Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novel·la eròtica. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris novel·la eròtica. Mostrar tots els missatges

7.10.18

RESSENYA "DULCE CHICO INDECENTE" (WILD SEASONS #1), de la Christina Lauren

SINOPSI


Mia Holland i els seus dos millors amigues han decidit celebrar la seva graduació passant una nit inoblidable a Las Vegas abans d'emprendre una nova etapa de les seves vides. Però el que no podien arribar a imaginar és que una nit de diversió canviaria el seu destí per sempre.

Perquè després d'una nit desenfrenada, Mia descobreix que el que hauria d'haver estat una apassionada i, en teoria, passatgera aventura, s'ha convertit en un flamant espòs que respon al nom d'Ansel Guillaume i que el convida a acompanyar-lo a París per passar el llarg estiu a la vora del Sena.

Podria Mia resistir-se a la temptació d'aquesta promesa de nits apassionades de la mà d'aquest noi tan perfecte?

El que comença com una pura diversió, aviat podria convertir-se en alguna cosa més, alguna cosa molt real, com la vida mateixa.

16.5.16

Si el amor te dijo "no" pregúntale otra vez. Silvia C. Carpallo (ressenya en català)

TÍTOL Si el amor te dijo "no" pregúntale otra vez
AUTOR Silvia C. Carpallo
EDITORIAL Versatil ediciones
ANY 2016
PÀGINES 256
GÈNERE narrativa romàntica eròtica
Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano


SINOPSI

Seguim creient que hi ha amors que són per sempre, però de vegades, just quan aquesta persona ens falla, és quan descobrim el que és estimar sense por. L'Alejandra, l'Elena i la Irene són mare, tia i neboda, i cadascuna viu l'amor i el sexe a la seva manera, que no és la mateixa als 20, que als 30 o als 40. O sí? Perquè hi ha sentiments que no entenen d'edats, ni d'excessos d'equipatge. Una cosa inesperada les portarà a passar un estiu juntes en una vila de l'illa grega de Santorini. Allà descobriran el plaer de les petites coses i, sobretot, la força insospitada de sentir que, si tens el suport de la teva família, mai és tard per començar de nou, encara que sigui al país de les ruïnes.


20.4.16

Somos uno. Saga Crossfire 5. Sylvia Day (ressenya en català)

 TÍTOL Somos uno
Saga Crossfire 5
AUTOR Sylvia Day
EDITORIAL Espasa
ANY 2016
PÀGINES 432
DISPONIBLE EN e-book, paper
IDIOMES castellà




 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano


SINOPSI

Desenllaç de l'apassionada història d'amor entre el Gideon i l'Eva. Tots dos amb profunds problemes traumàtics, faran de la seva relació un treball emocional a temps complet.

30.9.15

Decirte adiós con un te quiero. Silvia C. Carpallo (ressenya en català)

  Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

L'Aitana viu al poble amb la seva mare, que ha patit una malaltia i ha necessitat que la seva filla deixés Madrid i l'ajudés. Allà duu una existència insípida, avorrida i sense un futur interessant. De cop i volta un fet dramàtic i inesperat farà que hagi de tornar a Madrid i torni a compartir pis amb les seves amigues de la facultat. Però ara totes tres han canviat, cadascuna ha fet la seva vida lluny de les altres i, quan tornen a viure juntes, res anirà com havien pensat.


Silvia C. Carpallo construeix una novel·la que flueix amb serenitat i sense estridències en un moment de la vida de les protagonistes, concretament durant sis mesos. I dibuixa un triangle on cada una d'elles forma part d'un tot. El tot és, evidentment, l'amistat que les uneix, però, de la mateixa manera que passa en la vida real, cadascuna d'elles és un univers en ella mateixa que té pors, anhels, esperances, talents, secrets i amor per donar i per rebre.

Les primeres paraules de la novel·la t'atrapen per la seva sensibilitat i bellesa. L'escriptora té la capacitat de mirar el món a través d'uns ulls que tradueixen el que veuen en poesia. Tot i que, val a dir, que el llenguatge és actual i gens recarregat. Simplement és un plaer llegir-ho. És capaç amb quatre paraules de transportar-te a un escenari on tu coneixes, i reconeixes moltes vegades, què hi ha davant la protagonista, què veu, què pensa, què sent. Les situacions més quotidianes inviten a una reflexió profunda que no és ni banal, ni pastel, ni feixuga, són pensaments que, si no hem tingut mai, és fàcil pensar que moltes altres persones sí que han tingut. I per això connectem ràpid tant amb els personatges com amb la situació que s'hi descriu.

Més endavant comences a bategar al mateix ritme que les pàgines de la novel·la, passes de la incertesa a la tristesa, de la tristesa a la resignació, de la resignació a l'esperança, de l'esperança a l'alegria, de l'alegria a la valentia... i tu ets allà, entenent les metàfores constants amb què embelleix la història, perquè no són una altra cosa que la materialització de la manera especial que té l'escriptora de veure el món que ens envolta. 

Però, de què va la novel·la? Doncs va de l'amor, de la maduresa personal, de les pèrdues, de la vida real, la que fora de les pàgines d'un llibre o de la pantalla de la televisió costa, és difícil i ens planteja constantment diferents camins per escollir, maneres diferents de passar el temps que tenim. "Siempre pensé que enamorarse era algo fácil [...]. Lo que no sabía es que lo difícil en la vida no es enamorarse, sino construir un verdadero amor".

I arribem al final, que no és un altre que tres començaments, perquè, igual que la vida que tenim, les coses no s'acaben sinó que segueixen i canvien i es trenquen i se superen.

Cada capítol comença amb la referència i el significat d'una flor, que és una manera d'avançar el que hi trobarem, i amb una protagonista diferent com a narradora: l'Aitana, la Delia o la Lucia. Tot i que la història és lineal i no anem enrere, la veurem des de tres punts de vista diferents, la qual cosa ens donarà una dimensió general molt interessant i ens descobrirà que necessitem la comprensió i el perdó per estimar i ser felices.

Aquesta novel·la està catalogada com a eròtica, i he de dir que jo no la considero així. Sí que és cert que hi ha algunes escenes sexuals explícites, però més aviat diria d'aquesta novel·la que és romàntica i d'una bellesa extraordinària perquè ens la mostra en situacions quotidianes i simples. Estic convençuda que us encantarà. No espereu més i comenceu a llegir-la.

A la Silvia C. Carpallo li va agradar aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.

17.9.15

Saga Crossfire. Sylvia Day (ressenya en català)


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Eva Tramell ha acabat una carrera a la Universitat de San Diego on vivia amb el seu pare i troba una feina d'ajudant en una empresa de publicitat a Manhattan. El seu amic Cary Taylor és model i l'acompanya allà on va. Tots dos han viscut una infantesa dura i traumàtica que els ha unit i els ha fet amics inseparables.

L'Eva fa una visita a l'edifici on treballarà i casualment es troba Gideon Cross, un home "obscur i perillós" i terriblement atractiu que farà saltar tant les seves alarmes interiors de precaució com la seva imaginació més calenta. Però, malgrat que el sexe apareixerà ràpidament, aconseguir fer funcionar una relació entre l'Eva i el Gideon serà molt difícil, perquè necessitaran ser sincers i extremadament valents. 

La saga Crossfire està tenint un fascinant èxit internacional, i quan un gènere es posa de moda, és fàcil que es caigui en l'error de creure que el públic és capaç de llegir qualsevol cosa que respongui a un patró. Des d'aquí, ja dic que no. Hi ha moltes novel·les eròtiques que plantegen un escenari en el qual un membre de la parella ha patit abusos quan era petit, o ha tingut carències afectives, o els desenganys amorosos l'han convertit en un cínic; i el fet de conèixer una persona que vegi dins seu el que els altres no han vist fa que aconsegueixi ser una persona que gràcies a l'amor i al sexe increïblement bo torni a ser feliç. 

A Crossfire trobem aquests elements, és cert, però també hi ha molt més. En aquesta saga els abusos sexuals es converteixen en la base de tota la trama, i es fa tota una teràpia psicològica i afectiva sobre el tema. Hi ha un moment que l'Eva pregunta si és possible que dues persones que han patit abusos siguin capaços de dur una vida plena i feliç. Quan el terapeuta afirma rotundament que sí, és quan ens adonem que l'escriptora està enviant un missatge d'esperança a totes aquelles persones que continuen lluitant indefinidament per no deixar que el passat arruïni el seu present, el seu futur, la seva felicitat, el seu dret a decidir amb independència i no com a reacció als abusos que va patir. 

En una relació afectiva sempre es corre el risc que hi hagi un que anul·li l'altre, i en la relació de codependència tan extrema entre el Gideon i l'Eva el perill encara és més gran. Com es gestionen totes les inseguretats que comporta això? Sylvia Day descriu aquestes emocions d'una manera tan real, que les sents com a pròpies. Gelosia, inseguretat, fugida per covardia, confiança... En definitiva, passió. Però, i quan estimes desesperadament i la direcció d'aquest amor et porta a un lloc desconegut i perillós? I si necessites sentir-te agafat a un pal que et dóna seguretat i no ets capaç de llençar-te al desconegut? Si heu sentit alguna vegada passió, ja sigui gelosia, enveja, dolor, luxúria o amor, reconeixereu que l'escriptora té un talent fantàstic, perquè recordareu els moments en què vau sentir aquestes emocions i connectareu amb els protagonistes. Els entendreu a un nivell visceral perquè sabreu, més enllà del que llegiu, el que realment tenen al cor.

L'escriptora ens planteja dubtes morals molt interessants, que no us vull explicar aquí per no fer-vos spoilers, però que ens diran que no hi ha una sola solució correcta, que cada parella té el seu ritme, les seves necessitats, les seves respostes. Preguntes sobre la fidelitat, els diners, els secrets, la lleialtat, sobre persones que se senten tan dolgudes que no poden suportar que els facin més mal i llavors ells mateixos boicotegen la seva pròpia felicitat. 

Els llibres són altament sensuals, amb un contingut eròtic desmesurat. Cada poquíssimes pàgines hi ha una trobada sexual descrita amb molt detall i amb un vocabulari tan ric que aconsegueix no repetir-se gaire ni fer-se pesat. Tenint en compte que el més atrevit que descriu és una trobada en un gronxador (aquí no llegireu res gaire escandalós però sí que veureu que el sexe és molt explícit), sorprèn totes les variacions que et va plantejant, les petites novetats que va incorporant, que fan que cada relació sexual sigui diferent i que respongui a un motiu diferent. 

El que trobo que és innecessàriament exagerat són alguns elements purament sexuals de les trobades, i no li veig cap sentit. Sí que és cert que estan fent una teràpia a través del sexe, però hi ha unes certes limitacions físiques que aquí s'han obviat com a llicència literària extrema. Repeteixo, a parer meu, absolutament innecessari. No calia.

Sorprèn que la història es torni tan interessant que acabis considerant que les escenes de sexe haurien de disminuir perquè vols saber més sobre la trama. Una novel·la eròtica que transcendeix més enllà del sexe explícit que descriu. Hi ha, fins i tot, una trama policial. No us dic res més.

Sylvia Day va concebre aquesta saga com una trilogia, però penso que els personatges van prendre vida pròpia i van voler explicar la seva pròpia història, amb la qual cosa faltaven moltes més pàgines per a concloure tot el que havia començat. Recordo que mentre el llegia, anava mirant les pàgines que em quedaven i pensava que era impossible que pogués finalitzar-ho tot, que encara quedaven molts fils per rematar, i al final del tercer llibre vaig trobar un: "Sí, estimat lector. Tens raó. És impossible que aquest sigui el final. El viatge de Gideon i Eva encara no ha acabat. Estic desitjant veure on ens porta després. Amb els meus millors desitjos, Sylvia." I, per tant, el que en un principi era una trilogia, serà una pentalogia. El quart ja ha sortit i estem pendents de la publicació del cinquè, que no sabem quan serà.

Si no has llegit mai una novel·la eròtica, però tens curiositat per llegir-ne una; si has llegit novel·les eròtiques, però no t'acaben de convèncer; si has llegit aquest gènere i t'encanta; si... en qualsevol cas, no et pots perdre la saga Crossfire. Val la pena.


Llibres de la saga:
1. No te escondo nada
2. Reflejada en ti
3. Atada a ti
4. Cautivada por ti 

31.8.15

Alguien que no soy. Saga Mi elección. Elísabet Benavent (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Alba és periodista, però l'acaben d'acomiadar i no sap què fer amb la seva vida. Una amiga li aconsegueix una entrevista a una empresa on haurà de fer de suport administratiu, i paguen força malament, i la feina no és estimulant, i... i què? No té res millor, el país és en crisi i ella necessita poder pagar les factures i tenir la independència de viure sola en un pis. S'agafarà a aquesta feina com si fos la seva taula de salvació mentre no trobi alguna cosa més interessant que quadri més amb la seva formació. 

El primer dia a la nova feina coneixerà dos homes, Hugo i Nico, dos adonis, dos mascles diferents tant físicament com de caràcter, però que tenen en comú un atractiu salvatge, que faran que el seu dia a dia valgui molt la pena. Més que això, només li vindrà de gust anar a treballar per adelitar-se a veure'ls.

Després de mirades, insinuacions i la sensació que hi ha més del que es veu a simple vista, l'Alba decidirà començar una aventura amb l'Hugo, però la seva sorpresa és que Hugo no juga sol, juga a tres amb el Nico. I tota una nova manera d'entendre la sensualitat, la sexualitat i la vida mateixa s'obrirà davant dels ulls de l'Alba. Estàs preparat per a viure tot un món de possibilitats amb ells tres?


He de reconèixer que Elísabet Benavent em va sorprendre amb aquesta nova trilogia. Sóc seguidora incondicional dels seus llibres perquè les seves paraules transmeten exactament la passió amb què són escrites. Cada frase, cada situació, cada reflexió et provoca. I què et provoca? Doncs sentiments. Pots plorar. Pots riure. Pots sentir tendresa, angoixa, alegria, inconformisme, totes aquelles emocions que segur que has viscut a la teva pròpia pell. I perquè les descriu amb passió, amb humor, amb humilitat i amb amor, les fas teves. 

Aquesta saga comença amb força: una parella de tres formada per una dona i dos homes. Una mica fort, no trobeu? I més quan el marc en què succeeix la trama és quotidià i normal, la qual cosa encara fa més estrany que una noia normal, amb gustos sexuals normals de cop i volta sigui capaç de plantejar-se una relació amb dos homes alhora. Però és que en aquesta trilogia una pregunta silenciosa ens colpeja constantment: què és el que és normal?

El primer llibre, Alguien que no soy, té un contingut altament eròtic, tot i que crec que és absolutament necessari en el context en què es desenvolupa, perquè crec que el lector necessita posar-se a la pell de la protagonista. L'Alba pateix una catarsi a partir de la visió de la possibilitat que li ofereix el fet de tenir sexe alhora amb dos homes que l'atrauen poderosament. I de què s'alliberarà l'Alba? Doncs de la repressió autoimposada pel que es considera políticament correcte. Significa això que l'Alba desitjava tenir sexe a tres i no ho sabia? No, significa que perquè algú sigui feliç ha de fer el que considera que és millor, no el que els altres consideren que li convé. I viure amb aquest axioma és una feina tan feixuga, que l'Alba necessitarà treballar amb ella mateixa per a acceptar aquest descobriment filosòfic durant els tres llibres.

A mesura que van passant les pàgines, les escenes sexuals van disminuint, es fan més emotives, no tan descarnades i brutals, i és que el sexe desenfrenat donarà pas a uns sentiments que trencaran un statu quo que és malaltís. I el que en un principi es va presentar com una situació desenfadada i valenta, de mica en mica es va veient que amaga una realitat trista, desesperada, viciada i absorbent. 

En el primer llibre, Alguien que no soy, l'Alba ens mostrarà el món nou on ha aterrat. A través dels seus ulls percebrem incredulitat, il·lusió i emoció, i tots entrarem en xoc: ella i nosaltres. I és que, en aquest primer llibre, la sorpresa la durà a viure un camí que no és per a ella. La convertirà en algú que no és.

En Alguien como tú, l'Hugo també bé ens diu la seva, en aquest cas tindrem dos narradors, i ell se n'adonarà que ha trobat sense buscar algú que li complica molt la vida tal com la té muntada ara mateix, però que alhora pot ser la seva salvació. Algú com l'Alba.

En Alguien como yo, afegim el narrador que ens faltava, el Nico, i la novel·la per fi estarà completa, sentirem els pensaments dels tres, les seves pors i les seves esperances, i cadascun d'ells sabrà per fi qui és en realitat, tot i que, al Nico, li caldran dos anys perquè aconsegueixi completar aquest procés. 

Aquest camí interior, en aquesta novel·la, s'esmenta però no es veu, i perquè tots nosaltres caminem de la mà del Nico, l'escriptora ens ofereix una quarta part, Tras las huellas de Alba, Hugo y Nico, perquè siguem testimonis del procés del canvi, ja que el tercer llibre et deixa amb la sensació que l'ha acabat massa ràpid i que el final resulta un pèl postís perquè el lector no arriba a copsar com arriben els personatges al moment interior actual. 

Com sempre, Elísabet Benavent és una aposta segura. Els personatges són divertits i les trames actuals. I el més curiós és que, un cop acaba una saga, no mata del tot els personatges, els deixa vius perquè els personatges d'altres sagues els trobin, parlin d'ells o els coneguin. En Alguien que no soy, hi ha referències a la saga Valeria, aquí us copio un exemple: "Lo dejamos en manos de profesionales: un estudio de interiorismo de aquí de Madrid. ¿Cómo se llamaba el chico? Víctor algo. Estaba casado con una escritora muy guapa." I, en l'epíleg de Alguien como yo, apareixen els personatges de la saga Sílvia. Sabeu qui és? "Lleva una camiseta de manga corta y la piel de sus brazos está completamente cubierta de tatuajes". És el Gabriel!! 

En fi, si encara no heu llegit a Elísabet Benavent, us animo a fer-ho perquè descobrireu una escriptora fresca, divertida i sensual, que sota les seves paraules fàcils i desenfadades amaga una filosofia interior molt interessant. Tal com diu l'eslògan de l'editorial on publica els seus llibres, La suma de letras, "un dia sense llegir és un dia perdut". No esperis ni un dia més a llegir la saga "Mi elección". 


Llibres de la saga

1. Alguien que no soy
2. Alguien como tú
3. Alguien como yo
4. Tras las huellas de Alba, Hugo y Nico

L'Elísabet Benavent ens va agrair aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.

3.8.15

El libro de Jade. Saga Vanir. Lena Valenti (ressenya en català)

 
Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Estem a Barcelona. Falten uns dies per a celebrar la revetlla de Sant Joan. Les fogueres, la coca, la diversió. Eileen Enerpo ha acabat la carrera de pedagogia i farta del control d'un pare que no l'estima, decideix anar a Anglaterra primer de vacances i després per a buscar un futur professional. La feina que ha fet fins ara dins l'empresa familiar com a relacions públiques no l'omple. El dia de la revetlla complirà 22 anys. Té ganes de ser lliure. 

Però una nit, just abans del seu aniversari, l'home més atractiu amb el que mai s'ha trobat entrarà a la seva habitació. Ella, que mai no ha respost a les insinuacions dels seus companys de facultat, sentirà com el seu cos reacciona davant d'un desconegut, qui sembla que és un vampir, i que l'està amenaçant. 

A través dels ulls de l'Eileen ens endinsem en un món de mitologia, màgia i sang al qual s'ha vist arrossegada en contra de la seva voluntat. I viurem amb ella les mateixes sensacions d'incertesa, por i desconeixement a tot el que l'envolta, i també valentia, intel·ligència i passió en la seva nova vida.

Cada llibre inclou la història romàntica sobre un dels personatges principals, que Lena Valenti perfila amb una qualitat extraordinària. Cada personatge tant femení com masculí té unes característiques úniques que el diferencien de la resta, i cada parella troba en la seva unió una fortalesa que no tenen les altres. Cada persona és diferent. Cada parella és única.

El tractament dels personatges femenins conté l'equilibri perfecte que requereix una saga d'aquest tipus. En un món ple de testosterona, les dones han de demostrar que són perfectament capaces de defensar-se, de pensar, de tenir els seus propis anhels, però aquesta independència no les limita a l'hora d'enamorar-se, de voler formar part d'algú. I aquest equilibri coherent i creïble és el que aconsegueix Lena Valenti amb gran mestria.

Tot i que cada llibre conclou la història amorosa d'una parella, hi ha una trama més gran que va avançant: la lluita per impedir que esclati la batalla final, el Ragnarök. Tot això està amanit amb sensualitat, tendresa, amistat, lleialtat, lideratge. I en cada història es posarà de manifest un aspecte, un trauma, un pes que haurà de superar. 

Aquesta saga té ofertes perquè vegi la llum com a sèrie televisiva i, si busqueu per Internet, trobareu vídeos que han penjat els fans sobre quins actors posarien en el paper dels personatges. Lena Valenti ha dit en alguna entrevista que, fins que no acabi la saga, no decidirà acceptar cap projecte, però sembla que és una possibilitat molt real. 

La saga Vanir és una de les millors sagues romàntiques envoltades de mitologia que he llegit mai. Per què? Què la diferencia de les altres? Doncs que Lena Valenti combina magistralment l'acció, amb la sensualitat i amb la reflexió. T'atrapa l'adrenalina de la batalla. T'emociona l'amor que es respira a cada acte dels personatges. I et fa pensar en temes que segur que, algun si més no, et toquen de prop. Però per damunt de tot, la fa creïble. Els canvis que pateixen els personatges són naturals i no grinyolen. Tot flueix d'una manera tan natural que fa que visquis aquesta saga com si estiguessis dins del llibre.

Aquesta saga et demana una i una altra vegada una relectura. Gaudeix cada vegada que la reprenguis.

Prepara't per a emocionar-te amb aquesta saga que t'atraparà "beag is beag" (mossegada a mossegada).


Llibres de la saga:
  1. El libro de Jade
  2. El libro de la sacerdotisa
  3. El libro de la elegida
  4. El libro de Gabriel
  5. El libro de Miya 
  6. El Libro de la Alquimista 
  7. El Libro de Ardan 
  8. El libro de Noah 
  9. El libro de los Bardos
     0. El libro del leder (preqüela)

La doma. Saga "Amos y mazmorras". Lena Valenti (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

SINOPSI

Cleo, Leslie i Lion són amics des de petits. Ara són adults i tots tres treballen a l'FBI.

La Leslie desapareix de sobte, i l'FBI demana a la seva germana Cleo que col·labori amb ells, d'una banda, per a seguir amb la missió de la seva germana i, d'una altra, per a trobar-la i rescatar-la. La Cleo no s'ho pensa dues vegades, però la missió encomanada és una investigació sobre tràfic de blanques i de drogues que està enmig d'un joc de rol anomenat Dragones y mazmorras DS. 

Cleo i Lion tindran el paper d'una parella de submisa i dominant, i Leo la instruirà en les pràctiques del BDSM (Bondage, Disciplina, D/s, Sadisme i Masoquisme). Tots dos senten una profunda atracció des de fa anys, però les fustes i la crueltat seran la seva realitat a partir d'ara.

OPINIÓ

És sorprenent com la literatura romàntica amb pinzellades eròtiques i fins i tot pràctiques de bondage s'ha posat de moda entre la població femenina. Per què atrau tant una història que explica com un home domina físicament una dona, que li provoca dolor i que a més ella respon amb plaer a l'agressió? 

Francament, jo em sentia incapaç d'entendre-ho i rebutjava aquest tipus de novel·les. Des del meu punt de vista, convertir el dolor dels altres en excitació personal entra dins del terreny de la patologia.

Però va arribar un dia que tenia ganes de seguir llegint Lena Valenti. Només em quedaven les sis novel·les de la saga "Amos y mazmorras" i vaig pensar que les començaria a llegir i que si em resultaven ofensives les deixaria sense acabar.



Un cop més he d'admirar el talent de l'escriptora. Sí que és cert que el sexe que descriu és salvatge, però tal com ella ha dit alguna vegada, mai no és vulgar ni groller.



Què he descobert en els llibres de la saga? Moltes coses.

Que la pràctica del bondage no té a veure amb la humiliació.
Que el dolor no provoca plaer. És el mateix plaer, que és intens, el que toca el llindar del dolor.
I la més important: la confiança mútua.

El dominant necessita que el o la submisa hi confiï, perquè d'aquesta confiança neix el poder de la relació. El dominant ha de conèixer què li dóna plaer a la seva parella i ha de saber quins són els seus límits.

El submís o la submisa han de confiar en el fet que el seu dominant mai traspassarà els límits que pot aguantar. En aquest sentit dir la paraula de seguretat és un fracàs per a tots dos. Per al dominant perquè no ha sabut fins on podria arribar la submisa i per a la submisa perquè ha decebut la confiança que li tenia el seu dominant. Tot i que tot és consensuat sempre.



Lena Valenti inclou una llista de definicions i d'explicacions sobre aquesta pràctica sexual al final del llibre. Hi ha moltes pràctiques que, almenys a mi que desconec tot aquest món, em semblen estranyes. Però Lena Valenti fa arribar un missatge alt i clar: practicar el bondage no té res a veure amb patologies ni amb traumes ni amb humiliacions. El bondage té a veure amb el respecte, l'explotació de sensacions consensuades i amb la confiança extrema.

A més de la trama purament sexual, que ja de per si és interessant, Lena Valenti aprofita per incloure en la saga un tema tan important com és el tràfic de blanques. Tot i que el desenvolupament de la novel·la des del punt de vista estilístic és impecable, ens fa una altra reflexió: la clau del joc és el consens. Res no justifica que a ningú li robin la voluntat, ja sigui amb drogues o per la força. En un món clandestí que s'amaga dels ulls de la societat és més fàcil obtenir víctimes indefenses. Però Lena Valenti ensenya d'una manera tan contundent la diferència entre accedir voluntàriament a jugar i que t'obliguin a això que no deixa lloc a dubtes sobre el tema del que està parlant.

Els personatges femenins són valents fins a dir prou. Les submises, que podrien semblar pusil·lànimes i faltes de criteri o voluntat, tenen la gosadia necessària per a posar-se literalment en mans d'un altre, al qual lliuren la seva confiança si aquest la mereix.

Els dos últims llibres de la saga ja s'han publicat. La Reina de les Aranyes i Prince són uns personatges que clausuren de forma magistral tot l'entramat que ens ha mostrat l'escriptora. Cada parella ha estat la protagonista durant dos llibres i ens han ensenyat aspectes d'una sexualitat diferent d'una manera summament romàntica.

Si busqueu una novel·la depravada, vulgar, de sexe dur, no la trobareu en aquesta saga. Aquesta saga és romàntica amb tocs d'erotisme completament elegant.

Si teniu curiositat per saber què atrau tant d'aquests tipus de novel·les; si busqueu una novel·la romàntica; si us agraden les trames policíaques; si voleu conèixer llibres de Lena Valenti, no ho dubteu més. Teniu una saga molt interessant pendent de llegir.

Em dieu què us ha semblat?


Llibres de la saga


  1. La Doma
  2. El Torneo
  3. La Misión
  4. El Hechizo
  5. Quinta parte
  6. Sexta parte
  7. Séptima parte
  8. Octava parte