Saga Canción de Hielo y Fuego. George R. R. Martin (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

Aquesta saga de fantasia ens mostra un món que es podria situar a l'època medieval, però tan absolutament fascinant que ens catapulta a una terra amb criatures inventades i màgia, on la imaginació de l'escriptor ens farà viure en la nostra pròpia pell les emocions més descarnades. 

Després d'un primer capítol completament fora de qualsevol context conegut, que ens dificulta la comprensió total del que ens està mostrant en aquell moment, ens traslladem a Invernalia, on el rei Robert Baratheon, l'Ursurpador, demana al seu amic Eddard Stark que sigui la Mà del Rei. Eddard Stark no s'hi pot negar, tot i que sap que posa la seva vida i la de la seva família en perill de mort.

Ja a Invernalia tindrà lloc un fet cruel que té com a víctima un dels fills petits de Ned Stark, però, un cop a Desembarco del Rey, els jocs per a disputar-se i guanyar el Tron de Ferro seran brutals, cruels... i t'atraparan com en una tela d'Aranya.

Nascuda de la imaginació desbordant de George R. R. Martin a partir d'una mirada al Mur d'Adrià, la Saga Canción de Hielo y Fuego respira llibertat.

L'escriptor, cansat de l'encorsetament que li provocava escriure per una sèrie de televisió en què les exigències de pressupost reduïen les possibilitats de les històries, va decidir escriure una saga que mai pogués produir una cadena de televisió. Però s'equivocava. Juego de tronos és una sèrie d'èxit de masses que ha fet encara més famosa la saga literària.

La novetat que veiem rau sobretot en la llibertat. La imaginació no té límits i George R. R. Martin ha enderrocat les poques barreres que li quedaven. Tot es desborda: l'escriptor crea un univers propi. Com la majoria dels llibres d'aventures, aquest també conté un mapa, però, en aquest cas, les diferències entre regions no són subtils, són absolutament descriptives i diferents. Els escenaris es multipliquen: passem d'un espai de clima polar a un altre de desèrtic.

Hi ha multitud de personatges, tant principals com secundaris, que van evolucionant, no sempre en línia recta i no sempre en la direcció correcta.

Hi ha cases reials, cadascuna amb el seu lema, el seu estendard, fills bastards, vassalls, juramentats...

Hi trobem mort, sexe, violència... i valors, tendresa, fortalesa, sentit de la supervivència... totes les emocions humanes.

L'estructura dels llibres és curiosa: tots els capítols estan escrits en primera persona, però cadascun d'ells té com a protagonista un personatge diferent, tot i que és evident que es van repetint, però sense ordre. D'aquesta manera coneixem el tarannà dels personatges principals, perquè en algun moment hem vist el seu interior, però no sabem què pensen, intueixen, maquinen... i aquests personatges són reals, en el sentit que no encarnen cap estereotip, i, tot i que cadascun és diferent dels altres, tots es caracteritzen en el fet que tenen una part bona i una altra de dolenta dins seu. Són la personificació del maniqueisme.

La màgia és un element més. No és màgia en el sentit més tradicional de la paraula, però hi és present, d'una manera diferent que ens fa creure que els miracles podran ressuscitar algun dels molts personatges que moren en aquesta saga. Procura que no t'agradi més del compte algun personatge en especial... segur que el maten de seguida!

Des que vam iniciar aquest blog, ara fa poc més de tres mesos, tenia aquest esbós de ressenya preparada, pràcticament igual que la que acabes de llegir, però no era capaç de publicar-la perquè hi ha tantíssimes coses a dir que lligar els dos aspectes importants que ha de tenir una ressenya: extensió raonablement acceptable i contingut que ressalti la lectura del llibre en qüestió, era pràcticament impossible, hi ha massa detalls a tractar. I ahir mateix vaig trobar la solució. No només faré una ressenya de cada llibre, sinó que faré petits monogràfics sobre aspectes concrets dels llibres: personatges, escenaris, la diferència entre els llibres i la sèrie... tot el que se'm vagi acudint. I espero que hi participis i m'expliquis detalls o anècdotes, que potser no sé, i que m'encantarà que me les escriguis.

The winter is coming. L'hivern s'acosta.

Llibres de la saga

1. Juego de tronos

2. Choque de reyes

3. Tormenta de espadas

4. Festín de cuervos

5. Danza de dragones

Pendents de publicar:

6. Vientos de invierno

7. Un sueño de primavera (últim de la saga)

Web de l'autor

Web oficial de Juego de tronos

Saga Canción de Hielo y Fuego. George R. R. Martin (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

Esta saga de fantasía nos muestra un mundo que se podría situar en la época medieval, pero tan absolutamente fascinante que nos catapulta a una tierra con criaturas inventadas y magia, donde la imaginación del escritor nos hará vivir en nuestra propia piel las emociones más descarnadas.

Tras un primer capítulo completamente fuera de cualquier contexto conocido, que nos dificulta la comprensión total de lo que nos está mostrando en ese momento, nos trasladamos a Invernalia, donde el rey Robert Baratheon, el Ursurpador, pide a su amigo Eddard Stark que sea la Mano del Rey. Eddard Stark no se puede negar, aunque sabe que pone su vida y la de su familia en peligro de muerte.

Ya en Invernalia tendrá lugar un hecho cruel que tiene como víctima uno de los hijos pequeños de Ned Stark, pero, una vez en Desembarco del Rey, los juegos para disputar y ganar el Trono de Hierro serán brutales, crueles... y te atraparán como en una tela de Araña.

Nacida de la imaginación desbordante de George R. R. Martin a partir de una mirada al Muro de Adriano, la Saga Canción de Hielo y Fuego respira libertad.

El escritor, cansado del encorsetamiento que le provocaba escribir para una serie de televisión en la que las exigencias de presupuesto reducían las posibilidades de las historias, decidió escribir una saga que nunca pudiera producir una cadena de televisión. Pero se equivocaba. Juego de tronos es una serie de éxito de masas que ha hecho aún más famosa la saga literaria.

La novedad que vemos radica sobre todo en la libertad. La imaginación no tiene límites y George R. R. Martin ha derribado las pocas barreras que le quedaban. Todo se desborda: el escritor crea un universo propio. Como en la mayoría de los libros de aventuras, éste también contiene un mapa, pero, en este caso, las diferencias entre regiones no son sutiles, son absolutamente descriptivas y diferentes. Los escenarios se multiplican: pasamos de un espacio con un clima polar a otro con clima desértico.

Hay multitud de personajes, tanto principales como secundarios, que van evolucionando, no siempre en línea recta y no siempre en la dirección correcta.

Hay casas reales, cada una con su lema, su estandarte, hijos bastardos, vasallos, juramentados...

Encontramos muerte, sexo, violencia... y valores, ternura, fortaleza, sentido de la supervivencia... todas las emociones humanas.

La estructura de los libros es curiosa: todos los capítulos están escritos en primera persona, pero cada uno de ellos tiene como protagonista un personaje diferente, aunque es evidente que se van repitiendo, pero sin orden. De esta manera conocemos el talante de los personajes principales, porque en algún momento hemos visto su interior, pero no sabemos qué piensan, intuyen, maquinan... y estos personajes son reales, en el sentido de que no encarnan ningún estereotipo, y, aunque cada uno es distinto de los demás, todos se caracterizan en que tienen una parte buena y otra mala en su interior. Son la personificación del maniqueísmo.

La magia es un elemento más. No es magia en el sentido más tradicional de la palabra, pero está presente, de una manera tan diferente que nos hace creer que los milagros podrán resucitar a alguno de los muchos personajes que mueren en esta saga. Cuidado con encariñarte con algún personaje en especial... ¡seguro que lo matan enseguida!

Desde que iniciamos este blog, hace poco más de tres meses, tenía este esbozo de reseña preparada, prácticamente igual a la que acabas de leer, pero no era capaz de publicarla porque hay tantísimas cosas que decir, que ligar los dos aspectos importantes que debe tener una reseña: extensión razonablemente aceptable y contenido que realce la lectura del libro en cuestión, era prácticamente imposible, hay demasiados detalles a tratar. Y ayer mismo encontré la solución. No sólo haré una reseña de cada libro, sino que haré pequeños monográficos sobre aspectos concretos de los libros: personajes, escenarios, la diferencia entre los libros y la serie... todo lo que se me vaya ocurriendo. Y espero que participéis y me contéis detalles o anécdotas, que quizás no sé, y que me encantará que me las escribáis.

The winter is coming. El invierno se acerca.

Libros de la saga

1. Juego de tronos

2. Choque de reyes

3. Tormenta de espadas

4. Festín de cuervos

5. Danza de dragones

Pendientes de publicar:

6. Vientos de invierno

7. Un sueño de primavera (último de la saga)

Web del autor

Web oficial de Juego de tronos

Novetats

Aquest apartat no és ni molt menys un recull exhaustiu de les novetats editorials. Simplement hem pensat que aquests llibres us poden interessar i us avisem que ja estan disponibles a les llibreries o en llibre electrònic.

Si esteu pendents de la publicació d'algun llibre en concret o d'algun autor, envieu-nos un correu i mirarem d'avisar-vos quan ja estiguin a la venda.

Ens agradaria fer ressenyes de totes aquestes novetats, però ja us avancem que, ara per ara, és impossible. 

Llegir és una aventura, acompanya'ns en aquest viatge!

Este apartado no es ni mucho menos una recopilación exhaustiva de las novedades editoriales. Simplemente hemos pensado que estos libros los pueden interesar y os avisamos de que ya están disponibles en las librerías o en libro electrónico.
Si estáis pendientes de la publicación de algún libro en concreto o de algún autor, enviadnos un correo y trataremos de avisaros cuando ya estén a la venta.
Nos gustaría hacer reseñas de todas estas novedades, pero ya os adelantamos que, por ahora, es imposible.
Leer es una aventura, ¡acompáñanos en este viaje!

NOVETATS ANUNCIADES PER LES EDITORIALS

Durant el 2016

- Continuació Sananda, de Lena Valenti

Abril 2016

- Final saga Vanir (dos volums), de Lena Valenti

Gener 2016
- Martina con vistas al mar, de Elísabet Benavent

Novembre 2015

Lena Valenti, Amos y Mazmorras (part 7 i 8) (eròtic)

Lena Valenti, Desafíame (hasta los huesos), Juvenil

Megan Maxwell, Pídeme lo que quieras y yo te lo daré (eròtic)

Antonia Huertas, Alterworld (thriller)

Mario Reyes, El gran Leo (narrativa humor)

Richard Castle, Calor Asfixiante (thriller)

Kate Morton, El último adiós (contemporánea)

Tim Powers, Esencia oscura (fantasia)

Novetats editorials octubre 2015

Octubre 2015

Lena Valenti, ¿Y tú qué harías por...? (chicklit)

Olivia Ardey, Una chica con estilo (romàntic)

Elísabet Benavent, El diario de Lola (chicklit)

 Matilde Asensi, El regreso del Catón

Jamie McGuire, Maravilloso error

Isabel Keats, Un bonsái en la Toscana

Màxim Huerta, No me dejes

Juan Eslava Galán, Lujuria

Jorge Javier Vázquez, Último verano de juventud

John Verdon, Controlaré tus sueños (thriller)

 M. J. Arlidge, Ni lo ves ni lo verás (thriller)

John Connolly y Jennifer Ridyard, Conquista (juvenil)

 Anna Llenas, Vacío (infantil)

Novetats editorials setembre 2015

Setembre 2015

Stephen King, Revival

Félix Sabroso, En la piscina vacía

 Alicia Ordiz, Las manos de Vera (ciència ficció)

Anna Casanovas, Vanderbilt Avenue (romàntic)

George R. R. Martin, El caballero de los siete reinos (fantasia)

Manel Loureiro, Fulgor (terror)

Javier Sierra, La pirámide inmortal

Elena Montagud, Trazos de placer

Sabaa Tahir, Una llama entre cenizas

Jennifer L. Armentrout, Shadows

¿El escritor tiene una percepción diferente de la realidad?

En una novela, un escritor deja impresa no sólo unas palabras sino también parte de su alma. Es igual que no se identifique con el protagonista, que explore una realidad que no comparte o que defienda una idea que no es la suya. Parte de lo que piensa, los engranajes de su pensamiento, se filtra sutilmente y danza con las palabras; se esconde tras unos puntos suspensivos, se reafirma con una admiración o lo deja suspendido en el aire a través de un silencio. No es tanto lo que el escritor piensa sobre aquella novela en concreto, es cómo reacciona ante la vida.

Lo que diferencia a un escritor de una persona que escribe es que el escritor tiene una forma particular y única de ver la realidad que lo rodea, es capaz de descubrir detalles que un ojo mundano no es capaz de percibir. La maravilla se produce cuando puede traducir esos detalles y esa percepción en palabras, cuando puede expresar y compartir lo que ha visto, imaginado, creado, vivido.

¿Crees que un escritor tiene una manera diferente de ver el mundo?

¿Estás de acuerdo con la idea de que se puede conocer un escritor a través de sus obras?

No dudes en enviarnos tu opinión.

¿Cómo sabes distinguir el talento en un libro?

¿Cómo sabes distinguir el talento en un libro?

Los hay que no te gustan, pero que sabes que son "buenos". Los hay que cuentan una historia sorprendente, pero que no te acaba de gustar. Los hay que te encantan, pero que tienen un final que no está al mismo nivel que el resto del libro. Los hay que son absolutamente previsibles, pero que te enganchan desde la primera página.

¿Cómo reconoces el valor de un texto?

Para mí, el talento consiste en emocionarme tanto que llegue a despertar en mí algún sentimiento que tal vez, incluso, no tenía ni idea de que existía. Una combinación de palabras que dan la sensación de ser sencillas y que contienen la esencia de la inspiración. ¿Crees en las hadas? ¡No contestes si la respuesta es que no! Yo, sobre todo, creo en las musas.

Creo que el talento va ligado a la magia. Si de golpe, mientras estás leyendo, las palabras te cogen y te meten dentro de la historia. Si desaparece tu entorno y ya no ves las páginas, sino lo que las palabras te evocan. Si tu corazón se encoge de angustia; si sonríes involuntariamente; si sientes las manos de un amante imaginario; si logras ver un paisaje irreal; si sientes tanto miedo que tiras el libro que estás leyendo contra la pared porque cerrarlo no es suficiente; si ves la lógica en una historia de ciencia ficción; si arranca de ti mismo una emoción; si la magia se apodera de ti y vives una aventura... es que el libro en cuestión tiene talento.

Y tú, ¿cómo reconoces que un libro tiene talento?

I tu... per què llegeixes?

Ahir mateix explicava a un menor que no podia fer comentaris positius de les meves ressenyes si no se les havia llegit, encara que em volgués donar suport, perquè hi havia llibres eròtics, per exemple, que ell no sabia ni que ho eren, i que no quedava molt bé que els comentés. La pregunta va ser ràpida: I tu, per què llegeixes novel·les "marranes"? I li vaig contestar: "Bàsicament, perquè vull". I ell, va aixecar una cella i em va preguntar incrèdul: "Què passa? És cultura?" 

Doncs, sí, realment s'aprèn molt llegint novel·les eròtiques, però aquesta no és la qüestió, la pregunta important és: Per què llegim?

Llegir sempre han dit que dóna cultura. Jo més aviat crec que la cultura la dóna llegir llibres d'assaig: polítics, econòmics, d'història..., però la novel·la... llegint novel·la adquirim cultura?

Crec que llegir novel·la enriqueix, podem conèixer altres maneres de fer les coses que nosaltres fem, podem conèixer detalls d'altres llocs, podem ampliar el nostre vocabulari. En definitiva, llegir novel·la també ens dóna molta informació en un format divulgatiu que ens fa atractiu el fet d'aprendre. Tot i que ha de quedar clara la diferència entre la realitat i la ficció... no volem convertir-nos en Quixots...

Però, llavors... llegim per aprendre coses? Quan vam llegir tots La carta esférica, d'Arturo Pérez Reverte, la vam comprar per conèixer detalls de la navegació? Quan vam llegir El senyor dels anells, de Tolkien, havíem de fer algun crèdit sobre fantasia? Quan vam llegir Amos y mazmorras, de la Lena Valenti, volíem practicar sado? Quan vam llegir Regálame París, d'Olivia Ardey, buscàvem una guia de París, o un manual de com enamorar-se? Quan vam llegir Palmeras en la nieve, de Luz Gabás, buscàvem informació sobre la colònia de Fernando Poo? 

Vam llegir cadascuna d'aquestes novel·les pel pur plaer de gaudir de la lectura. Llegir, encara que té uns avantatges afegits: coneixement, vocabulari, amplitud de mires, produeix plaer en ell mateix. 

La qual cosa em porta a l'última qüestió que us vull plantejar: classifiquem les novel·les en categories positives (o llibres que queda bé dir que llegim) i negatives (o llibres que no confessem mai que ens agraden perquè ens fan semblar menys intel·lectuals) o podem trobar talent en tots els gèneres de la novel·la? És evident que hi ha novel·les mal escrites i novel·les que estan tocades per les muses, però és igual de difícil escriure amb talent ja sigui humor, història, drama, juvenil, èpic, romàntic, fantasia, ciència ficció o eròtic. Valorar una novel·la pel gènere al qual pertany, crec que és simplista i injust.

No he aprofundit en cap de les preguntes que t'he plantejat, perquè espero que tu tinguis ganes de continuar parlant-ne:

1. Per què llegim?

2. Llegint novel·la adquirim cultura?

3. Podem trobar talent en tots els gèneres de la novel·la?

Què et sembla si em contestes i iniciem un debat? 

Y tú, ¿por qué lees?

Ayer mismo expliqué a un menor que no podía hacer comentarios positivos de mis reseñas si no se las había leído, aunque me quisiera apoyar, porque había libros eróticos, por ejemplo, que él no sabía ni que lo eran, y que no quedaba muy bien que los comentara. La pregunta fue rápida: Y tú, ¿por qué lees novelas "marranas"? Y le contesté: "Básicamente, porque quiero." Y él, levantó una ceja y me preguntó incrédulo: "¿Qué pasa? ¿Es cultura?"

Pues, sí, realmente se aprende mucho leyendo novelas eróticas, pero esta no es la cuestión, la pregunta importante es: ¿Por qué leemos?

Leer siempre han dicho que da cultura. Yo más bien creo que la cultura la da leer libros de ensayo: políticos, económicos, de historia..., pero la novela... ¿leyendo novela adquirimos cultura?

Creo que leer novela enriquece, podemos conocer otras maneras de hacer las cosas que nosotros hacemos, podemos conocer detalles de otros lugares, podemos ampliar nuestro vocabulario. En definitiva, leer novela también nos da mucha información en un formato divulgativo que nos hace atractivo el hecho de aprender. Aunque debe quedar clara la diferencia entre la realidad y la ficción... no queremos convertirnos en Quijotes...

Pero, entonces... ¿leemos para aprender cosas? Cuando leímos todos La carta esférica, de Arturo Pérez Reverte, ¿la compramos para conocer detalles de la navegación? Cuando leímos El señor de los anillos, de Tolkien, ¿teníamos que hacer algún crédito sobre fantasía? Cuando leímos Amos y mazmorras, de Lena Valenti, ¿queríamos practicar sado? Cuando leímos Regálame París, de Olivia Ardey, ¿buscábamos una guía de París, o un manual de cómo enamorarse? Cuando leímos Palmeras en la nieve, de Luz Gabás, ¿buscábamos información sobre la colonia de Fernando Poo?

Leímos todas y cada una de estas novelas por el puro placer de disfrutar de la lectura. Leer, aunque tiene unas ventajas añadidas: conocimiento, vocabulario, amplitud de miras, produce placer en sí mismo.

Lo cual me lleva a la última cuestión que quiero plantear: ¿clasificamos las novelas en categorías positivas (o libros que queda bien decir que leemos) y negativas (o libros que no confesamos nunca que nos gustan porque nos hacen parecer menos intelectuales) o podemos encontrar talento en todos los géneros de la novela? Es evidente que hay novelas mal escritas y novelas que están tocadas por las musas, pero es igual de difícil escribir con talento ya sea humor, historia, drama, juvenil, épico, romántico, fantasía, ciencia ficción o erótico. Valorar una novela por el género al que pertenece, creo que es simplista e injusto.

No he profundizado en ninguna de las preguntas que te he planteado, porque espero que tú tengas ganas de seguir hablando de ello:

1. ¿Por qué leemos?

2. ¿Leyendo novela adquirimos cultura?

3. ¿Podemos encontrar talento en todos los géneros de la novela?

¿Qué te parece si me contestas e iniciamos un debate?

La Heredera. Saga La selección. Kiera Cass (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

En Maxon i l'America s'han casat, han tingut fills i ara els seus fills han de començar a pensar en el relleu de responsabilitats. Després de 20 anys de "viure feliços per sempre", la realitat colpeja de nou.

La seva filla Eadlyn és orgullosa, egoista, prepotent i creu que no necessita cap home per fer-se càrrec de la seva pròpia vida i dels interessos del seu país. Però els seus pares han decidit organitzar una altra selecció, tot i que aquesta vegada seran trenta-cinc homes els qui es presentaran al concurs. Eadlyn fa tot el possible perquè la selecció no es dugui a terme, però, quan veu que és impossible negar-s'hi, decideix sabotejar-la, tot i que... quan comenci a tractar amb els nois que s'han presentat i els vagi coneixent, començarà a conèixer-se a si mateixa i quedarà atrapada pels seus propis desitjos i els dels seus pares.

Quan Kiera Cass va anunciar un nou llibre de la saga, va causar una certa sorpresa, perquè... no havia acabat ja la història de la selecció? Era una manera d'allargar-la una mica artificialment? Bé, doncs ha estat una veritable meravella llegir La Heredera. I la intriga amb què et quedes al final et fa desitjar que surti aviat el següent llibre...

En aquest nou lliurament, l'escriptora ens planteja unes quantes preguntes molt interessants. Una d'elles és si la gent és capaç de trencar amb costums que estan molt interioritzades encara que ja no hi hagi una llei perquè es compleixin. A la primera trilogia el sistema polític de les castes va ser el tema principal, l'objectiu que es va marcar l'America per millorar la vida de les persones a les qui possiblement anava a governar. Un cop abolida la llei... la gent és capaç de marcar el seu propi camí? La llibertat exigeix ​​un esforç constant, i el més important és el fet de pensar per un mateix. Necessitem un govern que ens digui com hem de pensar, actuar, en què podem treballar? Bé, és una línia de pensament que propicia un debat.

Una altra pregunta que ens planteja és si algú que ha viscut entre cotons és capaç d'entendre, assumir i pensar com algú molt desfavorit. Per molt bona educació en valors que algú hagi tingut, és possible que una persona privilegiada, rica i amb recursos es pugui posar a la pell de qui pateix per sobreviure, per poder menjar cada dia, per seguir vivint tot i la frustració? Sentir-te estimat i acompanyat, fa que consideris normal aquest amor i no li donis cap importància?

Aquestes i altres qüestions aniran sorgint al llarg d'aquest nou llibre, amb la meravellosa prosa de Kiera Cass, que ens introduirà en el món de l'Eadlyn i ens farà veure la selecció des de l'altre costat, és a dir, des del costat de la persona que ha d'escollir, que té por d'escollir a algú que no l'estimi o que mai trobi de qui enamorar-se.

Aquí també trobarem intrigues que ens mantindran en suspens. I ràpidament ens posarem en situació.

Vas llegir els altres llibres de la saga La selecció i t'has quedat amb ganes de més? T'agradaria experimentar el fet de tenir a trenta-cinc homes disposats a conquerir-te? Vols seguir pas a pas la conversió d'una persona que es creu important per raó del seu naixement a ser important per ella mateixa? Enganxa't de nou a la saga La selecció de Kiera Cass.

Web de l'autora

Llibres de la saga:

a. La reina
b. El Príncipe
1. La Selección
c. La favorita
2. La Élite
d. El Guardián
3. La Elegida
4. La Heredera