23.3.19

RESSENYA "HISTORIAS ERÓTICAS PARA VIUDAS DEL PUNYAB", de la Balli Kaur Jaswal

SINOPSI


Als vint-i-dos anys, la Nikki, una jove anglesa d'origen hindú, ha aconseguit donar l'esquena a les tradicions familiars i té molt clar que és ella qui ha d'escollir, tant els seus llocs de treball com els seus nuvis. Per això, en un moment d'entusiasme, accepta el lloc de professora en un curs d'escriptura creativa per a vídues del Punyab que s'impartirà al centre social de Southall. Des del primer dia, quan queda clar que el variat grup de dones que acudeix al curs no té el menor interès en l'escriptura creativa convencional, la Nikki haurà d'arreglar-se-les per seguir endavant al capdavant d'una classe molt més díscola del que hauria imaginat. Un llibre de relats eròtics serà la clau per acabar inspirant a les «alumnes» perquè escriguin els seus propis contes. Històries tretes de la imaginació o de la realitat, que van tenyint les classes de complicitat i diversió...

FITXA
Historias eróticas para viudas del Punyab
Balli Kaur Jaswall
Publicació: 2018
Grijalbo (432 pàgines)
Gènere: Narrativa

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en castellà

OPINIÓ PERSONAL


Historias eróticas para viudas del Punyab, de Balli Kaur Jaswall, és una novel·la que m'ha agradat moltíssim i que, no obstant això, ni la portada ni el títol no em van atreure gens per començar-ne la lectura.

La portada té molt a veure amb el que es relata, d'acord, però no convida a comprar el llibre. I el mateix podem dir del títol, que igual que la portada, és absolutament descriptiu del que ens trobarem, però que porta a error, ja que la novel·la que tenim davant ni és romàntica ni és eròtica. Tots sabem que no s'ha de jutjar un llibre per la coberta, però ajuda moltíssim per donar-li una oportunitat, la veritat.

Com deia ni és romàntica, ni és eròtica, però seran algun dels temes que s'hi tractaran.

El gener vaig compartir a Facebook que havia llegit aquesta novel·la. La Mary Carmen (una de les nostres seguidores) em va comentar que l'havia començat i que no havia seguit llegint perquè no li havia agradat. I que esperava la meva ressenya a veure què hi deia. Així que, Mary Carmen, et dedico aquesta ressenya encara que hagi trigat força a escriure-la.

En aquesta novel·la trobarem temes tan interessants com l'emancipació d'una jove dels seus pares, el desarrelament que només pot sentir un immigrant (encara que sigui de segona generació), el xoc de cultures, el drama de l'irreversible o la sensació que sempre oblidem que la gent gran continua sentint passió, luxúria o amor. A més d'aquests temes, també s'amaga una última part inesperada (almenys jo no me l'esperava), perquè en tota la novel·la no se'ns prepara per al gir que donarà, i és una sorpresa que us farà acabar el llibre d'una tirada.

Cada vegada que llegeixo alguna novel·la en la qual es posa de manifest diferències culturals, em queda clar una cosa molt important. Potser les formes són diferents, potser la manera de demostrar el que portem dins és diferent, però els sentiments són els mateixos: l'amor d'una mare, la passió del sexe, la necessitat de buscar el nostre lloc al món, la lleialtat, l'enveja, l'amistat, la culpa. Tot és el mateix però vestit amb colors, aromes i robes diferents.

La Nikki és anglesa. Ha nascut a Anglaterra. Viu a Anglaterra. Pensa com els anglesos. Però (sí, hi ha un "però") els seus pares són de l'Índia. Això en què la converteix? Doncs en aquest moment en una dona de 22 anys que s'ha independitzat de la llar familiar, que ha deixat la carrera que estudiava perquè el seu pare la va "forçar" a triar-la i no té clar si és el que ella vol, i a acceptar que la seva germana ha escollit viure la seva vida d'una manera més tradicional i està buscant un matrimoni concertat entre els joves que s'anuncien en el temple per a això.

En aquest punt hi ha una reflexió interessant (no hi ha una resposta correcta a la pregunta, només opinions) que planteja la germana de la Nikki: si la Nikki considera que una dona ha de poder triar la seva vida, no hauria d'estar d'acord amb el fet que la seva germana decideixi escollir una vida més tradicional? Us asseguro que no té una resposta senzilla.

Per casualitat, la Nikki tindrà una feina com a professora en un taller d'escriptura creativa per a vídues del Punyab. Però ja en la primera classe s'adonarà que està davant d'un problema insuperable per donar una classe d'escriptura. Però aquestes dones tenen alguna cosa. I a mi que m'encanten les iaies (potser perquè en vaig tenir una meravellosa) de seguida em vaig sentir a gust entre elles. Com lectora vaig desitjar estar en aquestes classes, escoltant, sentint-me part del seu grup, sent receptora de la seva confiança. El que més m'ha agradat d'elles és, precisament, conèixer-les, perquè es consideren anodines i ens mostraran que en realitat són dones fortes, amb anhels, il·lusions i pors. Potser estan anul·lades per una societat que les tracta com si fossin inferiors, però abans de res l'escriptora ens les posa davant com el que són: persones.

En aquestes classes es reforçarà el vincle femení entre dones. Entre les vídues a més hi haurà el coneixement de la comunitat on viuen. Els seus secrets seran secrets davant la Nikki. Però al final la Nikki tindrà un lloc entre els seus cors. El regal més gran. El procés de confiança de les vídues cap a la Nikki també conviurà amb un procés interior de la Nikki en què ella valorarà la conveniència o no de viure donant l'esquena a la cultura dels seus avantpassats.

En aquestes classes s'explicaran històries, i aquestes històries seran el punt eròtic de la novel·la, tot just unes poques pàgines completament deslligades de la trama. Arribats a aquest punt, vaig maleir. No suporto les històries amb dos fils conductors temporals i vaig pensar que estava davant d'alguna cosa semblant. Però no. Les poques pàgines en què llegim les històries que s'expliquen en la seva classe no tenen res a veure amb la trama i tot a veure amb les vídues. I a través d'aquestes històries les coneixereu. I són dones que val la pena conèixer.

A més de les classes, ens enfrontarem amb el sentiment de culpa de la Nikki (ja veureu per què), amb els secrets que s'amaguen per vergonya, amb la inseguretat d'un grup controlador de la comunitat, amb una incipient relació amorosa de la Nikki que no és ni de bon tros el tema central de la novel·la...

Una novel·la de contrasts, de contraris, tan ben argumentada i de tan subtil narrativa que aconseguirà que els personatges tinguin una veu pròpia i que al final la història us arribi al cor.

Dues escriptores em van recomanar aquesta novel·la en diferents moments i al final vaig sucumbir (l'Anna Casanovas i la María Montesinos). I entenc que és una novel·la que val la pena llegir. Perquè més enllà de l'argument (que està molt bé), dels fils conductors (que són molts i variats i et fiquen de ple en un microcosmos) i dels personatges (ben perfilats), el que t'atrapa sense remei són els detalls que va deixant caure i que al final recull amb elegància, la qual cosa et dóna la sensació de novel·la treballada amb cura.

Per descomptat, l'ambientació de la comunitat hindú a Anglaterra és meravellosa. Però per damunt de tot és una història de dones. I és una història extraordinària.

Només em queda recomanar-la. Perquè vaig gaudir amb la seva lectura i m'agradaria que vosaltres també ho féssiu.

Si us ha agradat la ressenya i voleu comprar la novel·la punxeu l'enllaç (en paper i en digital). 

Cap comentari:

Publica un comentari