2.9.15

El nombre del viento. Crónica del asesino de reyes: primer día. Patrick Rothfuss (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

"He robado princesas a reyes agónicos. Incendié la ciudad de Trebon. He pasado la noche con Felurian y he despertado vivo y cuerdo. Me expulsaron de la Universidad a una edad a la que a la mayoría todavía no los dejan entrar. He recorrido de noche caminos de los que otros no se atreven a hablar ni siquiera de día. He hablado con dioses, he amado a mujeres y he escrito canciones que hacen llorar a los bardos. Me llamo Kvothe. Quizás hayas oído hablar de mí."

Sublim. Aquesta és una carta de presentació perfecta. Quan vaig llegir aquest paràgraf, poques pàgines després de l'inici, vaig ser conscient que tenia a les mans un llibre que, si mantenia el nivell d'aquest paràgraf, seria extraordinari. I no em va decebre. 

Kvothe, que ara es fa dir Kote, treballa rere la barra d'una posada, un triple silenci pesa sobre els homes que estan asseguts i sobretot sobre ell mateix. Un escrivà arriba a la posada i el reconeix. De fet l'ha anat a buscar. Ell no es un escrivà qualsevol, ni tan sols és un cronista qualsevol. És el Cronista. I vol escriure la història real de la vida de Kvothe. Després de dubtar-ho molt, Kvothe decideix acceptar aquesta proposta amb unes condicions: necessita tres dies per a explicar la seva vida, necessita conèixer el codi d'escriptura que està fent servir el Cronista i, la més important de totes, necessita el compromís més absolut que el Cronista no canviarà ni una sola paraula del que dirà. 

Durant tres dies, Kvothe parlarà i l'escrivà escriurà. I aquí ja es va filtrant la màgia que envolta aquests llibres, perquè és impossible que en un dia es pugui explicar tot el que conté la novel·la, i molt menys escriure-ho. Estem davant d'una trilogia ambientada en una societat màgica? No. Però la màgia hi està present d'una manera tan subtil i fascinant com pot ser un mocador de seda que passa volant pel teu costat i et toca amb suavitat o com el vent que t'envolta i t'acompanya, i que de cop i volta desapareix. 


Aquesta és l'opera prima de l'autor, que va trigar set anys a escriure-la i a revisar-la. I el resultat és absolutament brillant. Tal com he llegit en algun comentari que s'ha fet sobre l'escriptor, ha nascut una estrella.

El primer dia, és a dir, la primera part de la trilogia, comença, com la majoria de les novel·les èpiques, quan el protagonista és un nen, perquè els seus orígens són importants per a entendre una veritat oculta al llarg dels temps. Una veritat que apareix de seguida i que és molt perillosa, però, tal com diu Kvothe quan explica al Cronista els termes del seu acord, "las historias reales pocas veces toman el camino más recto". Per tant, no ens hem de deixar enganyar sobre l'objectiu del relat d'aquesta història, que no és deixar unes memòries, ni netejar el nom d'"assassí de reis" (que espero que puguem treure'n l'entrellat a Las puertas de piedra, nom provisional per al tercer lliurament d'aquesta trilogia), ni és saber qui és en realitat Denna, o Dianne, com es fa dir la segona vegada que la veu. No. L'objectiu és descobrir què estava investigant el pare de Kvothe ("Sé de unos padres que han estado cantando unas canciones que no hay que cantar"), i ell mateix ens ho diu rotundament, perquè aquests fets "son el eje sobre el que pivota la historia".

Però la lluita per la supervivència farà que esbrinar aquesta veritat sigui difícil. I el camí que ens mostrarà el protagonista serà dur, cru i injust, però, malgrat tot, anirà de la mà d'una intel·ligència aguda, que frustrarà els seus enemics i fascinarà els lectors. Encara que l'autor escriu d'una manera fluïda les parts de la vida del protagonista, aquestes etapes comencen i acaben d'una manera brusca, els personatges d'una etapa no interactuen amb els d'una altra etapa. L'única que apareix en diferents escenaris és Denna/Dianne. Penso que és una manera d'indicar que Kvothe és una persona solitària que no té lligams amb ningú i que un cop es desplaça a un altre lloc trenca amb el passat. Tot i que hi ha un passat en concret que el va perseguint...

Després de més de 700 pàgines, la novel·la se'ns fa curta. Per sort, ja tenim la segona part, però l'espera de la publicació de la tercera s'està fent molt llarga. L'escriptor l'està revisant una altra vegada, i segurament el resultat serà impressionant, però... la volem llegir ja!!

Si encara no has llegit res d'aquesta trilogia, anima't a fer-ho. Potser vols esperar que surti la tercera part per a poder-te'ls llegir tots tres seguits. Jo penso rellegir-me'ls una altra vegada, i així, quan acabi una altra vegada El temor de un hombre sabio, no hauré d'esperar cincs anys més per saber la conclusió d'aquesta saga. A tu, què t'han semblat aquests llibres?




Llibres

1. El nombre del viento
2. El temor de un hombre sabio
3. Las puertas de piedra (aún pendiente de publicación)
La música del silencio

2 comentaris:

  1. Bona entrada, m'han agafat ganes de llegir-los. Moltes gracies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són un parell de llibres absolutament fascinants. La llàstima és que estem pendents del tercer. Tinc unes ganes brutals de llegir el tercer dia de la crònica de l'assassí de reis. Espero que t'agradin tant com a mi. Una abraçada!

      Elimina