23.10.16

CRÒNICA CLUB DE LECTURA DIAMANT BLAU DE CARE SANTOS

El dissabte 22 d'octubre, a la Casa del Llibre de Barcelona, va tenir lloc el Club de Lectura de Diamant blau, de la Care Santos.

ATENCIÓ AQUESTA CRÒNICA CONTÉ SPOILERS

La Mireia Solsona, de la Casa del Llibre, va presentar a l'escriptora Care Santos i va fer un resum dels premis que ha guanyat, de les novel·les que ha escrit i dels gèneres que ha treballat.

Com sempre, la Mireia, que cuida els detalls, ha preparat un berenar que recorda alguns dels aliments a què fa referència la novel·la. Per motius obvis, no hi havia crema de Sant Josep, però sí que hi havia carquinyolis i una petita mostra de farigola, en record a la sopa de farigola que es va nomenant al llarg de la novel·la.

Així que comencem amb les preguntes.


Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano


La teva lectura i la meva: Abans de començar a comentar la novel·la, hi ha un aspecte important de les novel·les de la Care Santos, i és que l'escriptura és en català i en castellà. No hi ha traductora de les teves obres, oi?

Care: Jo mateixa sóc la traductora de les meves novel·les, encara que no les tradueixo d'una manera literal. El que passa és que de vegades l'original és en castellà i de vegades en català. En el cas de Diamant blau, l'original és la versió en català, i, en Habitacions tancades, l'original és la versió en castellà.
  
La teva lectura i la meva: He de confessar que vaig començar a llegir Diamant blau, en català, i em va atrapar el llenguatge bellíssim amb la qual es desenvolupava una història. Després vaig fer la relectura amb Diamante azul, en castellà, per veure quina versió m'agradava més. I, encara que la història és la mateixa, sembla més genuïna en català. Com es planteja una traducció amb vocables tan "de casa nostra" perquè la versió en castellà no es percebi com una traducció de l'original?

Per exemple en el capítol "9 març 1874", la narradora Maria Rosa, primera esposa del Silvestre, parla el català de l'època De modo que la guerra mos ho havia robat tot. Les fabriques, los godalls, el cassinyot. No teníem res per minjar” i la traducció és: “Así que la guerra nos dejó sin nada. Sin fábricas ni puercos ni casona. No teníamos que comer”.

Care: Opino que l'original sempre és millor que la traducció. I hi ha ocasions com aquesta que acabes d'esmentar que és impossible ser fidel a una traducció. La meva opció és traduir el més neutre possible. Quin seria l'equivalent en aquesta traducció? Impossible trobar-lo.

Pepa: Però es podria haver traduït com el castellà d'aquesta època, no?

Care: No, perquè és impossible traduir els matisos que es troben en el parlar vulgar d'aquesta època.

Anna: Com jo també faig de traductora, quan em trobo amb reptes semblants, també opto per fer una traducció neutra. He trobat traduccions inversemblants en què un texà es tradueix com si fos andalús, i queda ridícul, per citar un exemple.

La teva lectura i la meva: Amb totes les diferències tant argumentals com estilístiques i temporals, hi ha alguna cosa que em recorda a Mirall trencat de Mercè Rodoreda.

Care: Moltes gràcies pel comentari. No és la primera vegada que m'ho diuen, tot i que crec que és per l'univers que envolta les novel·les i no per la part estilística.

La teva lectura i la meva: El primer que crida l'atenció de Diamant blau és el desordre amb què estan col·locats els capítols, per què estan desordenats?

Care: Perquè les coses no em surten en ordre; perquè l'he escrit així, desordenada; perquè com a lectora també m'agrada implicar-me en la història i participar d'una manera activa i no només ser espectadora, i sobretot perquè la memòria és desordenada.

La teva lectura i la meva: En el capítol introductor a la història, al cementiri hi ha una reflexió interessant: "Per això serveixen les novel·les. Per fer tornar els morts. Per retrobar-nos amb tot el que vam perdre. Per això escrivim. Per això he vingut ". Aquest és el motiu real que la Care Santos escrigui?

Care: Sí. Em preocupa la fugacitat. El que no s'escriu s'oblida.

Anna: Què opinen els descendents dels protagonistes de la història sobre la novel·la?

Care: Els ha agradat molt.

La teva lectura i la meva: Va costar molt la recuperació de tota la documentació familiar?

Care: Vaig parlar amb els meus cosins un per un, no els vaig reunir tots alhora perquè la memòria és capritxosa i necessitava que cadascun m'expliqués el que recordava. La primera reacció de tots era dir que no recordaven res, però al final tots van poder dir alguna cosa que he reconstruït tros a tros.

La teva lectura i la meva: Seguint el fil temporal, la mort del Florià Pujolà és l'últim fet, el que tanca la història, excepte el capítol que tanca la novel·la (hivern de 1980) i, en canvi, és el primer capítol escrit. Per què començar pel final?

Care: Perquè hi haurà una continuació.

La teva lectura i la meva: Per què es moren les dones de Joseph Pujolar?

Care: Perquè Joseph Pujolar les mata. Realment està registrat que es va casar quatre vegades el mateix dia. No queda constància que ell les matés, però és el més probable.

La teva lectura i la meva: Com encaixa en una novel·la costumista i tan realista un element màgic com el rellotge o elements del més enllà?

Care: Perquè tot està adequat a la nostra vida quotidiana. Perquè el món dels esperits, la por a la mort, tot està integrat a nosaltres. Uns ho neguen, uns altres ho accepten. Però, independentment de la reacció, aquesta realitat hi és present.

La teva lectura i la meva: "El piano no volia moure. Van fer falta deu homes per portar-li". També es tracta d'un objecte amb vida pròpia?

Care: M'inquieta la història dels objectes perquè ens sobreviuen.

La teva lectura i la meva: I la calaixera...

Care: La calaixera és un moble molt característic de l'època. Però aquí també funciona com una icona. En el testament real del Silvestre, s'esmenta realment la calaixera. Era important.

La teva lectura i la meva: Florià Pujolà deixa anar els ocells el dia abans de la seva mort. És una metàfora molt evident que funciona molt bé perquè tothom l'entén. Per què es queda el diamant blau? Simplement perquè és una màquina o hi ha alguna cosa més?

Care: És un símbol. És inversemblant que no s'hagués adonat que l'ocell era un autòmat. És un homenatge als autòmats Hoffmann. El que queda de manifest és que el que ha estimat durant tota la seva vida és fals.

La teva lectura i la meva: La maledicció es fa apel·lant a Santa Sabina, de qui mai he sentit parlar. És la santa de les venjances? De la justícia? Existeix?

Care: I tant que existeix!

La teva lectura i la meva: Quin és el motiu de la Care Santos per anomenar el personatge de gat com a "Gat"?

Care: Perquè és divertit i perquè en aquella època els animals domèstics exercien una funció. No se'ls agafava afecte, no se'ls posava noms.

La teva lectura i la meva: El personatge de la Teresa Pujolà és avançat al seu temps. Una dona intel·ligent que es rebel·la contra el seu destí. Va existir de veritat aquesta dona amb aquest caràcter?

Care: És totalment real. Era així. De fet és l'origen de la inspiració de totes les dones fortes que estan presents en les meves novel·les. Ella no creia en el feminisme, feia el que considerava que s'havia de fer. L'episodi que relata quan se'n va anar de casa és completament real.

La teva lectura i la meva: Per què cal incloure la història de l'Eusebi Fort (el pare del professor de piano de les filles de Florià Pujolà?

Care: Perquè el seu fill Eusebi Fort el pren com a referent.


La teva lectura i la meva: En l'episodi on la Tomasa encarrega la llet es diu: "S'acomiaden serioses i monosíl·labes, després de resoldre negocis de tal transcendència". La primera vegada que el vaig llegir, em va semblar una ironia perquè les dones realment han donat al seu acord una importància des del punt de vista del lector absolutament desmesurat. Però, és clar, una segona lectura ens diu que és absolutament cert, acaben de fer un negoci de gran transcendència. A qui va dirigit aquest gest de complicitat?

Care: Al lector que fa una relectura. A qui dissecciona la novel·la i troba aquests petits detalls.

La teva lectura i la meva: Per què Margarida segueix visitant la sogra?

Care: Bé, de fet no la visita realment. Visita a les monges perquè vol fer-se la bona, vol fer-se notar, fer caritat, és la manera de posar de manifest la hipocresia burgesa.

La teva lectura i la meva: Per què hi ha tantes cartes del admirador Avelino de Teresa Pujolà?

Care: El personatge d'Avelino és completament novel·lat, encara que és cert que la Teresa Pujolà va tenir un admirador durant tota la seva vida. A mi em sembla un personatge tan interessant, que crec que necessita una altra novel·la.

La teva lectura i la meva: Per què els morts tenen veu pròpia i els seus capítols estan escrits en primera persona?

Care: Perquè és una manera de dir "sóc aquí i dic el que vull".

Pepa: La parella del Silvestre i la Teresa m'ha agradat molt. Però en Florià té una vida molt trista.

Care: La vida de la Teresa Marquès pràcticament és tota ficció. Encara que sí que és cert que sabia llegir, dada que he aconseguit del padró, que incloïa molta informació.

Montse: La Maria Rosa és molt tancada, tal com es descriu a la gent de muntanya.

Care: Quan vaig anar a presentar la novel·la a Olot, la gent es va sentir molt identificada amb la diferència que plasmava en la novel·la entre la gent de mar i de muntanya. M'agrada pensar en la influència que tenen les persones que tenim al costat. Es veu molt clar amb les dues dones que té en Silvestre. Amb la Maria Rosa té una vida grisa i en canvi amb la Teresa creix.

La teva lectura i la meva: Quan vaig llegir la tradició dels nens enterrats en el llindar de les cases, els albats, em va recordar el llibre de Llegat en els ossos de la Dolores Redondo. Els esdeveniments transcorren a la vall del Baztán, per tant em vaig adonar que aquesta tradició, que jo no coneixia, havia de ser molt antiga per ser comuna en dues terres tan diferents com són Navarra i Catalunya. T'has documentat per conèixer costums ancestrals o ja coneixies aquesta pràctica?

Care: Ja la coneixia.

La teva lectura i la meva: Quin sentit té el diamant blau? És el títol de la novel·la.

Care: La metàfora que tot el que li ha donat felicitat a en Florià és fals.

La teva lectura i la meva: Quan la vida s'està caient a trossos i el Florià se seu a veure els ocells, diu que el diamant blau és l'única felicitat absoluta de la seva vida. Més que la Teresa, la filla?

Care: Sí, perquè la Teresa ha marxat, l'ha perdut també.

La teva lectura i la meva: El capítol 17 març 1725, que és el número 80, és el primer en què el narrador es dirigeix ​​directament al lector. I tornarà a fer-ho més vegades a partir d'aquest moment. Per què els lectors començarem a formar part d'aquesta història?

Care: Aquesta història sí que la vaig escriure independent de la resta de la trama i després la vaig anar barrejant. Són veus del s. XIX que segueixen el mateix estil d'aquesta època.

Montse: Per què s'insinua que podria haver-hi alguna història entre la Rufina i en Florià?

Care: Perquè sempre m'ha intrigat pensar el què passaria si...? La història de la Rufina és completament novel·lada, no és real.

Pepa: Com a escriptora, com decideixes què incloure en la novel·la i què no? com per exemple la història del tintorer Perkin.

Care: Té un caràcter de complicitat, era una broma. Quan vaig conèixer la història del Perkin em va semblar tan interessant que la vaig voler incloure. En el cas de l'escriptor Ohnet, respon a la inquietud personal de saber què es fa amb la fama.

La teva lectura i la meva: Quan en Silvestre s'està morint, quan té una conversa amb ell mateix, ningú sap de què parla, excepte la Margarida. Què és el que li diu la Margarida a en Silvestre?

Care: Doncs que ara que es mor ningú li impedirà que es casi amb el seu fill Florià.

La teva lectura i la meva: El capítol "Per acabar", la nena de 10 anys, és Care Santos?

Care: Sí.

La teva lectura i la meva: "Per això serveixen les històries, per retrobar-nos amb el que no suportem haver perdut. Per això escrivim. Per això sóc aquí." Em sembla un final fantàstic per a aquesta història.

Care: Llegim perquè volem veure com finalitza una història. És important tenir un bon final per a les novel·les. Un mal final s'enfada el lector. El final d'una història s'ha de pensar al principi, perquè durant la novel·la, l'escriptor sàpiga cap a on es dirigeix ​​la història.

La teva lectura i la meva: Quines són les rutines d'escriptura de Care Santos?

Care: Escric al matí.


Mireia: Aquesta és la novel·la de la qual estàs més orgullosa?

Care: Considero que com a escriptora estic en els meus anys bons, així que cada novel·la m'agrada més que l'anterior. Ara mateix ja tinc una altra escrita que està en el procés de correcció.

Laura: Escrius més d'un llibre al mateix temps?

Care: No. Mai. Escric els llibres d'un en un.

Mireia: Quant has trigat a escriure-ho?

Care: Un any per documentar-lo i un estiu per escriure'l.

Mònica: Després de llegir Diamant blau, em vaig quedar una mica confosa, però després d'haver assistit a aquest club de lectura tinc ganes de tornar a llegir la novel·la per gaudir de tots els detalls que s'han comentat aquí.

Pepa: Quan dónes per acabada una novel·la?

Care: Quan l'editor em diu que ja no em dóna més temps. Jo sempre estaria corregint. "Una novel·la mai s'acaba, s'abandona".

Així arribem al final d'aquest club de lectura, on s'ha desgranat la novel·la. L'escriptora signa exemplars. Gràcies a les assistents i, per descomptat, gràcies a la Care Santos per venir.
Montse, Carme, Mireia, Care, Neus, Anna, Laura, Pepa i Mònica

La teva lectura i la meva amb la Care Santos

La Neus amb un exemplar d'Habitacions tancades dedicat per la escriptora

1 comentari: