20.4.16

Somos uno. Saga Crossfire 5. Sylvia Day (ressenya en català)

 TÍTOL Somos uno
Saga Crossfire 5
AUTOR Sylvia Day
EDITORIAL Espasa
ANY 2016
PÀGINES 432
DISPONIBLE EN e-book, paper
IDIOMES castellà




 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano


SINOPSI

Desenllaç de l'apassionada història d'amor entre el Gideon i l'Eva. Tots dos amb profunds problemes traumàtics, faran de la seva relació un treball emocional a temps complet.

OPINIÓ PERSONAL

La Sylvia Day és una estupenda escriptora que ha fet de la saga Crossfire un èxit merescut de vendes i de crítiques. El que va començar sent una trilogia eròtica s'ha acabat convertint en una pentalogia amb uns matisos i una profunditat psicològica fora del que es pot trobar en novel·les d'aquest tipus. La teràpia que duen a terme els protagonistes és un missatge d'esperança cap a tots aquells que han patit abusos i que lluiten amb totes les seves forces per a aconseguir la seva pròpia felicitat, sense deixar que els seus violadors els prenguin també la possibilitat de trobar un amor i d'establir relacions afectives sanes.

Aquesta saga, doncs, amb un erotisme exagerat inicial que gairebé era esperpèntic, ha anat introduint claus policíaques i de misteri relegant cada vegada més les escenes sexuals per a centrar-se en els elements més emocionals i els secrets més viscerals dels nostres personatges.

Llegir aquest cinquè llibre ha estat com retrobar-se amb vells amics, dels que fa temps que no en saps res i que anheles que t'expliquin la seva emocionant vida. Així, doncs, vaig començar la lectura gairebé amb ànsia i moltíssimes ganes de saber en què acabaria tot el que la Sylvia Day havia començat, massa trames per concloure i massa poques pàgines. Us recordo que la història transcorre en escassos 4 o 5 mesos i que les vides de tots els personatges han donat un gir del que nosaltres hem estat espectadors de primera fila. Només em faltaven les crispetes; esperava un final apoteòsic i pràcticament em fregava les mans d'emoció davant el cinquè i últim llibre de la saga Crossfire i... sí, la història de l'Eva i el Gideon és magnífica però la de tots els altres personatges està poc treballada i gairebé resta oberta. Conclou amb comentaris succints sobre per on poden anar els trets i ja està. Ja ?? Doncs sí.

Així, que, amb un sentiment de decepció força gran, he de dir que el final no està a l'alçada de la saga. Però no perquè l'escriptora baixi el nivell, sinó perquè li ha faltat un altre llibre més. Intentaré no revelar res que no us hagueu imaginat atès el tipus de novel·la que és, però repassaré totes les trames que deixa inacabades o concloses amb poques paraules. Com que la història de l'Eva i el Gideon resta lligada al seu entorn, és important saber com es resolen totes aquestes relacions, per això la meva incredulitat quan vaig passar l'última pàgina i vaig llegir "Agraïments". No em podia creure que no hi hagués res més.

El triangle Trey-Tatiana-Cary podria ser motiu per a una trilogia sencera i la despatxa en dues al·lusions.

La família de Gideon: Christopher, Chris, Elisabeth i Ireland, amaga secrets que estan en un pendrive però no es parla d'ells.

La història entre la Monica Tramell i el Victor queda també inconclusa. Crec que el Victor es mereix una explicació sobre el motiu pel qual és abandonat que no li arriba mai.

No veiem la gran casament entre el Mark i l'Stephen.

Tots els amics del Gideon tenen material per a omplir altres novel·les, però és que no aprofundeix ni en el bàsic, com, per exemple, en la relació entre l'Arnoldo i l'Eva, i és que, fins i tot ella mateixa diu que hi té una conversa pendent!

El matrimoni Lucas, importantíssim per a la història, resta amb prou feines despatxat amb alguna al·lusió vaga, però són tants els serrells de deixa solts que fa mal. 

I més personatges i situacions que no us explico per a no desvetllar-vos massa.

No puc entendre el final de l'estil "Eva i Gideon ja poden caminar sols" i deixar-nos a nosaltres sense veure-ho, em sembla injust. Tinc la sensació que el "voyeurisme" del lector ha quedat insatisfet.

Dit això, us he de dir que, tot i que jo hagués sabut com acabaria la saga, n'hauria llegit igualment el desenllaç, perquè seria incapaç de deixar-la sense acabar. Així doncs, potser vosaltres que ja esteu advertits podreu gaudir del que ens explica l'escriptora sense més, encara que jo, secretament, espero que d'alguns personatges faci una altra saga i així puguem seguir sabent d'ells.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada