17.11.15
Si tú me dices gen lo dejo todo. The Big Van Theory (ressenya en català)
Pincha en la bandera para leer la versión en castellano
Fa molt temps en un país molt molt llunyà un grup de científics va notar una pertorbació a la força. El concurs internacional organitzat per FameLab arribava per primer cop a Espanya i van entendre que, per fi, després de tot l'esforç amb el qual s'havien cremat les pestanyes a estudiar i a treballar, la seva recompensa era a prop, perquè es convertirien en mestres, era qüestió de buscar als seus propis padawan.
Van recordar alguns dels seus professors (no tots, per sort) quan els miraven des de la tarima a les seves classes i els deien: "La por és el camí cap al Costat Fosc, la por porta a la ira, la ira porta a l'odi, l'odi porta al sofriment. Veig molta por en tu"(Yoda a La Guerra de les Galàxies). És que enfrontar-te a un examen quan no has entès res causa ira, odi i moltíssim sofriment. Por, no, terror absolut. I és per això que, tot i que el professor Charles Xavier li diu a Lobezno que "de vegades la ment necessita descobrir la veritat per si mateixa", ells van considerar que tampoc estava malament donar un cop de mà de tant en tant.
Amb aquesta teoria (o teorema o axioma?) van preparar els seus monòlegs i van esperar que a través de l'humor els seus coneixements científics es poguessin divulgar a tothom, fins i tot a aquells de nosaltres que vam escollir lletres perquè no hi havia manera amb les mates.
Disposats a posar en pràctica una de les veritats d'Spock: "Les necessitats de la majoria superen les necessitats de la minoria o fins i tot les d'un sol", s'han recorregut Espanya amb la seva "Van" (furgoneta) i han repartit sapiència i humor a mans plenes (en teatres, instituts, bars, metro, museus...). I és clar, després de l'èxit en teatre, televisió i ràdio, van decidir també provar amb la publicació d'un llibre.
Què trobem en Si tú me dices gen lo dejo todo? Doncs la transcripció de vint-i-cinc monòlegs científics amb els quals et riuràs moltíssim.
I ja que "Una mala òrbita la té qualsevol" (primer títol que van escollir per a aquest llibre encara que posteriorment es va descartar), després d'aquests vint-i-cinc monòlegs trobem vint-i-cinc explicacions més serioses (o no, com ells mateixos diuen) del que han dit en els monòlegs. Us pensàveu que era impossible riure amb veritats científiques com a punys? Doncs us riureu i comprovareu que, tot i que en clau d'humor, tot el que diuen és cert.
La tipografia és interessant perquè barreja dibuixets, cursives, negretes i onomatopeies amb el text, cosa que el fa menys dur a primera vista i convida a submergir-te en el que diu, perquè una vegada que comences, ja estàs perdut... voldràs llegir més. Pots deixar el llibre a la cuina, per llegir un monòleg mentre esmorzes, o al menjador, per llegir mentre et prens el cafè (l'extensió de cada monòleg és ideal per omplir aquests minuts), però no et recomano que el deixis a la tauleta de nit, si esperaves agafar la son amb una lectura avorrida no ho aconseguiràs!
I ara, de bon rotllo, d'acord? però... a mi em falta alguna cosa. És clar, potser és que el fet que l'Elisabet Prats, membre de The Big Van Theory (actualment Big Van), sigui la meva germana fa que sàpiga més coses, més detalls, més anècdotes de tota aquesta aventura que he vist néixer, madurar i créixer emocionant-me i gaudint cada pas... però... en fi... no creieu que per acabar el llibre hauria quedat genial que incloguéssiu el "Rap"? Acabeu el llibre... i ja està? Si us plau, nois! Poseu-lo com a comentari, enllaceu el vídeo, afegiu-lo en una propera edició revisada, però, si us plau, no deixeu de delectar-nos amb el rap que us vau inventar. Ara mateix adolescents de tot el país han trobat un motiu per estudiar ciència, perquè el procés d'aprendre pot ser un horror, però saber coses i que a més tinguin gràcia és un puntàs.
A veure, espera, és que encara no has sentit parlar de Big Van? Doncs ja ha arribat moment que sàpigues de les seves aventures. Pots tafanejar la seva pàgina web i després pots comprar-ne el llibre. Així que els coneguis una mica tindràs unes ganes boges d'assistir a un espectacle seu: físics, matemàtics, astrònoms, químics... tots et faran riure i de tots aprendràs alguna cosa. "Llarga vida i prosperitat" (Spock) a Big Van.
Vols saber què opina l'equip de Big Van d'aquesta ressenya? Clica aquí.
Si tú me dices gen lo dejo todo. The Big Van Theory (reseña en castellano)
Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català
Hace mucho tiempo en un país muy muy lejano un grupo de científicos notó una perturbación en la fuerza. El concurso internacional organizado por FameLab llegaba por primera vez a España y entendieron que, por fin, después de todo el esfuerzo con el que se habían quemado las pestañas a estudiar y a trabajar, su recompensa estaba cerca, porque se iban a convertir en maestros, era cuestión de buscar a sus propios padawan.
Recordaron a algunos de sus profesores (no a todos, por suerte) cuando les miraban desde la tarima en sus clases y les decían: "El miedo es el camino hacia el Lado Oscuro, el miedo lleva a la ira, la ira lleva al odio, el odio lleva al sufrimiento. Veo mucho miedo en ti" (Yoda en La Guerra de las Galaxias). Es que enfrentarte a un examen cuando no has entendido nada causa ira, odio y muchísimo sufrimiento. Miedo, no, terror absoluto. Y es por ello que, aunque el profesor Charles Xavier le dice a Lobezno que "a veces la mente necesita descubrir la verdad por sí misma", ellos consideraron que tampoco estaba mal echar una mano de vez en cuando.
Con esta teoría (¿o teorema o axioma?) prepararon sus monólogos y esperaron que a través del humor sus conocimientos científicos se pudieran divulgar a todo el mundo, incluso a aquellos de nosotros que escogimos letras porque no había manera con las mates.
Dispuestos a poner en práctica una de las verdades de Spock: "Las necesidades de la mayoría superan a las necesidades de la minoría o incluso a las de uno solo", se han recorrido España con su "Van" (furgoneta) y han repartido sapiencia y humor a manos llenas (en teatros, institutos, bares, metro, museos...). Y claro, después del éxito en teatro, televisión y radio, decidieron también probar con la publicación de un libro.
¿Qué encontramos en Si tú me dices gen lo dejo todo? Pues la transcripción de veinticinco monólogos científicos con los que te reirás un montón.
Y ya que "Una mala órbita la tiene cualquiera" (primer título que escogieron para este libro aunque posteriormente se descartó), después de estos veinticinco monólogos encontramos veinticinco explicaciones más en serio (o no, como ellos mismos dicen) de lo que han dicho en los monólogos. ¿Os pensabais que era imposible reír con verdades científicas como puños? Pues os vais a reír y vais a comprobar que, aunque en clave de humor, todo lo que dicen es cierto.
La tipografía es interesante porque mezcla dibujitos, cursivas, negritas y onomatopeyas con el texto, lo que lo hace menos duro a primera vista e invita a sumergirte en lo que dice, porque una vez que empiezas, ya estás perdido... vas a querer leer más. Puedes dejar el libro en la cocina, para leer un monólogo mientras desayunas, o en el comedor, para leer mientras te tomas el café (la extensión de los monólogos es ideal para llenar estos minutos), pero no te recomiendo que lo dejes en la mesilla de noche, si esperabas conciliar el sueño con una lectura aburrida ¡no lo vas a conseguir!
Y ahora, de buen rollo, sin acritud, ¿eh? pero... a mí me falta algo. Claro, quizás es que el hecho de que Elisabet Prats, miembro de The Big Van Theory (actualmente Big Van), sea mi hermana hace que sepa más cosas, más detalles, más anécdotas de toda esta aventura que he visto nacer, madurar y crecer emocionándome y disfrutando de cada paso... pero... en fin... ¿no creéis que para acabar el libro hubiera quedado genial que incluyerais el "Rap"? Acabáis el libro... ¿y ya está? ¡Por favor, chicos! Ponedlo como comentario, enlazad el vídeo, incluidlo en una próxima edición revisada, pero, por favor, no dejéis de deleitarnos con el rap que os inventasteis. Ahora mismo adolescentes de todo el país han encontrado un motivo para estudiar ciencia, porque el proceso de aprender puede ser un horror, pero saber cosas y encima que tengan gracia es un puntazo.
A ver, espera, ¿es que tú aún no has oído hablar de Big Van? Pues ya ha llegado momento de que sepas de sus andanzas. Puedes cotillear en su página web y después puedes comprar su libro. En cuanto los conozcas un poco tendrás unas ganas locas de asistir a un espectáculo suyo: físicos, matemáticos, astrónomos, químicos... todos te harán reír y de todos aprenderás algo. "Larga vida y prosperidad" (Spock) a Big Van.
 |
¿Quieres saber qué opina el grupo Big Van de esta reseña? Pincha aquí.
16.11.15
15.11.15
Presentació de Vanderbilt Avenue, d'Anna Casanovas
Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 
El 13 de novembre de 2015, a les 7 de la tarda teníem una cita al Corte Inglés de Portal de l'Àngel amb l'Anna Casanovas, l'escriptora de Vanderbilt Avenue.
A la taula estaven l'Elisa, de l'editorial Harper Collins, l'escriptora Núria Llop, autora de La diosa de mi tormento i La joya de mi deseo, i l'Anna Casanovas.
La Núria comença la presentació dient que l'Anna Casanovas porta una trajectòria de deu anys i que cada vegada se la nota més madura en la seva prosa. Fa un resum de l'argument de la seva nova novel·la i afegeix que està molt ben construïda. Ens fa una lectura d'unes línies de la novel·la, que al meu parer estan molt ben triades, perquè ens ensenya com l'Anna Casanovas descriu la desesperació d'un personatge que en el seu divuitè aniversari pren una decisió extrema: "Avui faig divuit anys i acabo de perdre el meu futur [...]. "
Comenta que la novel·la està escrita en primera persona, sigui el protagonista la Siena o en Jack, però que, quan anem al passat, el narrador és omniscient, algú que no forma part de la història, però que ho sap tot.
Afegeix que en Jack trobem un personatge molt masculí. Una cosa certament difícil per a una escriptora de novel·la romàntica que està més centrada en els pensaments i sentiments d'una dona. En Jack no trobem a un estereotip masculí des del punt de vista femení, sinó que trobem a un veritable home.
L'Anna agraeix la lectura de la Núria i parla d'en Jack. Després d'escriure Las reglas del juego, en què el seu protagonista masculí ho té tot, volia començar una novel·la en el pitjor moment del personatge. Fins ara els seus personatges masculins eren triomfadors, amb en Jack s'enfronta a tot un perdedor. En Jack pren una decisió correcta, però des de fora no ho sembla. El seu entorn no ho creu així. És un noi molt traumatitzat que no ha pres aquesta decisió per bondat, sinó per una qüestió purament egoista: necessita conèixer el seu passat, i tota la resta no li importa. Quan coneix a la protagonista femenina, la Siena, encara sembla encaixar menys en aquest món.
L'Elisa diu que en Jack trobem un personatge molt complex que posa per davant als altres abans que les seves pròpies necessitats.
L'Anna contesta que no hi ha personatges bons i personatges dolents. Tots estan barrejats. Dins del gènere romàntic s'ha superat ja el personatge "cartró" que no evoluciona. Ara mateix tenim personatges que ens mostren molts matisos.
La Núria pregunta quin és el motiu d'escollir aquesta època.
L'Anna respon que portava molts anys volent escriure sobre aquesta època. Li fascinen les pel·lícules de Francis Ford Coppola i que aquesta època li sembla complicada. Els EUA rebia moltíssims emigrants italians amb problemes. Abans l'idioma era una autèntica barrera. Els italians arribaven als EUA sense parlar ni una sola paraula d'anglès i sense diners. La lògica els portava al que coneixien: el barri italià, Little Italy, on, casualment, hi havia la màfia. És evident que ells no tenien intenció de fer-se gàngsters, però sí que és cert que aquest era l'ambient al qual es dirigien. La comunitat italiana els acollia com si fossin part de la família.
Confiava que a les lectores els agradés una història d'amor ambientada entre gàngsters. Ara falta explicar les històries dels seus amics, en Nick i la Sandy.
La Núria comenta que hi ha detalls molt simbòlics. Per exemple el fet de passar-se una moneda de mà en mà entre els tres significa "amistat".
L'Anna diu que no sabia que existia aquest simbolisme i que simplement li semblava un bon exemple per demostrar l'amistat que els unia. En Nick, la Sandy i en Jack són més que amics. Els uneix la necessitat. Són família encara que no de sang. En Jack es castiga ell mateix perquè creu que, quan passa la moneda, mai la va tornarà a rebre. Aquesta amistat és bonica, però també és necessària, perquè és l'única cosa bona que Jack va tenir en la seva infància per poder redimir-se.
L'Elisa diu que Siena és la neboda del cap de la màfia. És dolça, està protegida i no pot fer moltes coses, però en realitat és molt valenta. És qui dóna la informació de l'assassinat perquè ho investiguin.
L'Anna ens explica que la Siena havia de connectar amb les lectores. Havia de ser una noia forta. El seu passat tràgic no la va enfonsar. És una noia que prefereix morir havent viscut. En Jack necessitava una noia forta, amb cervell, que li pogués plantar cara.
L'Elisa apunta que en Jack no és capaç d'apartar la Siena del seu costat.
L'Anna ens diu que la Siena és prou llesta per demanar ajuda per aconseguir el que vol. És capaç de manipular-los a tots. Quan va arribar a Nova York, encara que havia patit una pèrdua terrible, mai es va considerar una víctima, ni va actuar com a tal.
L'Elisa diu que Vanderbilt Avenue és una novel·la molt visual. Un es fica en la història i fins i tot s'imagina una pel·lícula de la novel·la amb la música de violí de la Siena com a banda sonora.
L'Anna exclama: "Tant de bo!" No volia fer un llibre d'història, sinó que volia transmetre sensacions. Per exemple volia que ens veiéssim al bar, sense aclaparar amb massa detalls. Les cançons de violí li encanten i la fan plorar. Per això fa que la Siena lluiti per seguir tocant. L'Anna ens diu que té debilitat per les professores de música.
L'Elisa comenta que la música és un contrapunt que la lliga al seu passat, a la seva mare concretament, ja que també tocava el violí.
La Núria ens especifica que pràcticament no hi ha descripcions (la qual cosa agraeix). I que, quan anem al passat, et fiques a la història dels pares d'en Jack (una història escrita en cursiva) i que ens fa comprendre més a en Jack.
L'Anna explica que, quan es va començar a documentar per escriure aquesta novel·la, va haver de parar perquè li va semblar tan interessant tot el que trobava que va pensar que mai començaria a escriure. Hi ha detalls de la novel·la que són reals, tot i que la història és completament inventada. Va existir el vaixell que portava els italians a Nova York, és cert que havien d'estar abans a l'illa d'Ellis, és cert que l'Al Capone era a la presó en l'època en què es desenvolupa la novel·la, fins i tot els noms dels personatges estaven en les llistes de passatgers del vaixell. És interessant constatar que, quan els immigrants italians arribaven a Nova York, no volien entrar a la màfia, però era normal que volguessin viure al barri on estaven els seus compatriotes.
L'Elisa comenta que la història de la màfia és molt interessant i que els personatges estan molt ben definits. La novel·la té cops impactants i fins i tot un fantasma que ve del passat.
L'Anna confirma que l'entorn que crea és impactant perquè tot el que els passa ho és. Ell torna al barri després de deu anys per resoldre un assassinat. La relació entre la Siena i en Jack és sincera des del principi. Ell intentarà ficar a l'oncle de Siena a la presó i ella intentarà descobrir qualsevol cosa per lliurar al seu oncle que el tanquin. Per tant, la relació que comencen ambdós saben que no pot durar. Ell segurament serà promocionat a la policia i ella seguirà sent la neboda del cap de la màfia.
S'obre torn de preguntes.
Primera pregunta: Per què aquest títol?
L'Anna diu que amb el mapa de Nova York de l'època va buscar un carrer que tingués al costat una estació d'autobusos que pogués treure en Jack ràpidament del barri. En Jack no deixa de tenir la sensació que és un impostor i necessita una via de fugida ràpida. El seu apartament està pràcticament buit i ja fa tres anys que hi viu. Està preparat per tancar la porta i fugir sense més ni més i sense haver de deixar res enrere. Es van plantejar traduir "Avenue", però actualment tenim un coneixement suficient de l'anglès per incorporar aquesta paraula i que quedi bé.
Segona pregunta: Luciano sembla ser una persona freda, controladora, que marca molt les distàncies. Hi haurà una novel·la de Luciano?
L'Anna contesta que en les seves properes novel·les es parlarà de la història del Luciano i també d'Anderson. Tot i que la segona novel·la se centrarà en la història d'en Nick, que part coincideix en el temps amb Vanderbilt Avenue, i part d'ella serà després de la seva conclusió.
L'Elisa repeteix la idea d'una novel·la visual amb objectes clau: cartes, fotografies, la moneda, l'objecte personal de la Siena...
L'Anna respon que l'objecte personal de la Siena sí que és un símbol fet a propòsit, però que els altres símbols han sorgit sense més ni més. Creu que guardar objectes personals humanitza els personatges, potser perquè ella mateixa ho fa també.
Tercera pregunta: La Sandy desapareix?
L'Anna respon un contundent: "noooooo!" Però comenta que realment quan va escriure la novel·la no va ser conscient del poc que sortia aquest personatge. Quan en Jack se'n va talla en sec. Ell se sent un traïdor, però en Nick i la Sandy se senten abandonats. La Sandy serà la protagonista de la tercera novel·la.
La Núria comenta que és habitual en les novel·les romàntiques que es facin sagues.
Comentari d'una persona que diu que li han agradat els agraïments al lector que l'escriptora dedica a la novel·la.
L'Anna diu que agraeix que els lectors la llegeixin. Que recorda les observacions que li fan perquè corregeixi certes coses i les aplica a altres novel·les. Agraeix igualment que li facin ressenyes dels seus llibres.
Comentari d'una altra persona que diu que els seus llibres són sobretot elegants.
L'Elisa descriu la prosa d'Anna dient que utilitza un llenguatge senzill que arriba al lector. I que en aquesta novel·la hi ha un contrast molt pronunciat entre els sentiments tendres i romàntics i el món violent de la màfia.
L'Anna concreta que ella és capaç de canviar de personatges, d'ambients, d'històries, però que vol seguir sent ella. Que els lectors puguin reconèixer-la mentre llegeixen les seves novel·les.
Un altre comentari diu que hi ha escenes molt brusques i que en Jack utilitza el seu físic per castigar la Siena.
L'Anna confirma que efectivament és així. El personatge ha de ser creïble i que les escenes més sensuals havien de tenir un punt de violència que en Jack utilitza tant per castigar la Siena com per castigar-se a ell mateix.
L'Elisa pregunta sobre el seu personatge favorit.
L'Anna respon que és en Luciano.
El bloc La teva lectura i la meva comenta que considera la professora de piano un dels personatges secundaris més ben perfilats que hagi llegit en moltes novel·les, ja que l'escriptora aconsegueix amb poques línies que el lector se de compte dels dilemes morals als quals s'enfronta.
La Núria corrobora aquesta impressió.
L'Anna agraeix el comentari.
L'Elisa anuncia que a l'abril sortirà la segona part de la novel·la i que al setembre es publicarà la tercera. I que a finals de novembre o principis de desembre sortirà un llibre en paper de relats curts, Cócteles, d'Anna Casanovas, Claudia Velasco, J. de la Rosa i Caroline March.
L'última pregunta és sobre la publicació de la segona part de Malditos Bastardos.
L'Anna respon que ja ha acabat el llibre però que falta una altra correcció i revisió. Ens explica els seus dubtes sobre si, després de tant de temps des que va sortir la primera part, la segona es vendrà bé. A la qual cosa els assistents asseguren que sí. Ens comenta que, quan es va decidir pel títol, a l'editorial li van posar certes objeccions, perquè no consideraven que fos massa adequat, però que ella els va convèncer perquè era el nom d'un grup musical.
Després de tota aquesta xerrada ens aixequem, parlem i l'Anna ens signa els exemplars de Vanderbilt Avenue.
Una tarda estupenda i meravellosa on vaig tenir l'oportunitat de conèixer una escriptora a qui m'encanta llegir i una altra escriptora a qui començaré a conèixer. Un petó a les dues.
Voleu saber què pensa l'Anna Casanovas, la Núria Llop i l'Editorial Harlequín sobre aquesta crònica? Clica aquí.
Presentación de Vanderbilt Avenue, de Anna Casanovas
Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català
El 13 de noviembre de 2015, a las 7 de la tarde teníamos una cita en el Corte Inglés de Portal de l'Àngel con Anna Casanovas, la escritora de Vanderbilt Avenue.
En la mesa estaban Elisa, de la editorial Harper Collins, la escritora Núria Llop, autora de La diosa de mi tormento y La joya de mi deseo, y Anna Casanovas.
Núria empieza la presentación diciendo que Anna Casanovas lleva una trayectoria de diez años y que cada vez se la nota más madura en su prosa. Hace un resumen del argumento de su nueva novela y añade que está muy bien construida. Nos hace una lectura de unas líneas de la novela, que a mi parecer están muy bien elegidas, porque nos enseña cómo Anna Casanovas describe la desesperación de un personaje que en su decimoctavo cumpleaños toma una decisión extrema: "Hoy cumplo dieciocho años y acabo de perder mi futuro [...]."
10.11.15
Signatura de No me dejes (Ne me quitte pas) de Màxim Huerta
Avui, a la Casa del Libro de Barcelona, a les 7 de la tarda, hi havia una cita amb en Màxim Huerta, per a la signatura de No me dejes (Ne me quitte pas).
La Neus, coadministradora de La teva lectura i la meva, ha anat i, després d'una cua ben llarga, ha aconseguit la signatura.
Aquí en Màxim Huerta signant una bona pila de llibres.
La Neus li ha explicat que hem fet un blog, que tenim la intenció de fer ressenyes de tots els seus llibres i que ja n'hem fet una de La noche soñada tant en català com en castellà.
Finalment, objectiu aconseguit, tenim el llibre No me dejes (Ne me quitte pas) signat. Gràcies Màxim Huerta.
8.11.15
Vanderbilt Avenue. Anna Casanovas (ressenya en català)
Pincha en la bandera para leer la versión en castellano
Jack Tabone compleix 18 anys, però en comptes de celebrar-ho com qualsevol adolescent normal, un fet desafortunat li farà abandonar el seu barri, Little Italy, per fer-se policia. Haurà de fer creure als seus dos millors amics, Nick i Sandy, que els menysprea i haurà d'afrontar la decepció dels seus pares quan els diu el que ha decidit. Però la veritat és que no tenia elecció. La mateixa policia li ha fet xantatge.
Deu anys després ha de tornar al barri per a investigar l'assassinat de l'Emmet Belcastro, l'única persona que sembla no pertànyer a la màfia. I la primera persona que ha descobert el cadàver i ha vist l'esquena de l'assassí és la neboda d'un cap de la màfia, la Siena. En Jack i la Siena sentiran una atracció immediata a la qual no seran capaços de posar-li fre. Ella no confia que en Jack es quedi amb ella. Ell no confia en la bondat de la Siena. Però més enllà del que pensen no podran aturar el que els dicta el cor.
Anna Casanovas és una escriptora que encarna a la perfecció el més pur gènere romàntic. Elegant i tendra, aquesta vegada complementa la història d'amor amb una trama de la màfia que resulta molt interessant. La idea que sobresurt d'aquesta novel·la és que cada persona és única i que no es pot jutjar a tot un col·lectiu de la mateixa manera. També veurem que som més amos de les nostres accions del que pugui semblar en un principi, perquè l'entorn condiciona, però no obliga; perquè la família pot transmetre uns valors (o tot el contrari), però en realitat ets tu mateix qui decideix sobre la teva vida; perquè som persones intel·ligents que hem de valorar les accions dels altres i no quedar-nos en la mera aparença.
El retrat dels emigrants que arriben a Amèrica amb les butxaques buides, el cor ple d'esperança i les mans disposades a treballar m'ha semblat d'una senzillesa punyent. El sentiment d'enyorança de la terra de la que provenen i d'agraïment de la terra que els dóna l'oportunitat de sobreviure serà la base d'una història d'amor, de sacrifici i de lluita molt significativa. Aquestes aptituds es transmetran. Sí o sí.
En Jack descobrirà moltes coses mentre investiga l'assassinat. Moltes de les dades estan en fitxes i expedients policials, però hi ha altres detalls que només sap el seu propi cor, encara que no en sigui conscient.
Tot i que és cert que les persones canvien i que certes circumstàncies endureixen, hi ha límits que una bona persona no és capaç de creuar. I acceptar que la teva intuïció no s'ha equivocat i que realment estimem els qui s'ho mereixen és un camí llarg i molt dur.
Però hi ha una sèrie de preguntes que es van fent els protagonistes al llarg de tota la novel·la: Podem estimar un assassí? Estimar-lo vol dir que tenim les mans igualment tacades de sang? I si en comptes d'un assassí és un estafador? Portem en la consciència el dolor de les famílies afectades? I si només compartim el menjar i l'allotjament? Som culpables dels actes d'altres persones si acceptem els beneficis que els reporta? Hem de jutjar les persones per la seva aparença?
Les idees preconcebudes no deixaran veure a en Jack el que té davant dels seus nassos. Però hi haurà més d'un personatge que haurà de decidir què fer amb els sentiments que li provoca algú que en principi sembla no merèixer-los.
Vanderbilt Avenue és una novel·la romàntica que amaga molts matisos. Els vols conèixer?
Ens assabentarem de molts detalls viatjant enrere en el temps. Recurs literari que particularment em molesta sempre, però que, en aquest cas, aconsegueix encaixar prou bé.
Només espero que Anna Casanovas ens regali la història de Nick i de Sandy en altres novel·les. Sembla que darrere d'aquests personatges hi ha una trama que promet ser molt interessant.
Vols saber què descobreix Jack sobre el seu propi passat? Vols conèixer aquesta història d'amor? Llegeix Vanderbilt Avenue. I després m'ho expliques.
Vols saber què pensa Anna Casanoves d'aquesta ressenya? Clica aquí.
Vols saber què pensa Anna Casanoves d'aquesta ressenya? Clica aquí.
Vanderbilt Avenue, Anna Casanovas (reseña en castellano)
Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català
Jack Tabone cumple 18 años, pero en vez de celebrarlo como cualquier adolescente normal, un hecho desafortunado le hará abandonar su barrio, Little Italy, para hacerse policía. Deberá hacer creer a sus dos mejores amigos, Nick y Sandy, que los desprecia y deberá afrontar la decepción de sus padres cuando les dice lo que ha decidido. Pero la verdad es que no tenía elección. La propia policía le ha chantajeado.
Diez años después tiene que volver al barrio para investigar el asesinato de Emmet Belcastro, la única persona que parece no pertenecer a la mafia. Y la primera persona que ha descubierto el cadáver y ha visto la espalda del asesino es la sobrina de un capo de la mafia, Siena. Jack y Siena sentirán una atracción inmediata a la que no serán capaces de ponerle freno. Ella no confía en que Jack se quede con ella. Él no confía en la bondad de Siena. Pero más allá de lo que piensan no podrán detener lo que les dicta el corazón.
Anna Casanovas es una escritora que encarna a la perfección el más puro género romántico. Elegante y tierna, esta vez complementa la historia de amor con una trama de la mafia que resulta muy interesante. La idea que sobresale de esta novela es que cada persona es única y que no se puede juzgar a todo un colectivo de la misma forma. También veremos que somos más dueños de nuestras acciones de lo que pueda parecer en un principio, porque el entorno condiciona, pero no obliga; porque la familia puede transmitir unos valores (o todo lo contrario), pero en realidad eres tú mismo quien decide sobre tu vida; porque somos personas inteligentes que debemos valorar las acciones de los demás y no quedarnos en la mera apariencia.
El retrato de los emigrantes que llegan a América con los bolsillos vacíos, el corazón lleno de esperanza y las manos dispuestas a trabajar me ha parecido de una sencillez desgarradora. El sentimiento de añoranza de la tierra de la que provienen y de agradecimiento de la tierra que les da la oportunidad de sobrevivir será la base de una historia de amor, de sacrificio y de lucha muy significativa. Esas aptitudes se van a transmitir. Sí o sí.
Jack va a descubrir muchas cosas mientras investiga el asesinato. Muchos de los datos están en fichas y expedientes policiales, pero hay otros detalles que sólo sabe su propio corazón, aunque no sea consciente de ello.
Aunque es cierto que las personas cambian y que ciertas circunstancias endurecen, hay límites que una buena persona no es capaz de cruzar. Y aceptar que tu intuición no se ha equivocado y que realmente amamos a quienes se lo merecen es un camino largo y muy duro.
Pero hay una serie de preguntas que se van haciendo los protagonistas a lo largo de toda la novela: ¿Podemos amar a un asesino? ¿Amarlo significa que tenemos las manos igualmente manchadas de sangre? ¿Y si en vez de un asesino es un timador? ¿Llevamos en la consciencia el dolor de las familias afectadas? ¿Y si solamente compartimos la comida y el alojamiento? ¿Somos culpables de los actos de otras personas si aceptamos los beneficios que les reporta? ¿Debemos juzgar a las personas por su apariencia?
Las ideas preconcebidas no dejarán ver a Jack lo que tiene delante de sus narices. Pero va a haber más de un personaje que va a tener que decidir qué hacer con los sentimientos que le provoca alguien que en principio parece no merecerlos.
Vanderbilt Avenue es una novela romántica que esconde muchos matices ¿quieres conocerlos?
Nos enteraremos de muchos detalles viajando atrás en el tiempo. Recurso literario que particularmente me molesta siempre, pero que en este caso consigue encajar bastante bien.
Solamente espero que Anna Casanovas nos deleite con la historia de Nick y de Sandy en otras novelas. Parece que detrás de estos personajes hay una trama que promete ser muy interesante.
¿Quieres saber qué descubre Jack sobre su propio pasado? ¿Quieres conocer esta historia de amor? Lee Vanderbilt Avenue. Y luego me lo cuentas.
¿Quieres saber qué piensa Anna Casanovas de esta reseña? Pincha aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)