Tu último beso. José de la Rosa (ressenya en català)

Títol Tu último beso
Autor José de la Rosa
Editorial Titania
Any 2015
Pàgines 288
Gènere narrativa romàntica
Disponible en e-book,paper
Idiomes castellà



 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano


SINOPSI

La vall d'Ostara és un enclavament que ha romàs inalterable durant segles a causa de la seva situació de difícil accés entre muntanyes. Allà se segueix rendint culte a la Deessa, i ara que ja no guarden el secret de la seva religió pagana, el Festival de l'equinocci atrau turistes. El Daniel, un periodista, arriba al poble amb la intenció d'escriure un article sobre les tradicions del poble, però en realitat hi ha un secret molt més fosc que està investigant. La Camila sempre s'ha sentit atreta per homes atractius que li han anat trencant el cor. Ara és una blogaire que publica entrades gens amables sobre homes perillosos pel seu magnetisme. La Camila i el Daniel viuran uns dies molt intensos en què tots dos es faran moltes preguntes, però les seves respostes els poden destrossar. Val la pena arriscar-se?

OPINIÓ

En José de la Rosa ens parla en Tu último beso de la valentia, d'arriscar-se, de jugar-se el cor, de les conseqüències de no ser capaç de dir la veritat, del penediment. Però lluny de plantejar-nos una típica història romàntica on saps des del principi com acabarà tot, ho embolica en un vel de realisme que ens fa dubtar i plantejar-nos fins i tot si no acabarà en drama.

Hi ha tres textos diferents dins de la mateixa novel·la: la trama principal, les entrades del blog i les pàgines escrites d'un diari. Cada text té la seva pròpia lletra impresa i el seu propi registre lingüístic. He de dir que això és l'única cosa que no m'ha agradat de la novel·la, ho sento. La trama principal és massa bona per interrompre-la, sóc conscient que la informació que va desvetllant el diari és clau, però, des del meu punt de vista, és massa llarg i el fet d'imitar l'estil d'una dona que escriu en el seu diari, doncs ha contrastat amb l'estil de l'escriptor, al qual prefereixo amb diferència. Les entrades del blog són més curtes i molt més desenfadades, la qual cosa li atorga un toc divertit. Però hauria preferit no llegir les entrades del diari. Tota la resta, sense retrets.

Aquesta novel·la, escrita per un home, ens deixa encara més un acusat sentit de la realitat, lluny de les obsessions que caracteritzen les novel·les escrites per dones, que són molt més viscerals. En José de la Rosa ens planteja una relació que comença amb aquesta punxada de desig però que es va convertint en alguna cosa més.

La novel·la flueix, no se m'acut una manera millor de dir-ho. Amb la suavitat que la caracteritza no perceps... encara que, una vegada que la comences, no la pots deixar. En realitat crec que t'embruixa, com si l'ambient màgic d'Ostara transcendís les pàgines del llibre i creés una atmosfera on tot és possible. Quan em vaig adonar que realment estava gairebé abduïda, jo que pensava que l'estava llegint sense més ni més, és quan el Daniel demana el seu desig i interiorment vaig cridar: "JUNTS!! Falta JUNTS!!" M'havia ficat en la història completament. I això és justament el que demano a una novel·la, no ser una mera espectadora sinó sentir les emocions dels personatges.

La relació entre els protagonistes és meravellosa, beneïda tensió sexual! Beneïts petons que no arriben enlloc! Hi ha una cosa que em passa en les novel·les romàntiques, sempre penso que els protagonistes són cecs en no veure com l'altre està completament enamorat. Com és possible que ignorin tots els senyals? Doncs amb Tu último beso he sentit una altra vegada la incertesa que t'embarga quan no saps què sent l'altre. Són imaginacions teves? Li agrades? Un canvi molt ben desenvolupat que m'ha encantat.

Els noms que ha triat l'escriptor és una altra font de comentaris: Minerva, Ulisses, Hèrcules... Daniel... Eva... crec que hi ha una intenció al darrere, que em desvetllarà el mateix autor aquest proper dissabte 20 de febrer al Club de Lectura de Casa del Llibre de Barcelona. Animeu-vos a venir... si no podeu, ja modificaré aquesta ressenya per explicar-vos-ho. Però, a més dels personatges normals, n'hi ha un que es mou entre la novel·la i que té entitat pròpia: la culpa. La culpa provocarà accions, reaccions i sobretot dolor, molt dolor. La profunditat psicològica entre el dolor, la valentia i les conseqüències de tots els actes d'aquests personatges és contundent. I tot això en un marc on la subtilesa de la màgia que envolta la vall sembla que tot ho pugui fer possible.

A més de la trama romàntica hi ha un secret per revelar, una intria que començarà com a mera curiositat i que al final no et podràs treure del cap, però, tal com diu la novel·la, els secrets són secrets per algun motiu i els efectes col·laterals de desvetllar secrets tan gelosament guardats poden ser devastadors. Us animeu a descobrir quin és?

En fi, moltíssimes coses més es desprenen d'aquesta novel·la, que amb suavitat i sense estridències aconsegueix que t'emocionis i fins i tot deixis anar alguna llàgrima. L'escriptor ens descriu un tipus d'amor molt realista que es construeix sobre la valentia i la tenacitat, i el va girant, com si fos un prisma, perquè puguem apreciar totes les seves facetes.

Em sento afortunada d'haver conegut al Daniel, i la Camila és una dona excepcional, com totes les dones en aquesta novel·la. Crec que en José de la Rosa és amant de les dones, perquè és capaç de percebre en elles aquest atractiu que les fa úniques. Gràcies.

Quan entengueu en tota la seva dimensió el significat del títol Tu último beso no podreu deixar d'emocionar-vos, perquè durant tota la novel·la jo pensava que es referia a un altre tipus d'últim petó, i la sorpresa em va agafar desprevinguda i se'm va encallar a la gola. Magnífica elecció.

Tu último beso és una novel·la en aparença senzilla que amaga una narrativa complexa en la seva estructura i amb múltiples matisos que us faran plantejar com senten els personatges. 

Animeu-vos a llegir aquesta novel·la romàntica on trobareu uns personatges que lluitaran contra la culpa i la por... i descobrireu que només els valents tenen l'oportunitat de ser feliços.

Si ja t'has llegit la novel·la i vols saber-ne més clica aquí per a saber els detalls que ens va explicar el mateix escriptor al Club de Lectura de la Casa del Libro.

Blog de l'autor

ver Tu último beso en myLIBRETO

Tu último beso. José de la Rosa (reseña en castellano)

Título Tu último beso

Autor José de la Rosa

Editorial Titania

Páginas 288

Año 2015

Género narrativa romántica

Disponible en e-book, papel

Idiomas castellano

 Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

SINOPSIS

El valle de Ostara es un enclave que ha permanecido inalterable durante siglos a causa de su situación de difícil acceso entre montañas. Allí se sigue rindiendo culto a la Diosa, y ahora que ya no guardan el secreto de su religión pagana, el Festival del equinoccio atrae a turistas. Daniel, un periodista, llega al pueblo con la intención de escribir un artículo sobre las tradiciones del pueblo, pero en realidad hay un secreto mucho más oscuro que está investigando. Camila siempre se ha sentido atraída por hombres atractivos que le han ido rompiendo el corazón. Ahora es una bloguera que publica entradas nada amables sobre hombres peligrosos por su magnetismo. Camila y Daniel van a vivir unos días muy intensos en que ambos se van a hacer muchas preguntas, pero sus respuestas pueden hacerles pedazos. ¿Vale la pena arriesgarse?

OPINIÓN

José de la Rosa nos habla en Tu último beso de la valentía, de arriesgarse, de jugarse el corazón, de las consecuencias de no ser capaz de decir la verdad, del arrepentimiento. Pero lejos de plantearnos una típica historia romántica donde sabes desde el principio cómo acabará todo, lo envuelve en un halo de realismo que nos hace dudar e incluso plantearnos si no terminará en drama.

Hay tres textos diferentes dentro de la misma novela: la trama principal, las entradas del blog y las páginas escritas de un diario. Cada texto tiene su propia letra impresa y su propio registro lingüístico. Debo decir que esto es lo único que no me ha gustado de la novela, lo siento. La trama principal es demasiado buena para interrumpirla, soy consciente de que la información que va desvelando el diario es clave, pero, desde mi punto de vista, es demasiado largo y el hecho de imitar el estilo de una mujer que escribe en su diario, pues ha contrastado con el estilo del escritor, al que prefiero con diferencia. Las entradas del blog son más cortas y mucho más desenfadadas, lo que le otorga un toque divertido. Pero hubiera preferido no leer las entradas del diario. Todo lo demás, intachable. 

Esta novela, escrita por un hombre, nos deja aún más un acusado sentido de la realidad, lejos de las obsesiones que caracterizan las novelas escritas por mujeres, que son mucho más viscerales. José de la Rosa nos plantea una relación que empieza con esa punzada de deseo pero que se va convirtiendo en algo más.

La novela fluye, no se me ocurre una manera mejor de decirlo. Con la suavidad que la caracteriza no percibes hasta qué punto te ha atrapado... aunque una vez que la empiezas no la puedes dejar. En realidad creo que te embruja, como si el ambiente mágico de Ostara trascendiera las páginas del libro y creara una atmósfera donde todo es posible. Cuando me di cuenta que realmente estaba en sus redes, yo que pensaba que la estaba leyendo sin más, es cuando Daniel pide su deseo y interiormente grité: "¡¡JUNTOS!! ¡¡Falta JUNTOS!!" Me había metido en la historia por completo. Y eso es justamente lo que le pido a una novela, no ser una mera espectadora sino sentir las emociones de los personajes.

La relación entre los protagonistas es maravillosa, ¡bendita tensión sexual! ¡benditos besos que no llegan a ningún lado! Hay algo que me pasa en las novelas románticas, siempre pienso que los protagonistas son ciegos al no ver cómo el otro está completamente enamorado. ¿Cómo es posible que ignoren todas las señales? Pues con Tu último beso he sentido otra vez la incertidumbre que te embarga cuando no sabes qué siente el otro. ¿Son imaginaciones tuyas? ¿Le gustas? Un cambio muy bien desarrollado que me ha encantado.

Los nombres que ha elegido el escritor es otra fuente de comentarios: Minerva, Ulises, Hércules... Daniel... Eva... creo que hay una intención detrás, que me desvelará el propio autor este próximo sábado 20 de febrero en el Club de Lectura de Casa del Libro de Barcelona. Animaros a venir... si no podéis, ya modificaré esta reseña para explicároslo. Pero, además de los personajes normales, hay uno que se mueve entre la novela y que tiene entidad propia: la culpa. La culpa va a provocar acciones, reacciones y sobre todo dolor, mucho dolor. La profundidad psicológica entre el dolor, la valentía y las consecuencias de todos los actos de estos personajes es contundente. Y todo ello en un marco donde la sutileza de la magia que envuelve el valle parece que todo lo pueda hacer posible.

Además de la trama romántica hay un secreto por desvelar, una intriga que empezará como mera curiosidad y que al final no te podrás quitar de la cabeza, pero, tal y como dice la novela, los secretos son secretos por algún motivo y los efectos colaterales de desvelar secretos tan celosamente guardados pueden ser devastadores. ¿Os animáis a descubrir cuál es?

En fin, muchísimas cosas más se desprenden de esta novela, que con suavidad y sin estridencias consigue que te emociones e incluso derrames alguna lágrima. El escritor nos describe un tipo de amor muy realista que se construye sobre la valentía y el tesón, y lo va girando, como si fuera un prisma, para que podamos apreciar todas sus facetas. 

Me siento afortunada de haber conocido a Daniel, y Camila es una mujer excepcional, como todas las mujeres en esta novela. Creo que José de la Rosa ama a las mujeres, porque es capaz de percibir en ellas ese atractivo que las hace únicas. Gracias.

Cuando entendáis en toda su dimensión el significado del título Tu último beso no podréis dejar de emocionaros, porque durante toda la novela yo pensaba que se refería a otro tipo de último beso, y la sorpresa me cogió desprevenida y se me atascó en la garganta. Magnífica elección.

Tu último beso es una novela en apariencia sencilla que encierra una narrativa compleja en su estructura y con múltiples matices que os harán plantear cómo sienten los personajes. 

Animaros a leer esta novela donde vais a encontrar unos personajes que lucharán contra la culpa y el miedo... y descubriréis que solo los valientes tienen la oportunidad de ser felices.

Si ya te has leído la novela y quieres saber más sobre ella, pincha aquí para saber los detalles que nos explicó el propio escritor en el Club de Lectura de la Casa del Libro.

Blog del autor

ver Tu último beso en myLIBRETO

Publicación de la reseña El hada del hierro en la revista "La avenida de los libros"

La revista digital de narrativa juvenil La Avenida de los Libros, ha publicado la reseña de la saga "El hada del hierro", de la escritora Julie Kagawa, escrita por nuestro blog. Desde aquí aprovechamos para agradecer a la revista la oportunidad de estar en "El rincón del lector". GRACIAS.

Podéis visitar la revista digital pinchando en este enlace: Revista La Avenida de los Libros, número 5, febrero 2016

.

Llámame irresistible. Serie Golfistas 7. Susan Elizabeth Phillips (ressenya en català)

Títol Llámame irresistible

Sèrie Golfistes 7

Autor Susan Elizabeth Phillips

Editorial Ediciones B

Any 2012

Pàgines 368

Gènere narrativa romàntica

Disponible en paper, e-book
Idiomes castellà

 Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

La Lucy Jorik és la filla de l'expresidenta dels Estats Units. La Meg Koranda és la filla de dos actors molt coneguts, i elles són íntimes amigues. La Lucy està a punt de casar-se amb l'irresistible Ted Beaudine, el fill predilecte de Wynette, Texas. La Meg convenç la Lucy que en Ted no és l'home de la seva vida i en l'últim moment decideix no casar-se i fugir. Ningú més al poble creu en les bones intencions de la Meg i consideren que ha espatllat el casament de la seva millor amiga per quedar-se amb en Ted. La Meg es veu obligada a quedar-se al poble perquè està arruïnada i ha de pagar el compte de l'hotel. Però res sortirà com estava planejat. El perfecte Ted i l'esbojarrada Meg? No. Impossible.

OPINIÓ

Vaig descobrir la Susan Elizabeth Phillips amb la novel·la Llámame irresistible, encara que no és la primera de la saga, i el primer que he de dir és que llegir una novel·la d'aquesta escriptora et converteix en incondicional dels seus llibres. Escriu un tipus de novel·la romàntica en què es barreja un romanticisme intel·ligent amb missatge amb un humor refinat que emociona. Cada novel·la és independent en si mateixa, encara que hi ha personatges que es repeteixen, però no cal la lectura de totes elles.

Quan vaig començar a llegir Llámame irresistible no sabia molt bé on m'estava ficant i em va costar unes quantes pàgines saber quin era el to amb què m'havia d'enfrontar. Reconec que vaig escollir la novel·la per la seva portada (m'agradaria preguntar a l'escriptora si els llavis corresponen als de l'actriu Renée Zellweger), i el marc en el qual se situa la novel·la recorda a les pel·lícules de por on tots els habitants d'un poble "semblen" persones normals però en realitat són bojos perillosos. Em va causar una lleugera angoixa. Però vaig seguir llegint perquè encara que sospitava que estava llegint una novel·la de por psicològica les paraules de l'escriptora em van agafar de les espatlles i em van sacsejar perquè em treiés la por de sobre. Les seves pàgines són addictives d'una manera absolutament sorprenent.

I de sobte, unes quantes pàgines més enllà, totes les peces van encaixar, l'escriptora havia aconseguit traspassar al lector les sensacions que té la pròpia protagonista, que realment pensa que hi ha alguna cosa estranya, fins i tot sinistre, en un poble on la major falta és que adoren fins fora mida el seu fill predilecte Ted Beaudine. En el moment en què vaig donar aquest pas a l'hora de comprendre el text, totes les al·lusions a tot "l'estrany" van ser font de rialles. L'humor refinat, subtil i absolutament particular de l'escriptora va acabar convertint Llámame irresistible en una de les meves novel·les romàntiques favorites que rellegeixo de tant en tant. Si vull riure i gaudir amb un llibre, Llámame irresistible és una boníssima opció.

L'evolució dels personatges és una cosa digna de veure. I aquesta evolució està relacionada amb el missatge que l'escriptora transmet en cadascuna de les seves novel·les. En aquest cas, la Meg haurà de superar haver crescut en una família perfecta, amb uns pares meravellosos que l'adoren i uns germans que l'estimen amb bogeria. La Meg és intel·ligent, amable, simpàtica i atractiva, però tot el seu entorn ha triomfat i ella té massa por a fracassar en el que sigui que faci, i per no fracassar es dedica a gaudir de la vida sense més, sense comprometre's amb res. Però els seus pares, que l'estimen de veritat, deixaran de donar-li diners perquè s'espavili, tot i que la deixin arruïnada i en una situació francament deplorable. La Meg haurà de madurar a la força i canviarà a cadascuna de les persones amb les que interactuï. De veritat que el procés és meravellós.

El perfil psicològic dels personatges és increïble, ple de matisos coherents i alhora sorprenents. I cada personatge és diferent. S'aprèn molt del caràcter de les persones llegint Susan Elizabeth Phillips.

Les escenes de sexe són estupendes i d'una manera que us sorprendran. Elegància i passió. Res sòrdid ni vulgar. Romanticisme en absolut ensucrat. Com és possible que el millor sexe que hagin tingut mai els protagonistes els deixi insatisfets a tots dos? Llegiu, llegiu, que us encantarà.

Però potser, el millor, el que atrapa el lector sense remei, és la relació entre la Meg i el Ted. Crec que és una de les parelles romàntiques més absolutament meravelloses que he tingut el plaer de llegir. L'humor, la química, els sobreentesos, les baralles. Cada escena en la qual estan ambdós és increïble, els diàlegs són espectaculars. Meravellosa novel·la que us recomano moltíssim. Si us agrada aquest gènere, no us podeu perdre a Susan Elizabeth Phillips i Llámame irresistible.

Senyores i senyors, seguin i gaudeixin. La diversió està a punt de començar.

Web de l'autora

Llibres de la saga

1. Una chica a la moda

2. Amor o chantaje

3. Una chica brillante

4. Primera dama

5. Lo que hice por amor

6. Llámame irresistible

7. La gran fuga

Llámame irresistible. Serie Golfistas 7. Susan Elizabeth Phillips (reseña en castellano)

 

Título Llámame irresistible
Serie Golfistas 7
Autor Susan Elizabeth Phillips
Editorial Ediciones B
Año 2012
Páginas 368
Género narrativa romántica
Disponible en papel, e-book
Idiomas castellano


  Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

SINOPSIS

Lucy Jorik es la hija de la ex presidenta de Estados Unidos. Meg Koranda es la hija de dos actores muy conocidos, y ellas son íntimas amigas. Lucy está a punto de casarse con el irresistible Ted Beaudine, el hijo predilecto de Wynette, Texas. Meg convence a Lucy que Ted no es el hombre de su vida y en el último momento decide no casarse y huir. Nadie más en el pueblo cree en las buenas intenciones de Meg y consideran que ha estropeado la boda de su mejor amiga para quedarse con Ted. Meg se ve obligada a quedarse en el pueblo porque está arruinada y debe pagar la cuenta del hotel. Pero nada va a salir como estaba planeado. ¿El perfecto Ted y la alocada Meg? No. Imposible. 

OPINIÓN

Descubrí a Susan Elizabeth Phillips con la novela Llámame irresistible, aunque no es la primera de la saga, y lo primero que debo decir es que leer una novela de esta escritora te convierte en incondicional de sus libros. Escribe un tipo de novela romántica en la que se mezcla un romanticismo inteligente con mensaje con un humor refinado que regocija. Cada novela es independiente en sí misma, aunque haya personajes que se repiten, pero no es necesario la lectura de todas ellas.

Cuando empecé a leer Llámame irresistible no sabía muy bien dónde me estaba metiendo y me costó unas cuantas páginas saber cuál era el tono con el que me tenía que enfrentar. Reconozco que escogí la novela por su portada (me gustaría preguntarle a la escritora si los labios corresponden a los de la actriz Renée Zellweger), y el marco en el que se sitúa la novela recuerda a las películas de miedo donde todos los habitantes de un pueblo "parecen" personas normales pero en realidad son locos peligrosos. Me causó una ligera angustia. Pero seguí leyendo porque aunque sospechaba que estaba leyendo una novela de miedo psicológico las palabras de la escritora me cogieron de los hombros y me zarandearon para que me sacudiera el pavor. Sus páginas son adictivas de una manera absolutamente sorprendente.

Y de repente, unas cuantas páginas más allá, todas las piezas encajaron, la escritora había conseguido traspasar al lector las sensaciones que tiene la propia protagonista, que realmente piensa que hay algo raro, incluso siniestro, en un pueblo donde la mayor falta es que adoran hasta lo indecible a su hijo predilecto Ted Beaudine. En el momento en que di ese paso a la hora de comprender el texto, todas las alusiones a lo "raro" fueron fuente de risas. El humor refinado, sutil y absolutamente particular de la escritora acabó convirtiendo a Llámame irresistible en una de mis novelas románticas favoritas que releo de tanto en tanto. Si quiero reír y disfrutar con un libro, Llámame irresistible es una buenísima opción.

La evolución de los personajes es algo digno de ver. Y esta evolución está relacionada con el mensaje que la escritora transmite en cada una de sus novelas. En este caso, Meg tendrá que superar haber crecido en una familia perfecta, con unos padres maravillosos que la adoran y unos hermanos que la quieren con locura. Meg es inteligente, amable, simpática y guapa, pero todo su entorno ha triunfado y ella tiene demasiado miedo a fracasar en lo que sea que haga, y para no fracasar se dedica a disfrutar de la vida sin más, sin comprometerse con nada. Pero sus padres, que la quieren de verdad, le van a cortar el grifo para que espabile, aunque la dejen arruinada y en una situación francamente deplorable. Meg tendrá que madurar a la fuerza y va a cambiar a cada una de las personas con las que interactúe. De verdad que el proceso es maravilloso. 

El perfil psicológico de los personajes es increíble, lleno de matices coherentes y a la vez sorprendentes. Y cada personaje es distinto. Se aprende mucho del carácter de las personas leyendo a Susan Elizabeth Phillips.

Las escenas de sexo son estupendas y de un modo que os van a sorprender. Elegancia y pasión. Nada sórdido ni vulgar. Romanticismo en absoluto almibarado. ¿Cómo es posible que el mejor sexo que hayan tenido jamás los protagonistas los deje insatisfechos a ambos? Leed, leed, que os va a encantar.

Pero quizás, lo mejor, lo que atrapa al lector sin remedio, es la relación entre Meg y Ted. Creo que es una de las parejas románticas más absolutamente maravillosas que he tenido el placer de leer. El humor, la química, los sobreentendidos, las puyas. Cada escena en la que están los dos es increíble, los diálogos son espectaculares. Maravillosa novela que os recomiendo muchísimo. Si os gusta este género, no os podéis perder a Susan Elizabeth Phillips y Llámame irresistible.

Señoras y señores, siéntense y disfruten. La diversión está a punto de empezar. 

Web de la autora

Libros de la saga

1. Una chica a la moda

2. Amor o chantaje

3. Una chica brillante

4. Primera dama

5. Lo que hice por amor

6. Llámame irresistible

7. La gran fuga

La llamada del deseo (psi/cambiantes 10). Nalini Singh (reseña en castellano)

Título La llamada del deseo
Saga Psi/Cambiantes 10
Autor Nalini Singh
Editorial Plaza & Janés Editores 

Año 2016
Páginas 544
Género Narrativa romántica. Urban fantasy 
Disponible en e-book, papel
Idiomas castellano

 Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

SINOPSIS

Hawke, el macho alfa del clan de los lobos SnowDancer encontró a su pareja cuando aún era un niño y los lobos se emparejan una sola vez en su vida. Cuando ella murió se sumió en la desesperación y se convirtió en un lobo solitario. Años más tarde acoge a Sienna, una adolescente psi renegada de su raza, y a su familia, pero la atracción que siente por ella está prohibida porque ella es prácticamente una niña y porque jamás podrá entregarle el vínculo de pareja. Los años pasan y Sienna ya es una mujer que está desesperada por demostrar a Hawke que necesitan estar juntos, pero Sienna tiene los días contados. Es una cardinal, una bomba a punto de explotar. Y mientras tanto otro tipo de guerra está a punto de desatarse...

OPINIÓN

La llamada del deseo, el décimo libro de la exitosa saga escrita por Nalini Singh, era una historia muy esperada, ya que en los anteriores se había ido preparando el marco en el que se desarrollaría esta trama. Las cicatrices en el corazón de Hawke. Las capacidades de Sienna. El clan de los SnowDancer. Las alianzas. La guerra. Si no has leído ningún libro de esta saga puedes leer la reseña en que lo explicamos pinchando aquí.

Nalini Singh avanza como una estratega sutil a medida que va publicando libros de la saga. Las alianzas van a ser absolutamente necesarias para ganar una guerra que se va a declarar definitivamente en esta novela. Lo que pasa es que las alianzas van a ser extrañas y sorprendentes. Y se va a demostrar la inteligencia que destila la autora en sus libros porque las estrategias que se van a llevar a cabo tienen genialidad militar.

En La llamada del deseo encontramos más que nunca una profundidad psicológica de los personajes francamente elaborada y coherente. Tanto Hawke como Sienna son víctimas de dramas profundos que cada uno ha sobrellevado como puede. La escritora desarrolla una trama en la que la explicación de la resolución de los problemas está intrínsecamente ligada a la novela, y lo más fascinante es que no se hace pesada ni es pedante.

En La llamada del deseo hay también una segunda trama amorosa que podría haber encontrado su propio libro para desarrollar, ya que tiene muy buena base y al estar bajo la sombra de la principal queda bastante deslucida. 

Aunque me maravillan los libros de esta autora y en concreto los de esta saga, este quizás es el que menos me ha gustado, y me cuesta entender el porqué. Su lectura me atrapó enseguida. Leí el libro en tres días. La estrategia militar demuestra la inteligencia de la escritora. El análisis psicológico de los personajes es sublime. Parece que haya hecho un estudio profundo sobre las costumbres de los lobos... ¿Entonces? Pues creo que la historia entre Hawke y Sienna, largamente esperada, no es tan redonda como me hubiera gustado. El hecho de que ella sea considerada por Hawke como una niña hace que su relación sea un poco rara; aunque ella ya es mayor de edad, su diferencia de edad y los reparos iniciales llegan al lector. Los juegos que llevan a cabo, que son tanto diversión como parte del aprendizaje y liberación de estrés al que se ven sometidos, no ayudan a ver que la relación entre los dos protagonistas sea de adultos, y cuando lo compensa con demasiadas páginas sobre sexo, más que agradar, incomoda. Aún así, sigue pareciéndome una saga sublime y estoy deseando que publique el próximo libro, porque en La llamada del deseo queda patente más que nunca hacia dónde se dirige la escritora. El "silencio" corre peligro, ¿hay que salvarlo?

Web de la autora

La llamada del deseo (saga psi/cambiantes 10). Nalini Singh (ressenya en català)

Títol La llamada del deseo
Saga Psi/cambiantes 10
Autor Nalini Singh
Editorial Plaza & Janés Editores
Any 2016
Pàgines 544
Gènere Narrativa romàntica. Urban fantasy
Disponible en e-book, paper
Idiomes castellà

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

En Hawke, el mascle alfa del clan dels llops SnowDancer va trobar la seva parella quan encara era un nen i els llops s'aparellen una sola vegada a la vida. Quan ella va morir, ell es va sumir en la desesperació i es va convertir en un llop solitari. Anys més tard, acull la Sienna, una adolescent psi renegada de la seva raça, i la seva família, però l'atracció que sent per ella està prohibida perquè ella és pràcticament una nena i perquè mai podrà lliurar-li el vincle de parella. Els anys passen i la Sienna ja és una dona que està desesperada per demostrar a en Hawke que necessiten estar junts, però la Sienna té els dies comptats. És una cardinal, una bomba a punt d'explotar. I mentrestant un altre tipus de guerra està a punt de començar...

OPINIÓ

La llamada del deseo, el desè llibre de l'exitosa saga escrita per Nalini Singh, era una història molt esperada, ja que en els anteriors s'havia anat preparant el marc en el qual es desenvoluparia aquesta trama. Les cicatrius al cor d'en Hawke. Les capacitats de la Sienna. El clan dels SnowDancer. Les aliances. La guerra. Si no has llegit cap llibre d'aquesta saga pots llegir la ressenya en què ho expliquem clicant aquí.

La Nalini Singh avança com una estratega subtil a mesura que va publicant llibres de la saga. Les aliances seran absolutament necessàries per a guanyar una guerra que s'ha declarat definitivament en aquesta novel·la. El que passa és que les aliances seran estranyes i sorprenents. I es demostrarà la intel·ligència que destil·la l'autora en els seus llibres perquè les estratègies que es duran a terme tenen genialitat militar.

A La llamada del deseo trobem més que mai una profunditat psicològica dels personatges francament elaborada i coherent. Tant en Hawke com la Sienna són víctimes de drames profunds que cadascú ha suportat com pot. L'escriptora desenvolupa una trama en la qual l'explicació de la resolució dels problemes està intrínsecament lligada a la novel·la, i el més fascinant és que no es fa pesada ni és pedant.

A La llamada del deseo hi ha també una segona trama amorosa que podria haver trobat el seu propi llibre per a desenvolupar-se, ja que té molt bona base i en estar sota l'ombra de la principal queda bastant deslluïda.

Encara que em meravellen els llibres d'aquesta autora i en concret els d'aquesta saga, aquest potser és el que menys m'ha agradat, i em costa entendre el perquè. La seva lectura em va atrapar de seguida. Vaig llegir el llibre en tres dies. L'estratègia militar demostra la intel·ligència de l'escriptora. L'anàlisi psicològica dels personatges és sublim. Sembla que hagi fet un estudi profund sobre els costums dels llops... Llavors? Doncs crec que la història entre en Hawke i la Sienna, llargament esperada, no és tan rodona com m'hauria agradat. El fet que ella sigui considerada per en Hawke com una nena fa que la seva relació sigui una mica estranya; encara que ella ja és major d'edat, la seva diferència d'edat i les objeccions inicials arriben al lector. Els jocs que porten a terme, que són tant diversió com part de l'aprenentatge i alliberament d'estrès a què es veuen sotmesos, no ajuden a veure que la relació entre els dos protagonistes sigui d'adults, i quan ho compensa amb massa pàgines sobre sexe, més que agradar, incomoda. Tot i així, segueix semblant-me una saga sublim i estic desitjant que publiqui el proper llibre, perquè a La llamada del deseo queda palès més que mai cap a on es dirigeix ​​l'escriptora. El "silenci" corre perill, cal salvar-lo?

Web de l'autora

Presentación de "Una farsa imprudente", de Nuria Llop

El sábado 6 de febrero de 2016, en la Casa del Libro de passeig de Gràcia de Barcelona, se llevó a cabo la presentación de la novela Una farsa imprudente, de Nuria Llop, que se publicó en papel el 1 de febrero.

Libros de seda agradeció a la Casa del Libro que hubieran cedido su espacio para hacer la presentación y a Anna Casanovas (ganadora del premio Titanium) que presentara el libro de Nuria Llop Una farsa imprudente, dentro de la trilogía del Siglo de Oro.

Anna dio las gracias a Nuria Llop y a Libros de seda por la oportunidad de presentar este libro, del que dijo que es un libro precioso y que esta trilogía es una prueba de que se puede hacer literatura romántica de calidad.

Dice que Una farsa imprudente es una novela histórica ambientada en el siglo de oro español, pero la trama es contemporánea, la protagonista tiene los mismos anhelos que pueda tener una chica de hoy en día. En este sentido, se podría considerar incluso una novela juvenil.

Explica que Ana Robles es una protagonista muy sólida, que es el hilo conductor de la toda la novela y que evoluciona a lo largo de la trama. Pasa de ser un personaje simple a un personaje con una complejidad muy interesante.

Igual te echo de menos que de más. Olga Salar (ressenya en català)

  

Títol Igual te echo de menos que de más

Autor Olga Salar

Editorial Cristal

Any 2016

Pàgines 240

Gènere Narrativa romàntica

Disponible en e-book, paper
Idiomes castellà

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

L'Olimpia coneix el Martín i la Lola el primer dia de facultat. La Lola i ella es faran amigues de seguida però el Martín és tan antipàtic com atractiu i, encara que al principi no es cauran gens bé, després s'enamoraran bojament. Una ruptura traumàtica els mantindrà allunyats i ignorants de la vida de l'altre fins que un dia, anys més tard, el Martín es converteix en el cap de l'Olimpia. Ha estat capaç el temps d'esborrar el que senten l'un per l'altre? Si vols saber-ho, no tens més que començar a llegir aquesta novel·la.

OPINIÓ

L'Olga Salar ens presenta la seva nova novel·la Igual te echo de menos que de más amb el tema romàntic per antonomàsia: les segones oportunitats. L'amor no és perfecte i de vegades costa acceptar que la personificació del nostre afecte s'equivoca, té defectes o no sap gestionar els problemes. La perfecció pot ser avorrida en segons quins casos, però la imperfecció... dóna per a moltes novel·les!

L'escriptora té una prosa senzilla que atrapa de seguida perquè els temes de les seves novel·les ens recorden episodis de la nostra pròpia vida. És evident que les lectores no hem viscut el ventall de situacions que ens descriu (encara sort!), però sí que reconeixem el sentiment que hi ha sota: inseguretat, por, traïció..., i és justament això el que fa que l'Olga Salar tingui aquest estil propi que la caracteritza, perquè fa de la quotidianitat alguna cosa interessant per a convertir-ho en una novel·la.

Els personatges són diferents entre si i estan clarament perfilats i molt treballats, la qual cosa enriqueix la trama. La maternitat de la Lola. L'homosexualitat del Gerardo i l'Artur. La protecció del Nico. La naturalitat de la Natàlia. Molt bé.

La trama secundària m'ha agradat moltíssim, potser fins i tot més que la principal, perquè el personatge de la Natàlia és fantàstic. Una dona estupenda que sense artificis aconsegueix quedar-se amb l'"encantador de dones" de qui totes s'enamoren. Llàstima que no hagin aconseguit una novel·la pròpia. Estic segura que s'ho mereixen.

I què ens explica l'Olga Salar sobre les segones oportunitats? Doncs haureu d'esbrinar-ho llegint aquest llibre. L'Olimpia i el Martín protagonitzaran situacions divertides, tenses, boges... i quan vulgueu adonar-vos haureu arribat al final. Una novel·la fresca, divertida, actual i romàntica que us atraparà de seguida.

Web de l'escriptora

Facebook de la escriptora

Igual te echo de menos que de más. Olga Salar (reseña en castellano)

Título Igual te echo de menos que de más
Autor Olga Salar
Editorial Cristal

Año 2016
Páginas 240
Género Narrativa romántica 
Disponible en e-book, papel
Idiomas castellano

 Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

SINOPSIS

Olimpia conoce a Martín y a Lola el primer día de facultad. Lola y ella serán amigas en seguida pero Martín es tan antipático como guapo y, aunque al principio se van a detestar, luego se van a enamorar locamente. Una ruptura traumática los va a mantener alejados e ignorantes de la vida del otro hasta que un día, años más tarde, Martín se convierte en el jefe de Olimpia. ¿Ha sido capaz el tiempo de borrar lo que sienten el uno por el otro? Si quieres saberlo, no tienes más que empezar a leer esta novela.

OPINIÓN

Olga Salar nos presenta su nueva novela Igual te echo de menos que de más con el tema romántico por antonomasia: las segundas oportunidades. El amor no es perfecto y a veces cuesta aceptar que la personificación de nuestro cariño se equivoca, tiene defectos o no sabe gestionar los problemas. La perfección puede ser aburrida en según qué casos, pero la imperfección... ¡da para muchas novelas!

La escritora tiene una prosa sencilla que atrapa en seguida porque los temas de sus novelas nos recuerdan episodios de nuestra propia vida. Es evidente que las lectoras no hemos vivido el abanico de situaciones que nos describe (¡menos mal!), pero sí que reconocemos el sentimiento que hay debajo: inseguridad, miedo, traición..., y es justamente eso lo que hace que Olga Salar tenga ese estilo propio que la caracteriza, porque hace de lo cotidiano algo interesante para convertirlo en una novela. 

Los personajes son diferentes entre sí y están claramente perfilados y muy trabajados, lo que enriquece la trama. La maternidad de Lola. La homosexualidad de Gerardo y Arturo. La protección de Nico. La frescura de Natalia. Muy bien.

La trama secundaria me ha gustado muchísimo, quizá incluso más que la principal, porque el personaje de Natalia es fantástico. Una mujer estupenda que sin trampa ni cartón consigue quedarse con el "encantador de mujeres" del que todas se enamoran. Lástima que no hayan conseguido una novela propia. Estoy segura de que se lo merecen.

Y ¿qué nos cuenta Olga Salar sobre las segundas oportunidades? Pues vais a tener que averiguarlo leyendo este libro. Olimpia y Martín van a protagonizar situaciones divertidas, tensas, locas... y cuando queráis daros cuenta habréis llegado al final. Una novela fresca, divertida, actual y romántica que os atrapará en seguida.

Web de la escritora

Facebook de la escritora