La teva lectura i la meva

7.2.16

Novetats editorials. Febrer 2016

(1/02/16) Nuria Llop, Una farsa imprudente (romàntica històrica)

Segueix llegint/Sigue leyendo »

2.2.16

Una farsa imprudente. Nuria Llop (ressenya en català)

Títol Una farsa imprudente
Trilogía del Siglo de Oro 1
Autor Nuria Llop
Editorial arroba@books

(Libros de seda en paper)
Any 2015 (2016 en paper)
Pàgines 416
Gènere Narrativa romàntica històrica
Disponible en e-book, paper

Idiomes castellà

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

Algú ha intentat assassinar l'Álvaro, que és actor de teatre, i, per no perdre el seu paper en l'obra en què està treballant, demana al seu germà Diego que es faci passar per ell. L'Ana, la costurera de la companyia teatral, està obsessionada amb l'Álvaro, però serà el Diego qui li donarà el seu primer petó. L'Ana no esperava una passió així per part d'algú que pràcticament la ignora i llavors és quan s'adona que es tracta del germà de qui es creu enamorada i no de l'objecte del seu desig. Però, de totes maneres, junts intentaran esbrinar qui vol acabar amb la vida de l'Álvaro, i el triangle amorós en què estan sumits els farà protagonitzar situacions peculiars.

OPINIÓ

Amb Una farsa imprudente, la Nuria Llop ens delecta amb una típica comèdia d'embolics. Gairebé, gairebé sento en el meu cap com entren i surten els personatges a escena sumint l'espectador (en aquest cas, lector) en un tràngol divertit en què els protagonistes estan moltes vegades a punt de conèixer la veritat però en l'últim instant aconsegueixen seguir ignorant el que nosaltres ja sabem. L'atzar sempre encobreix als farsants fins al final quan tot se sap.

A Una farsa imprudente, l'escriptora explora el món dels bessons, les diferències de caràcter, com influencien les diferències d'entorn, la sensibilitat emocional entre els germans... S'ha parlat molt sobre les capacitats empàtiques entre bessons, i aquí en tindrem una mostra.

El més destacat és com dos germans físicament iguals poden ser tan diferents. I és que el caràcter i el cor són únics. L'Ana, l'altre angle d'aquest triangle té una postura molt interessant. A qui lliurarà el seu cor? Perquè pot escollir entre dos homes físicament iguals.

La Núria Llop ha publicat cada llibre d'aquesta trilogia en l'ordre invers al del temps de la trama, però no passa res perquè cada història és independent en si mateixa, encara que alguns personatges es repeteixin com a secundaris.

L'escriptora ha aconseguit accedir a un sector de la literatura que estava pràcticament (per no dir completament) copat per la novel·la romàntica històrica anglosaxona. En aquesta trilogia trobem elements típicament espanyols que a més estan documentats, la qual cosa ens proporciona una visió molt versemblant del segle d'or espanyol.

Divertida, romàntica i sensual, Una farsa imprudente és una novel·la que t'atraparà, t'agradarà i et deixarà amb ganes de més. Encara que hi ha novel·les de romanços victorians molt recomanables, jo us proposo canviar de registre perquè pugueu gaudir del gènere que us agrada ambientat a Espanya.

Les dones que ens mostra la Núria Llop són lluitadores, de gran caràcter i intel·ligència, la qual cosa suposa un plus a l'hora de gaudir dels personatges femenins. Personatges ben perfilats que no defrauden a l'hora d'actuar i que et poden provocar alguna sorpresa inesperada.

M'ho he passat genial llegint aquests llibres. Entrades, sortides, ficades de pota, tossuderies, disculpes, maquinacions, contramaquinacions... tot un desplegament de picardia, diversió i també tensió.

Per cert, he de felicitar l'escriptora per l'elecció del títol de les seves obres. Totes tenen un doble sentit que encaixa a la perfecció i que fa que la novel·la comenci amb una intel·ligència subtil que no us abandonarà.

Estic segura que us encantarà. Proveu-ne amb un, el que vulgueu, ja veureu com no us podreu contenir i voldreu llegir la resta.

BOOKTRAILER

LLIBRES DE LA TRILOGIA

Una farsa imprudente
La joya de mi deseo
La diosa de mi tormento (cliqueu aquí per a llegir la ressenya)

Una farsa imprudente. Nuria Llop (reseña en castellano)

Título Una farsa imprudente
Trilogía del Siglo de Oro 1
Autor Nuria Llop
Editorial arroba@books

(Libros de seda en papel)
Año 2015 (2016 en papel)
Páginas 416
Género Narrativa romántica histórica
Disponible en e-book, papel
Idiomas castellano

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

SINOPSIS

Alguien ha intentado asesinar a Álvaro, que es actor de teatro, y, para no perder su papel en la obra en la que está trabajando, pide a su hermano Diego que se haga pasar por él. Ana, la costurera de la compañía teatral, está obsesionada con Álvaro, pero será Diego quien le dé su primer beso. Ana no esperaba semejante pasión por parte de alguien que prácticamente la ignora y entonces es cuando se da cuenta de que se trata del hermano de quien se cree enamorada y no del objeto de su deseo. Pero, de todas formas, juntos intentarán averiguar quién quiere acabar con la vida de Álvaro, y el triángulo amoroso en el que están sumidos les hará protagonizar situaciones peculiares.

OPINIÓN

Con Una farsa imprudente, Nuria Llop nos deleita con una típica comedia de enredos. Casi, casi oigo en mi cabeza como entran y salen los personajes a escena sumiendo al espectador (en este caso, lector) en un trance divertido en el que los protagonistas están muchas veces a punto de conocer la verdad pero en el último instante consiguen seguir ignorando lo que nosotros ya sabemos. El azar siempre encubre a los farsantes hasta el final, cuando todo se sabe.

En Una farsa imprudente, la escritora explora el mundo de los gemelos, las diferencias de carácter, como influencian las diferencias de entorno, la sensibilidad emocional entre los hermanos... Mucho se ha hablado sobre las capacidades empáticas entre gemelos, y aquí vamos a tener una muestra de ello.

Lo más sobresaliente es cómo dos hermanos físicamente iguales pueden ser tan distintos. Y es que el carácter y el corazón son únicos. Ana, el otro ángulo de este triángulo tiene una postura muy interesante. ¿A quién entregará su corazón? Porque puede escoger entre dos hombres físicamente iguales.

Nuria Llop ha publicado cada libro de esta trilogía en el orden inverso al del tiempo de la trama, pero no pasa nada porque cada historia es independiente en sí misma, aunque algunos personajes se repitan como secundarios.

La escritora ha conseguido acceder a un sector de la literatura que estaba prácticamente (por no decir completamente) copado por la novela romántica histórica anglosajona. En esta trilogía encontramos elementos típicamente españoles que además están documentados, lo que nos proporciona una visión muy verosímil del siglo de oro español.

Divertida, romántica y sensual, Una farsa imprudente es una novela que te atrapará, te gustará y te dejará con ganas de más. Aunque hay novelas de romances victorianos muy recomendables, yo os propongo cambiar de registro para que podáis disfrutar del género que os gusta ambientado en España.

Las mujeres que nos muestra Nuria Llop son luchadoras, de gran carácter e inteligencia, lo que supone un plus a la hora de disfrutar de los personajes femeninos. Personajes bien perfilados que no defraudan a la hora de actuar y que te pueden provocar alguna sorpresa inesperada.

Me lo he pasado genial leyendo estos libros. Entradas, salidas, meteduras de pata, cabezonerías, disculpas, maquinaciones, contramaquinaciones... todo un despliegue de picardía, diversión y también tensión.

Por cierto, debo felicitar a la escritora por la elección del título de sus obras. Todas tienen un doble sentido que encaja a la perfección y que hace que la novela empiece con una inteligencia sutil que no os abandonará.

Estoy segura de que os va a encantar. Probad con uno, el que queráis, ya veréis como no os podréis contener y querréis leer el resto.

BOOKTRAILER

LIBROS DE LA TRILOGÍA

Una farsa imprudente

La joya de mi deseo

La diosa de mi tormento (pincha aquí para leer la reseña)

31.1.16

Las puertas del cielo. Jose F. Ceballos Castillo (ressenya en català)

Títol Las puertas del cielo
Autor Jose F. Ceballos Castillo
Editorial Extinta e-ditores
Any 2013
Pàgines 353
Gènere Fantasia
Disponible en seebook
Idiomes castellà

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

Oviedo és l'escenari on una sèrie d'assassinats estranys han tingut lloc. En Luis, un novell acabat de sortir de l'acadèmia, és requerit d'urgència a aquesta ciutat per ser el company de l'investigador que està portant el cas. L'eterna lluita entre el bé i el mal s'està lliurant a la capital asturiana. Àngels i dimonis tenen un objectiu comú: trobar a l'escollida. Però res del que ens ha explicat l'església és cert. En aquest univers fantàstic, l'acció trepidant et farà passar les pàgines a una velocitat sobrenatural.

OPINIÓ

Vaig començar a llegir Las puertas del cielo sense saber molt bé què em trobaria. Fantasia sí, però sense més detalls. Recordo haver-la començat i de sobte ser conscient que ja havia arribat a la pàgina 60 i, sense gairebé adonar-me'n! Però, què té aquesta novel·la que atrapi d'aquesta manera? Doncs l'eterna lluita del bé contra el mal. Àngels i dimonis. Humans i éssers celestials.

Recordeu El código da Vinci? Fa uns anys va ser una novel·la que es va posar de moda perquè els lectors es van posicionar en dos bàndols oposats: els detractors i els subjugats per la possible veritat de les paraules d'una novel·la. Jo vaig ser de les que va gaudir de la seva lectura, tot i que sempre vaig tenir en compte que no era més que ficció i que, en el fons, la trama no era més que una gimcana ben elaborada.

Doncs bé, aquí no hi ha gimcana, però sí que hi ha una teoria (imaginada, com deixa molt clar Jose F. Ceballos) que contradiu tot el que ens ha explicat l'església fins ara. Una teoria, per cert, ben fonamentada.

L'escriptor utilitza personatges històrics per donar-li veracitat a la seva teoria, fets que tots coneixem; grans estrategues de la guerra, que, en realitat, tenien un propòsit més gran.

La trama, doncs, trepidant i addictiva, encara que els personatges no estan massa treballats. No analitzareu què senten els personatges més del que es veu a través de les seves accions. En Jose F. Ceballos no perd temps en descripcions ni en perfilar-los més del que és estrictament necessari. Tot serà acció, acció i més acció. Agafeu aire abans de començar a llegir. El llibre serà com veure una pel·lícula. Fotogrames que et deixen enmig d'una escena per passar a la següent, cosa que provoca un permanent estat d'alerta.

I el final, obert. Acaba alguna vegada la lluita entre el bé i el mal? De tota manera sembla com si la trama demanés una segona part. Preguntaré a l'escriptor si té pensat seguir escrivint aquesta història.

Teniu un parell de dies lliures? Haureu de fer un forat a la vostra agenda si comenceu a llegir aquesta novel·la. Una vegada que comenceu, ja no podreu parar. Esteu avisats.

Voleu saber-ne més? Podeu posar-vos en contacte amb l'escriptor a:
librolaspuertasdelcielo@gmail.com
www.facebook.com/librolaspuertasdelcielo

Las puertas del cielo. Jose F. Ceballos Castillo (reseña en castellano)

Título Las puertas del cielo
Autor Jose F. Ceballos Castillo
Editorial Extinta e-ditores
Año 2013
Páginas 353
Género Fantasía
Disponible en seebook
Idiomas castellano

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

SINOPSIS

Oviedo es el escenario donde una serie de asesinatos extraños han tenido lugar. Luis, un novato recién salido de la academia, es requerido de urgencia a esta ciudad para ser el compañero del investigador que está llevando el caso. La eterna lucha entre el bien y el mal se está librando en la capital asturiana. Ángeles y demonios tienen un objetivo común: encontrar a la elegida. Pero nada de lo que nos ha contado la iglesia es cierto. En este universo fantástico, la acción trepidante te hará pasar las páginas a una velocidad sobrenatural.

OPINIÓN

Empecé a leer Las puertas del cielo sin saber muy bien qué me iba a encontrar. Fantasía sí, pero sin más detalles. Recuerdo haberla empezado y de repente ser consciente de que ya había llegado a la página 60 y ¡sin casi darme cuenta! Pero ¿qué tiene esta novela que atrape de esta manera? Pues la eterna lucha del bien contra el mal. Ángeles y demonios. Humanos y seres celestiales.

¿Recordáis El código da Vinci? Hace unos años fue una novela que se puso de moda porque los lectores se posicionaron en dos bandos encontrados: los detractores y los subyugados por la posible verdad de las palabras de una novela. Yo fui de las que disfrutó de su lectura, aunque siempre tuve en cuenta que no era más que ficción y que, en el fondo, la trama no era más que una gincana bien elaborada.

Pues bien, aquí no hay gincana, pero sí que hay una teoría (imaginada, como deja muy claro Jose F. Ceballos) que contradice todo lo que nos ha explicado la iglesia hasta ahora. Una teoría, por cierto, bien fundamentada.

El escritor utiliza personajes históricos para darle veracidad a su teoría, hechos que todos conocemos; grandes estrategas de la guerra, que, en realidad, tenían un propósito mayor.

La trama, pues, trepidante y adictiva, aunque los personajes no están demasiado trabajados. No vais a analizar qué sienten los personajes más de lo que se ve a través de sus acciones. Jose F. Caballos no pierde tiempo en descripciones ni en perfilarlos más de lo estrictamente necesario. Todo va a ser acción, acción y más acción. Coged aire antes de empezar a leer. El libro será como ver una película. Fotogramas que te dejan en medio de una escena para pasar a la siguiente, lo que provoca un permanente estado de alerta.

Y el final, abierto. ¿Acaba alguna vez la lucha entre el bien y el mal? De todas formas parece como si la trama pidiera una segunda parte. Preguntaré al escritor si tiene pensado seguir escribiendo esta historia.

¿Tenéis un par de días libres? Tendréis que hacer un hueco en vuestra agenda si empezáis a leer esta novela. Una vez que empecéis ya no podréis parar. Estáis avisados.

¿Queréis saber más sobre la novela? Podéis poneros en contacto con el autor en:
librolaspuertasdelcielo@gmail.com
www.facebook.com/librolaspuertasdelcielo

27.1.16

Íntimos enemigos. Olga Salar (ressenya en català)

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

L'Ariadna ja sap, encara que només té 15 anys, que està enamorada del germà de la seva millor amiga, però el divorci dels seus pares provoca que hagi de anar-se'n a viure a Anglaterra i hagi de separar-se de tot el seu món. Dos anys després, l'Ariadna, la Mónica (la seva millor amiga), el Daniel (germà de la seva millor amiga) i l'amic d'aquest, el Sergio, organitzen un viatge a Roma, on alguna cosa passarà entre el Daniel i l'Ariadna. Deu anys després, i sense haver-se vist ni una sola vegada des d'aleshores, han de competir entre ells per aconseguir la vicepresidència del grup empresarial dels seus pares. Saltaran espurnes.

OPINIÓ

Íntimos enemigos va ser el primer llibre que vaig llegir en el meu e-reader. No recordo el motiu pel qual el vaig escollir. Mai fins a aquell moment havia llegit cap novel·la romàntica. Jo llegia fantasia, ciència ficció, novel·la negra, contemporània, però, romàntica? Uf, no gràcies. Per tant, potser vaig arribar-hi per casualitat. A més, no sé ni si sabia el gènere del que anava a llegir. Crec que més que una altra cosa estava provant a veure com funcionava tot el món digital. És igual.

I què em vaig trobar? Doncs amb una troballa sorprenent que em va encantar. He de dir que després de llegir Íntimos enemigos vaig començar a buscar literatura romàntica, la qual cosa m'ha portat a conèixer altres subgèneres (chicklit, urban fantasy, eròtic, històric). L'Olga Salar em va obrir les portes d'un gènere que no té el reconeixement que es mereix. I, només per això, ja he de donar-li les gràcies. Iniciar-me en el món de la literatura romàntica de la mà de l'Olga Salar amb la seva novel·la Íntimos enemigos ha estat un encert.

Però, a veure, què té aquesta novel·la? Doncs, primer de tot, la meva lleialtat per tot l'univers romàntic que vaig descobrir gràcies a ella i el reconeixement davant un argument ben desenvolupat. Les escenes que es van succeint són bastant previsibles, però lluny de restar interès, vibres d'anticipació, ho veus venir i quan t'adones que l'has encertat somrius i aplaudeixes, és meravellós.

La novel·la dels mil somriures i de la felicitat. No infravaloreu un final feliç, pot fer que el nostre dia millori i les petites misèries que vivim no semblin tan importants.

La trama que es desenvolupa en aquesta novel·la ens mostra un dels somnis més recurrents de qualsevol adolescent: desitjar que aquell que no ens mira, que ens ignora, o fins i tot que ens humilia, ens pugui veure 10 anys després convertides en dones atractives, intel·ligents i adorables, i que a més se senti estúpid per haver-nos deixat escapar. Ah! Quina venjança tan dolça.

L'Olga Salar descriu uns personatges amb personalitats diferents que es complementen a la perfecció. Els secundaris estan molt ben perfilats: la tata, la mare de l'Ariadna... fins i tot l'Alexia; encara que com a personatge em quedo amb la mare, dóna molt de joc!

Des del principi ens trobem amb una intensa tensió sexual no resolta que resulta elegant i rematadament romàntica. Els diàlegs són divertits i amb un toc de picardia, plens de indirectes, igual que si estiguéssim enmig d'un ritual d'aparellament!

En fi, una trama molt atractiva amb uns personatges fantàstics i una redacció que atrapa de seguida.

Si encara no heu llegit narrativa romàntica o si ja n'heu llegit; si coneixeu l'Olga Salar o si encara no n'heu llegit res; si esteu deprimits o si esteu plens d'alegria... sempre és bona idea llegir Íntimos enemigos, fins i tot si ja l'heu llegit. Jo la rellegeixo de tant en tant.

Barreja de tendresa, romanticisme, revenja i molts somriures... no us la podeu perdre.

Web de l'autora

Facebook de l'autora

Íntimos enemigos. Olga Salar (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

SINOPSIS

Ariadna ya sabe, aunque solo tiene 15 años, que está enamorada del hermano de su mejor amiga, pero el divorcio de sus padres provoca que deba irse a vivir a Inglaterra y tenga que separarse de todo su mundo. Dos años después, Ariadna, Mónica (su mejor amiga), Daniel (hermano de su mejor amiga) y el amigo de éste, Sergio, organizan un viaje a Roma, donde algo pasará entre Daniel y Ariadna. Diez años después, y sin haberse visto ni una sola vez desde entonces, tienen que competir entre ellos para lograr la vicepresidencia del grupo empresarial de sus padres. Van a saltar chispas.

OPINIÓN

Íntimos enemigos fue el primer libro que leí en mi e-reader. No recuerdo el motivo por el que lo escogí. Nunca hasta ese momento había leído ninguna novela romántica. Lo mío era la fantasía, la ciencia ficción, la novela negra, la contemporánea, pero ¿romántica? Uff, no gracias. Por lo tanto, quizás llegué a él por casualidad. No sé siquiera si sabía el género de lo que iba a leer. Creo que más que nada estaba probando a ver cómo funcionaba todo el mundo digital. Da igual.

¿Y qué me encontré? Pues con un hallazgo sorprendente que me encantó. Debo decir que después de leer Íntimos enemigos empecé a buscar literatura romántica, lo que me ha llevado a conocer otros subgéneros (chicklit, urban fantasy, erótico, histórico). Olga Salar me abrió las puertas de un género que no tiene el reconocimiento que se merece. Y, solo por ello, ya tengo que darle las gracias. Iniciarme en el mundo de la literatura romántica de la mano de Olga Salar con su novela Íntimos enemigos ha sido un acierto.

Pero, a ver, ¿qué tiene esta novela? Pues ante todo mi lealtad por todo el universo romántico que descubrí gracias a ella y el reconocimiento ante un argumento bien desarrollado. Las escenas que se van sucediendo son bastante previsibles, pero lejos de restar interés, te regocijas de anticipación, lo ves venir y cuando te das cuenta que has dado en el clavo sonríes y aplaudes, es maravilloso.

La novela de las mil sonrisas y de la felicidad. No infravaloréis un final feliz, puede hacer que nuestro día mejore y las pequeñas miserias que vivimos no parezcan tan importantes.

La trama que se desarrolla en esta novela nos muestra uno de los sueños más recurrentes de cualquier adolescente: desear que aquel que no nos mira, que nos ignora, o incluso que nos humilla, nos pueda ver 10 años después convertidas en mujeres atractivas, inteligentes y adorables, y que además se sienta estúpido por habernos dejado escapar. ¡Ah! Qué dulce venganza.

Olga Salar describe unos personajes con personalidades distintas que se complementan a la perfección. Los secundarios están muy bien perfilados: la tata, la madre de Ariadna... incluso Alexia; aunque como personaje me quedo con la madre, ¡da mucho juego!

Desde el principio nos encontramos con una intensa tensión sexual no resuelta que resulta elegante y rematadamente romántica. Los diálogos son divertidos y pícaros, llenos de indirectas, ¡al igual que si estuviéramos en medio de un ritual de apareamiento!

En fin, una trama muy atractiva con unos personajes estupendos y una redacción que atrapa en seguida.

Si aún no habéis leído narrativa romántica o si ya habéis leído novelas de este género; si conocéis a Olga Salar o si aún no habéis leído nada de esta autora; si estáis deprimidos o si rebosáis alegría... siempre es buena idea leer Íntimos enemigos, incluso si ya la habéis leído. Yo la releo de tanto en tanto.

Mezcla de ternura, romanticismo, revancha y muchas sonrisas... no os la podéis perder.

Web de la autora

Facebook de la autora

26.1.16

Martina con vistas al mar (Bilogía Horizonte Martina 1) Elísabet Benavent (ressenya en català)

Títol Martina con vistas al mar
(Bilogia Horizonte Martina 1)
Autor Elísabet Benavent
Editorial Suma de letras
Any 2016
Pàgines 672
Gènere narrativa romàntica
Disponible en e-book, paper
Idiomes castellà

Pincha sobre la bandera para leer la versión en castellano

SINOPSI

La Martina treballa a la cuina d'un hotel i el seu somni sempre ha estat ser xef per gran decepció de la seva família. Porta uns 10 anys amb el Fernando, que va ser un dels seus professors; i en un dels seus aniversaris van a sopar a El Mar, un restaurant que regenta en Pablo, que és excèntric, brillant i increïblement atractiu. A partir d'aquell moment res tornarà a ser com abans.

OPINIÓ

Elisabet Benavent és absolutament magnètica. Estic segura que els seus llibres estan imantats amb algun poderós encanteri perquè són irresistibles. És llegir una sola paraula i caure-hi. I aquesta vegada, com totes les anteriors, no és diferent.

El que sí que és diferent és tant la trama com l'estructura de la novel·la, i per descomptat el rerefons, que va molt més enllà de la simple novel·la romàntica amb escenes hot.

De què va la novel·la? Doncs des del meu punt de vista, l'escriptora ens proposa que reflexionem sobre una pregunta que estic segura que moltes de nosaltres ens hem fet. Què passa amb l'amor quan s'acaba? És que mai ha existit? Resulta que de fet no era amor perquè l'amor és per sempre? És una qüestió que cada personatge resol a la seva manera i que nosaltres, els lectors, també resolem a mesura que anem passant les pàgines. La sort és que no ens posaran nota. No hi ha resposta incorrecta. Però l'Elisabet Benavent ens mostra la resposta d'uns quants personatges, que es plantejaran quan és amor, quan és sexe, quan és amistat, i sobretot, quan és de veritat.

I sobre aquesta pregunta munta tot un engranatge de personatges i situacions que desdibuixaran la vostra pròpia realitat perquè viureu durant unes hores (no crec que la novel·la us duri més) dins del llibre.

Els personatges estan tan fabulosament perfilats com sempre. I aquesta vegada també tenim un esment a un d'una altra de les seves sagues, la qual cosa confereix al conjunt de la seva obra un aire de "família-coqueta", de la qual formem part tant personatges com lectors.

Trobo una evolució positiva a l'hora d'escollir les personalitats de cadascú. Estem davant d'una novel·la en la qual no hi ha un "malvat" però sí que hi ha personatges immadurs o antipàtics que no ens cauen bé. I em sembla un encert. Perquè la vida és així. Hi ha gent a la qual no suportem perquè sí. Perquè no hi ha química. Pel que sigui. Però segueixen al nostre voltant. Igual que la nostra protagonista, que ha de suportar disbarats cada dia.

La Martina és el personatge més diferent creat fins ara per la ploma de l'Elisabet Benavent, però, alhora, és el més treballat psicològicament. La Martina dóna per a molt. Encara que en principi no ho sembli.

El llenguatge de la novel·la mereix una menció especial. Hi ha dos nivells de registre: el dels diàlegs i el de les reflexions. Els diàlegs són vulgars, grollers i impressionantment divertits i hilarants. Els he llegit diverses vegades perquè trencava a riure, i és que com se li pot acudir a algú dir tantes barbaritats juntes? L'Amaia és la bomba. Però el registre de les reflexions, encara que estan escrites en un llenguatge lleuger, és molt més mesurat, el que ens dóna un respir i dota la novel·la d'un punt de serietat que requereix el tema de què tracta. Tot això magníficament entrellaçat per no perdre el contrast entre el divertit i la reflexió. No us penseu ara que estem davant d'un llibre pesat i avorrit!! Perquè és tot el contrari.

Hi ha dos primers narradors, la Martina i el Pablo, que es van alternant capítols. Encara que no és la primera vegada que ho fa, trobo que és molt difícil entrar en la ment masculina, perquè és com ficar-se en territori desconegut, però el resultat m'ha semblat coherent amb el que se suposa que pensa un home. La Martina parla en passat, com si ens estigués explicant alguna cosa des de la perspectiva de saber què passarà, cosa que atorga a la història una pinzellada de malenconia.

Podria seguir i seguir, però prefereixo que llegiu la novel·la i m'expliqueu què us ha semblat. Ràpidament (no sé si sabré), i a tall d'esquema, us explico les raons per llegir aquesta novel·la: perquè la trama és rodona, sense incoherències; perquè l'evolució dels personatges és creïble; perquè és divertidíssim; perquè convida a la reflexió; perquè els personatges masculins són un amor, però, sobretot, perquè l'autora és Elisabet Benavent i tot el que escriu és fantàstic: t'atrapa, et delecta i sempre et deixa amb ganes de més.

Ja no us entretinc més, si encara no teniu la novel·la, no espereu més.

Web de l'autora

Martina con vistas al mar (Bilogía Horizonte Martina 1). Elísabet Benavent (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català

SINOPSIS

Martina trabaja en la cocina de un hotel y su sueño siempre ha sido ser chef para gran decepción de su familia. Lleva unos 10 años con Fernando, que fue uno de sus profesores; y en uno de sus aniversarios van a cenar a El Mar, un restaurante que regenta Pablo, que es excéntrico, brillante e increíblemente atractivo. A partir de aquel momento nada volverá a ser como antes.

OPINIÓN

Elísabet Benavent es absolutamente magnética. Estoy segura de que sus libros están imantados con algún poderoso hechizo porque son irresistibles. Es leer una sola palabra y caer en sus redes. Y esta vez, como todas las anteriores, no es diferente.

Lo que sí que es diferente es tanto la trama como la estructura de la novela, y por supuesto el trasfondo, que va mucho más allá de la simple novela romántica con escenas hot.

¿De qué va la novela? Pues desde mi punto de vista, la escritora nos propone que reflexionemos sobre una pregunta que estoy segura que muchas de nosotras nos hemos hecho. ¿Qué pasa con el amor cuando se termina? ¿Es que nunca ha existido? ¿Resulta que de hecho no era amor porque el amor es para siempre? Es una cuestión que cada personaje resuelve a su manera y que nosotros, los lectores, también resolvemos a medida que vamos pasando las páginas. La suerte es que no nos van a poner nota. No hay respuesta incorrecta. Pero Elísabet Benavent nos muestra la respuesta de unos cuantos personajes, que se plantearán cuándo es amor, cuándo es sexo, cuándo es amistad, y sobre todo, cuándo es de verdad.

Y sobre esa pregunta monta todo un engranaje de personajes y situaciones que desdibujarán vuestra propia realidad porque viviréis durante unas horas (no creo que la novela os dure más) dentro del libro.

Los personajes están tan fabulosamente perfilados como siempre. Y esta vez también tenemos una mención a uno de otra de sus sagas, lo cual confiere al conjunto de su obra un aire de "familia-coqueta", de la que formamos parte tanto personajes como lectores.

Encuentro una evolución positiva a la hora de escoger las personalidades de cada cual. Estamos ante una novela en la que no hay un "villano" pero sí que hay personajes inmaduros o antipáticos que no nos caen bien. Y me parece un acierto. Porque la vida es así. Hay gente a la que no soportamos porque sí. Porque no hay química. Por lo que sea. Pero siguen a nuestro alrededor. Igual que nuestra protagonista, que debe soportar estupideces cada día.

Martina es el personaje más diferente creado hasta ahora por la pluma de Elísabet Benavent, pero, a la vez, es el más trabajado psicológicamente. Martina da para mucho. Aunque en principio no lo parezca.

El lenguaje de la novela merece una mención especial. Hay dos niveles de registro: el de los diálogos y el de las reflexiones. Los diálogos son vulgares, soeces e impresionantemente divertidos e hilarantes. Los he leído varias veces porque rompía a reír, y es que ¿cómo se le puede ocurrir a alguien decir tantas barbaridades juntas? Amaia es la bomba. Pero el registro de las reflexiones, aunque están escritas en un lenguaje ligero, es mucho más comedido, lo que nos da un respiro y dota a la novela de un punto de seriedad que requiere el tema del que está tratando. Todo ello magníficamente entrelazado para no perder el contraste entre lo divertido y la reflexión. ¡No os penséis ahora que estamos ante un libro pesado y aburrido! Porque es todo lo contrario.

Hay dos primeros narradores, Martina y Pablo que se van alternando capítulos. Aunque no es la primera vez que lo hace, creo que es muy difícil entrar en la mente masculina porque es como meterse en territorio desconocido, pero resultado me ha parecido coherente y acorde con lo que se supone que piensa un hombre. Martina habla en pasado, como si nos estuviera contando algo desde la perspectiva de saber qué va a pasar, lo que otorga a la historia una pincelada de melancolía.

Podría seguir y seguir, pero prefiero que leáis la novela y me contéis qué os ha parecido. Rápidamente (no sé si sabré) y en modo esquemático os explico las razones para leer esta novela: porque la trama es redonda, sin incoherencias; porque la evolución de los personajes es creíble; porque es desternillante; porque invita a la reflexión; porque los personajes masculinos son un amor, pero, sobre todo, porque la autora es Elísabet Benavent y todo lo que escribe es estupendo: te atrapa, te deleita y siempre te deja con ganas de más.

Ya no os entretengo más, si aún no tenéis la novela, no esperéis más.

Web de la autora