18.9.16

LA MÁQUINA DE LOS PRESAGIOS. SAGA "LA ESPADA DE LA VERDAD" 23. Terry Goodkind (ressenya en català)

La pau ha arribat a l'imperi d'haranià, i el Richard i la Kahlan es preparen per a celebrar el casament de la Cara i el Benjamín. No obstant això, no triguen a succeir una sèrie de morts espantoses i esdeveniments inexplicables, que semblen estar lligats a l'aparició d'una estranya màquina que portava segles enterrada i oblidada al Palau del Poble.

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano


FITXA
TÍTOL La máquina de los presagios
AUTOR Terry Goodkind
EDITORIAL Timun Mas
PÀGINES 416
ANY 2013
GÈNERE fantasia

OPINIÓ PERSONAL

La confessora va donar inici a una aventura del Richard i la Kahlan que no se solucionava en dos sinó en tres llibres. La tensió insuportable de saber com i quan recuperaríem la Mare Confessora va fer dels tres últims llibres de la saga un constant neguit que va aconseguir una cota de tensió i de ritme trepidant inigualable. El final apoteòsic de la sèrie va resoldre tots i cadascun dels fils argumentals que s'havien donat al llarg dels 22 llibres que componen la sèrie; pomes vermelles. No us dic res més.

Per a mi, tot quedava tancat. I l'avanç que el Richard i la Kahlan tenien noves aventures en una altra sèrie, em va donar la impressió que seria un succedani, allargar l'immillorable. Però la necessitat de tornar a gaudir del Richard, de la Kahlan i de tots els personatges de l'Espasa de la Veritat van quedar latents dins meu.

Vaig buscar novel·les riu semblants i vaig trobar La rueda del tiempo, del Robert Jordan, la qual cosa em va portar a descobrir el meravellós Brandon Sanderson. I van passar els anys.

Al principi d'aquest juliol, vaig començar a llegir La máquina de los presagios perquè un lector del blog em va preguntar sobre Severad Souls (el número 25 d'aquesta saga que encara no s'ha publicat en castellà), i a partir d'aquest moment no vaig ser capaç de fer cap altra cosa. Vaig interrompre totes les meves lectures i em vaig llançar a pel Buscador.

La meva sorpresa va ser majúscula quan vaig veure que el Richard i la Kahlan havien seguit amb la seva vida hores després de l'esdeveniment magistral amb què acaba el número 22 de la sèrie. Noves aventures? Sí, perquè el mal que tant els va costar derrotar no ha tornat, però sí que hi ha un nou terror que assola D'Hara.

Tots els personatges segueixen allà; i cada retrobament ha fet que gaudís enormement, com és possible que hagi estat capaç d'estar tant de temps sense ells? Temps de pau? Hores de pau! El Richard s'enfrontarà a un nou mal del qual ni ell ni els lectors tindrem ni idea, ni d'on ve, ni com resoldre'l. Estarà tan perdut com nosaltres.

La Donzella de l'Heura serà la protagonista d'una de les escenes més macabres que he tingut el disgust de llegir. Semblant a la repulsió que vaig sentir quan en Darken Rahl tortura a aquell nen per quedar-se amb el seu esperit.

Les Mord-Sith recuperaran part del terror que les caracteritzava. La qual cosa em sembla fantàstic, ja que suposo que el treball de tornar a recuperar la seva essència de bondat serà molt interessant.

Els representants de la Terra Central estaran obsessionats per a conèixer presagis, fins a tal punt que li donaran l'esquena al Lord Rahl. Increïble però cert.

Confiança i lleialtat. Es pot seguir sent lleial a qui ja no tens confiança? I la tercera part d'aquest triangle de confusió es materialitza en la llibertat. Podrà el Lord Rahl permetre continuar atorgant la llibertat a aquells que no són capaços de veure la veritat de la manipulació?

El "tres" serà essencial en aquesta novel·la.
"El número tres es primordial. Entre otras cosas, se utiliza para impermeabilizar magia. El tres construye nueves [...] ayuda a convertirlos en un elemento creativo."
La por condueix al respecte? Té algun valor per a un líder que el seu poble no li sigui lleial sinó que només li inspiri terror? La resposta és evident: depèn del líder. I quina classe de líder és Richard? La veritat, ha de ser aniquilada?

Un nou mal ha estat detectat i encara no ha estat eliminat. Un mur de contenció s'ha trencat i esgarrifoses criatures han sortit a caçar. El poder de la Mare Confessora no funciona amb les criatures que habiten en aquest lloc recòndit de D'Hara. L'espasa de la veritat és inofensiva. La pau que tant ha costat d'aconseguir torna a trontollar. La foscor busca foscor.

El Buscador de la Veritat ja no pot ignorar les casualitats. I encara que no pugui suportar les endevinalles, tornarà a lluitar contra el mal que els amenaça.

El Nathan, la Cara, la Nicci, el Zed, la Berdine... protegeixen el Lord Rahl amb la seva vida, perquè d'ell depèn la seva pròpia supervivència.
"Amo Rahl, guíanos. Amo Rahl, enséñanos. Amo Rahl, protégenos. Tu luz nos da vida. Tu misericordia nos ampara. Tu sabiduría nos hace humildes. Vivimos solo para servirte. Tuyas son nuestras vidas."
Passin i vegin senyors, la justa còlera del Buscador es troba de nou en els ulls del Richard Rahl.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada