te quiero es una novela muy diferente que trata sobre tres mujeres. Trata de despedidas, de decirle adiós a la juventud, a una etapa que ya se ha acabado. Estas tres mujeres protagonistas nos mostrarán distintas formas de entender la sexualidad. Lucía va a tener que aprender a vivir el sexo sola; Aitana va a tener que entender que, aunque es la que tiene una visión del amor romántico más ideal, a veces conocer a un chico y conectar no es sinónimo de comprometerse y ser felices para siempre, y Delia nos va a enseñar un mundo donde se vive un sexo diferente, y empezará con sex shop que regenta y otras cosas...

En resumen, es una novela muy femenina que nos mostrará diferentes facetas. En ella encontraremos hombres reales (con sus defectos) y nos daremos cuenta que no hay príncipes azules. (Aprovecho aquí para añadir que Silvia dedicó a "La teva lectura i la meva" unas palabras diciendo que le habíamos escrito una reseña maravillosa. Y desde aquí le agradezco profundamente el detalle.)


30.9.15

Regálame París. Olivia Ardey (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


La Yolanda arriba a París amb l'Alejo per a passar un cap de setmana romàntic. El problema és que la Yolanda ja no recorda per què va començar a sortir amb ell i vol trencar la relació, però un cop tornin a Espanya, no ara, perquè vol aprofitar el fet que és a París per a resoldre unes qüestions personals ara que no té feina; així, doncs, el regal de l'Alejo (pagar-li el viatge) li va perfecte. Però... ell té altres plans que donaran a la Yolanda l'oportunitat de viure experiències inesperades.

Regálame París va ser la primera novel·la que vaig llegir d'Olivia Ardey i em va encantar. De seguida et fiques dins la història i t'atrapa fortament, però el millor de tot és l'humor i les escenes absolutament hilarants que t'hi trobes. Fa pocs dies vaig tornar a rellegir les pàgines més divertides i l'efecte no es passa, segueixo rient sense parar tot i conèixer de què va tot... 

L'escriptora té una manera molt fàcil i fluïda d'explicar la història, tant que et fa pensar que deu ser fàcil això d'escriure, d'imaginar una novel·la i de trobar les paraules justes, i més aviat crec que és fruit del talent que ens mostra llibre rere llibre.


Potser el tret més especial que ens trobem en aquesta novel·la és el tractament de la comunitat sorda. Olivia Ardey ens mostra aquest món tan desconegut. A tots ens sona alguna cosa: llenguatge de signes, aïllament social... però l'escriptora ens el fa proper amb el talent que la caracteritza, ens l'humanitza en fer-ho tan pròxim i el despulla de compassió. No és el tema central però sí un de molt important.

La Yolanda pateix una situació de crisi. Una situació inesperada fa que es plantegi de cop i volta què fer, de moment, amb la seva vida. I la meravellosa ploma de l'escriptora fa que decideixi convertir el seu problema en una oportunitat. 

Aquesta novel·la està carregada d'emocions perquè hi ha moltes trames dins la trama principal i això ens donarà tot un ventall de sentiments que ens faran delectar el temps que la Yolanda passi a París. La relació de la Yolanda amb el Patrick comença a poc a poc, sense pressa però sense pausa i, per tant, tindrem tota la novel·la per anar gaudint dels passos que fan per passar de l'enamorament a l'amor.

El fet que la Yolanda ajudi en Patrick a fer un curtmetratge sobre París fa que el lector passegi pels carrers de París com si estigués allà, desitjant agafar un avió i volar a la ciutat per gaudir-la en persona.

Els personatges secundaris són divertits i entranyables i creen un univers de felicitat per a la Yolanda, que viurà els dies més feliços de la seva vida.

Però al final caldrà prendre una decisió. I què decidirà la Yolanda? Si vols viure una novel·la romàntica a la Ciutat de la Llum no dubtis que Olivia Ardey sempre és una aposta segura.

Blog de l'autora

Booktrailer

L'Olivia Ardey ens agraeix aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.