17.9.15

Saga Crossfire. Sylvia Day (ressenya en català)


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Eva Tramell ha acabat una carrera a la Universitat de San Diego on vivia amb el seu pare i troba una feina d'ajudant en una empresa de publicitat a Manhattan. El seu amic Cary Taylor és model i l'acompanya allà on va. Tots dos han viscut una infantesa dura i traumàtica que els ha unit i els ha fet amics inseparables.

L'Eva fa una visita a l'edifici on treballarà i casualment es troba Gideon Cross, un home "obscur i perillós" i terriblement atractiu que farà saltar tant les seves alarmes interiors de precaució com la seva imaginació més calenta. Però, malgrat que el sexe apareixerà ràpidament, aconseguir fer funcionar una relació entre l'Eva i el Gideon serà molt difícil, perquè necessitaran ser sincers i extremadament valents. 

La saga Crossfire està tenint un fascinant èxit internacional, i quan un gènere es posa de moda, és fàcil que es caigui en l'error de creure que el públic és capaç de llegir qualsevol cosa que respongui a un patró. Des d'aquí, ja dic que no. Hi ha moltes novel·les eròtiques que plantegen un escenari en el qual un membre de la parella ha patit abusos quan era petit, o ha tingut carències afectives, o els desenganys amorosos l'han convertit en un cínic; i el fet de conèixer una persona que vegi dins seu el que els altres no han vist fa que aconsegueixi ser una persona que gràcies a l'amor i al sexe increïblement bo torni a ser feliç. 

A Crossfire trobem aquests elements, és cert, però també hi ha molt més. En aquesta saga els abusos sexuals es converteixen en la base de tota la trama, i es fa tota una teràpia psicològica i afectiva sobre el tema. Hi ha un moment que l'Eva pregunta si és possible que dues persones que han patit abusos siguin capaços de dur una vida plena i feliç. Quan el terapeuta afirma rotundament que sí, és quan ens adonem que l'escriptora està enviant un missatge d'esperança a totes aquelles persones que continuen lluitant indefinidament per no deixar que el passat arruïni el seu present, el seu futur, la seva felicitat, el seu dret a decidir amb independència i no com a reacció als abusos que va patir. 

En una relació afectiva sempre es corre el risc que hi hagi un que anul·li l'altre, i en la relació de codependència tan extrema entre el Gideon i l'Eva el perill encara és més gran. Com es gestionen totes les inseguretats que comporta això? Sylvia Day descriu aquestes emocions d'una manera tan real, que les sents com a pròpies. Gelosia, inseguretat, fugida per covardia, confiança... En definitiva, passió. Però, i quan estimes desesperadament i la direcció d'aquest amor et porta a un lloc desconegut i perillós? I si necessites sentir-te agafat a un pal que et dóna seguretat i no ets capaç de llençar-te al desconegut? Si heu sentit alguna vegada passió, ja sigui gelosia, enveja, dolor, luxúria o amor, reconeixereu que l'escriptora té un talent fantàstic, perquè recordareu els moments en què vau sentir aquestes emocions i connectareu amb els protagonistes. Els entendreu a un nivell visceral perquè sabreu, més enllà del que llegiu, el que realment tenen al cor.

L'escriptora ens planteja dubtes morals molt interessants, que no us vull explicar aquí per no fer-vos spoilers, però que ens diran que no hi ha una sola solució correcta, que cada parella té el seu ritme, les seves necessitats, les seves respostes. Preguntes sobre la fidelitat, els diners, els secrets, la lleialtat, sobre persones que se senten tan dolgudes que no poden suportar que els facin més mal i llavors ells mateixos boicotegen la seva pròpia felicitat. 

Els llibres són altament sensuals, amb un contingut eròtic desmesurat. Cada poquíssimes pàgines hi ha una trobada sexual descrita amb molt detall i amb un vocabulari tan ric que aconsegueix no repetir-se gaire ni fer-se pesat. Tenint en compte que el més atrevit que descriu és una trobada en un gronxador (aquí no llegireu res gaire escandalós però sí que veureu que el sexe és molt explícit), sorprèn totes les variacions que et va plantejant, les petites novetats que va incorporant, que fan que cada relació sexual sigui diferent i que respongui a un motiu diferent. 

El que trobo que és innecessàriament exagerat són alguns elements purament sexuals de les trobades, i no li veig cap sentit. Sí que és cert que estan fent una teràpia a través del sexe, però hi ha unes certes limitacions físiques que aquí s'han obviat com a llicència literària extrema. Repeteixo, a parer meu, absolutament innecessari. No calia.

Sorprèn que la història es torni tan interessant que acabis considerant que les escenes de sexe haurien de disminuir perquè vols saber més sobre la trama. Una novel·la eròtica que transcendeix més enllà del sexe explícit que descriu. Hi ha, fins i tot, una trama policial. No us dic res més.

Sylvia Day va concebre aquesta saga com una trilogia, però penso que els personatges van prendre vida pròpia i van voler explicar la seva pròpia història, amb la qual cosa faltaven moltes més pàgines per a concloure tot el que havia començat. Recordo que mentre el llegia, anava mirant les pàgines que em quedaven i pensava que era impossible que pogués finalitzar-ho tot, que encara quedaven molts fils per rematar, i al final del tercer llibre vaig trobar un: "Sí, estimat lector. Tens raó. És impossible que aquest sigui el final. El viatge de Gideon i Eva encara no ha acabat. Estic desitjant veure on ens porta després. Amb els meus millors desitjos, Sylvia." I, per tant, el que en un principi era una trilogia, serà una pentalogia. El quart ja ha sortit i estem pendents de la publicació del cinquè, que no sabem quan serà.

Si no has llegit mai una novel·la eròtica, però tens curiositat per llegir-ne una; si has llegit novel·les eròtiques, però no t'acaben de convèncer; si has llegit aquest gènere i t'encanta; si... en qualsevol cas, no et pots perdre la saga Crossfire. Val la pena.


Llibres de la saga:
1. No te escondo nada
2. Reflejada en ti
3. Atada a ti
4. Cautivada por ti 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada