27.7.15

Informació sobre... Isabel Allende

Isabel Allende


Llibres d'Isabel Allende

  • La casa de los espíritus (1982)
  • La gorda de porcelana (1984)
  • De amor y de sombra (1984)
  • Eva Luna (1987)
  • Cuentos de Eva Luna (1990)
  • El plan infinito (1991)
  • Paula (1994)
  • Afrodita (1997)
  • Hija de la fortuna (1998)
  • Retrato en sepia (2000)
  • La ciudad de las bestias (2002), de la Trilogia "Las memorias del águila y del jaguar"
  • Mi país inventado (2003)
  • El reino del dragón de oro (2003), de la Trilogia "Las memorias del águila y del jaguar"
  • El bosque de los pigmeos (2004), de la Trilogia "Las memorias del águila y del jaguar"
  • El Zorro: Comienza la leyenda (2005)
  • Inés del alma mía (2006)
  • La suma de los días (2007)
  • Los amantes del Guggenheim. El oficio de contar (2007)
  • La isla bajo el mar (2009)
  • El cuaderno de Maya (2011)
  • Amor (2012)
  • El juego de Ripper (2014)
  • El amante japonés (2015)

Com saps distingir el talent en un llibre?

Com saps distingir el talent en un llibre? 

N'hi ha que no t'agraden, però que saps que són "bons". N'hi ha que expliquen una història sorprenent, però que no et fa el pes. N'hi ha que t'encanten, però que tenen un final que no està al mateix nivell que la resta del llibre. N'hi ha que són absolutament previsibles, però que t'enganxen des de la primera pàgina. 

Com reconeixes el valor d'un text? 

Per a mi, el talent consisteix a emocionar-me tant que arribi a despertar en mi algun sentiment que potser, fins i tot, no tenia ni idea que existia. Una combinació de paraules que donen la sensació de ser senzilles i que hi contenen l'essència de la inspiració. Creieu en les fades? No contesteu si la resposta és que no! Jo, sobretot, crec en les muses. 

Jo crec que el talent va lligat a la màgia. Si de cop, mentre estàs llegint, les paraules t'agafen i et fiquen dins la història. Si desapareix el teu entorn i ja no veus les pàgines, sinó allò que les paraules t'evoquen. Si el teu cor s'encongeix d'angoixa; si somrius involuntàriament; si sents les mans d'un amant imaginari; si aconsegueixes veure un paisatge irreal; si sents tanta por que llences el llibre que estàs llegint contra la paret perquè tancar-lo no és suficient; si veus la lògica en una història de ciència ficció; si arrenca de tu mateix una emoció; si la màgia s'apodera de tu i vius una aventura... és que el llibre en qüestió té talent.

I tu, com reconeixes que un llibre té talent?

22.7.15

L'escriptor té una percepció diferent de la realitat?

En una novel·la, un escriptor deixa impresa no solament unes paraules sinó també part de la seva ànima. És igual que no s’identifiqui amb el protagonista, que explori una realitat que no comparteix o que defensi una idea que no és la seva. Part del que pensa, dels engranatges del seu pensament, es filtra subtilment i dansa amb les paraules; s’amaga rere uns punts suspensius, es reafirma amb una admiració o deixa suspès en l’aire a través d’un silenci. No és tant el que l’escriptor pensa sobre aquella novel·la en concret, és com reacciona davant la vida.

El que diferencia un escriptor d’una persona que escriu és que l’escriptor té una manera particular i única de veure la realitat que l’envolta, és capaç de descobrir detalls que un ull mundà no és capaç de percebre. La meravella es produeix quan pot traduir aquests detalls i aquesta percepció en paraules, quan pot expressar i compartir el que ha vist, imaginat, creat, viscut.

Creus que un escriptor té una manera diferent de veure el món?

Estàs d'acord amb la idea que es pot conèixer un escriptor a través de les seves obres?

No dubtis a enviar-nos la teva opinió.

21.7.15

El imperio final. Saga Nacidos de la bruma. Brandon Sanderson (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

La trilogia Nacidos de la Bruma, de Brandon Sanderson, és una meravellosa saga de fantasia amb elements nous que no trobem a altres novel·les d'aquest gènere. Aquí no hi ha cap viatge iniciàtic del protagonista perquè es converteixi en heroi. No hi ha tampoc cap criatura fantàstica com poden ser els nans, trolls, elfs o dracs. No hi ha una recerca salvadora de cap objecte. Però, això sí, ens trobem davant d'una situació dramàtica, en què perilla la mateixa existència de la humanitat. 

L'autor ens fa aterrar enmig d'una revolució. Durant 1000 anys han anat caient cendres i la terra no és productiva, res no creix, s'està morint. La societat està formada per persones que tenen el poder d'usar màgia i per persones que no tenen aquest poder i la pateixen. Aquesta màgia única, l'alomància, només la posseeixen els nobles (i els seus descendents, ja siguin fruit de la unió entre dos nobles o entre un noble i una skaa) i consisteix a ingerir metalls i a sintetitzar-los per a adquirir poders sobrenaturals. Hi trobem skaa (esclaus), obligadors, inquisidors, nobles, "brumosos", que tenen només el poder de dominar un metall, "nascuts de la bruma", que són capaços de dominar el poder de tots els metalls, i el Lord legislador (regent suprem).  

La noche del cazador. Saga Psi/Cambiantes. Nalini Singh (ressenya en català)

Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


Us recomano la lectura de la saga Psi/Cambiantes, de Nalini Singh. 

L'autora ens mostra un futur proper, l'any 2080, en què la terra està habitada per tres races: humans, canviants i psi. 

Els canviants són tant humans com animals. La part humana ha de controlar la part animal que porta dins, tot i que hi ha vegades que guanya la part instintiva animal. La vida dels canviants no es diferencia de l'animal en què es transforma, si és llop viu en manades, si és una rata viu a les clavegueres... Són territorials, possessius, cada canviant té les característiques pròpies de la raça a la qual pertany.

Els psi tenen poders mentals i estan connectats psicològicament a una xarxa, la PsiNet, que els permet sobreviure; és com si fossin l'inici d'una societat borg (Star Trek). No es poden desconnectar de la xarxa perquè el seu cervell es col·lapsaria. Però això no els permet tenir intimitat, tot el que pensen, diuen i fan té un reflex a la PsiNet i tothom ho pot veure, encara que hi ha qui ha desenvolupat la capacitat per a protegir-se d'aquestes invasions.

El 1970 els psi decideixen instaurar el Silenci, que consisteix a anul·lar tota emoció (excepte les bàsiques de supervivència), ja que els poders mentals sense control han provocat morts no volgudes i no saben com gestionar la culpabilitat. 

Ara mateix els psi governen el món. Tot i que, per a aconseguir-ho, han hagut de renunciar a la seva humanitat.

Endevineu com ha evolucionat aquesta raça després de 100 anys? Poders mentals sense emocions? S'han convertit en psicòpates. 

Pensem una mica en els motius que van portar aquesta raça a prendre una decisió d'aquest tipus. 


Actualment, la nostra societat està dirigida per la pressa. I difícilment se'ns concedeix temps per a resoldre els nostres problemes. No és tant el fet de no tenir dies de lleure a la feina (o tenir-ne pocs i insuficients), sinó la nostra pròpia incapacitat d'acceptar que hi ha moments a la vida que necessitem aturar el ritme per poder passar un dol, gaudir d'un nadó, o aprendre a conviure amb algú. No tenim temps. I de vegades la pena, l'ansietat o l'estrès els combatem amb píndoles, vitamines, xocolata, o visites a un terapeuta. 


En moments de desesperació, no ens agradaria oblidar-nos de tot el que ens provoca sentiments negatius? Volem una vida perfecta. Els sentiments negatius són molests. En canvi, els positius són fantàstics: qui es voldria quedar sense amor, amistat, satisfacció d'un èxit professional? Però, no ens plantejaríem el fet de renunciar a tot això si també ens poguéssim estalviar el dolor per la pèrdua d'un fill, l'amargor per la traïció d'un amant, la frustració per un nivell econòmic insuficient? 


Jo segueixo tenint clara la resposta, però aquest és el marc en què es desenvolupa aquesta saga, amb les conseqüències d'haver volgut suprimir les emocions negatives. Aquí ens recorden que cada persona és un compendi de moltes coses: emocions positives, sentiments dolents, hormones alterades, instints, química... No acceptar una part de nosaltres mateixos és anul·lar-nos completament, perquè per sentir-nos complets hem de tenir en compte totes les coses que ens fan ser com són.

En tots els llibres d'aquesta saga, el fil conductor és l'enamorament d'una parella formada entre les diferents races. El rerefons polític i emocional ens permet autoanalitzar la nostra societat. 

Lectura fàcil, amena i amb missatge. Fantàstics tots els llibres. Llegiu-ne alguns i m'ho expliqueu.


Llibres de la saga:

1. La noche del cazador
2. La noche del jaguar
3. Caricias de hielo
4. La luna del leopardo
5. Presa del placer
6. Marcada a fuego
7. Ardiente recuerdo
8. Cautivos de la oscuridad
9. Juegos de pasión

El descubrimiento de las brujas. Trilogia Todas las almas. Deborah Harkness (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

Diana Bishop és una doctora d'història, però també és la descendent d'un llinatge antic de bruixes. Com que els seus pares van morir quan ella tenia 7 anys, a causa del trauma que aquest fet li produeix, decideix donar l'esquena al món màgic. En la seva vida ha après a aconseguir les coses amb doble esforç: esforç per fer-ho sense màgia i esforç per impedir que la màgia resolgui els seus problemes. 

Mentre està a la Biblioteca Bodleiana aconsegueix l'Ashmole 782, un manuscrit alquímic que ha estat perdut durant segles. Aquest descobriment fa que vampirs, bruixes i daimons la segueixin i l'espiïn per a robar-li aquest manuscrit, tot i que ja no està en el seu poder perquè ella l'ha retornat a la biblioteca.



Ràpidament s'enamora d'un vampir, però una llei ancestral fa que les relacions entre les diferents criatures sigui inviable, i aquest amor capgirarà tota aquesta realitat.

Durant les més de 1800 pàgines d'aquesta trilogia, els personatges intentaran resoldre tres preguntes essencials: Com poden aconseguir l'Ashmole 782? Què és l'Ashmole 782 i què hi conté? Quin és l'origen de les criatures (vampirs, bruixes i daimons)?



Un cop plantejada la trama, l'escriptora ens regala citacions de llibres reals, com ella mateixa explica en els agraïments: "Atès que aquest és un llibre sobre llibres, vaig consultar una important quantitat de textos mentre l'escrivia", encara que de vegades fa una traducció una mica particular.

En aquest marc literari, en què la ficció es fonamenta amb fets històrics reals, ens trobem que l'autora ha encabit una invenció tan ben aconseguida que dóna resposta fictícia a dubtes polítics que s'han donat al llarg dels temps. La història de la humanitat (Llàtzer a la Bíblia, la reina Isabel I d'Anglaterra, Charles Darwin, William Shakespeare...) ara es veu des d'un altre prisma. 



No espereu d'aquesta novel·la una història romàntica típica, perquè no ho és. Sí que és cert que els dos protagonistes s'enamoren, però l'amor que senten, malgrat ser personatges imaginats, té el regust de la realitat i la normalitat: dubtes, confiança, sentiment de protecció, independència, gelosia...



La meravella d'aquests llibres no es limita a un sol factor. Hi ha l'indiscutible talent de l'escriptora per fer-nos creure una història increïble, les múltiples referències literàries, el coneixement ampli sobre el món de la màgia, l'entramat entre realitat i ficció.



Lectura profunda que demana una segona lectura: la primera per gaudir de la història, que és trepidant, i la segona per buscar referències bibliogràfiques, d'art, històriques... per a poder copsar tota la informació que contenen aquests tres llibres. Una història de vampirs i bruixes sublim.





Llibres de la trilogia:


1. El descubrimiento de las brujas
2. La sombra de la noche
3. El libro de la vida

20.7.15

En los zapatos de Valeria. Saga Valeria. Elísabet Benavent (ressenya en català)



Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Valeria és una escriptora que, davant de l'èxit de la seva primera novel·la, decideix deixar la seva feina per dedicar-se a escriure. La pressió del lliurament a l'editorial de la seva segona obra, un marit que no actua com a tal i la inseguretat d'un futur incert fa que la protagonista se senti perduda, bloquejada i infeliç. 

Les seves amigues Lola, Carmen i Nerea l'ajudaran acompanyant-la en el nou camí que s'obre davant d'ella, però l'artífex del canvi és Víctor, un arquitecte guapíssim del que s'enamorarà perdudament.


La saga "Valeria" de la valenciana Elísabet Benavent eleva a la categoria d'obra mestra un gènere relativament nou com és el "chick lit", que és un subgènere de la literatura romàntica que està escrita per dones i està adreçada a dones joves amb problemes actuals. 

La majoria, per no dir totes aquestes novel·les, segueixen un patró específic: inici infeliç, presentació dels personatges i del protagonista masculí, atracció sexual, problema irresoluble i, finalment, solució a les dificultats i final feliç, però no per això hem de caure en l'error de considerar que totes són iguals. La diferència no rau tant en l'estructura de la novel·la, sinó en la manera de transmetre tota una sèrie d'emocions: sensualitat, humor, tristesa, decepció, resignació, amistat... I el millor de tot és que segur que en un paper o en un altre (o en algun moment) ens sentim identificades. 

Aquesta tetralogia recorda la sèrie televisiva "Sexe en Nova York", però en comptes de ser una còpia vulgar i sense estil, l'escriptora la converteix en un original compendi de situacions que segur que evocaran episodis de la nostra pròpia vida. 

Valeria ha d'escollir. Traïció i confiança són aspectes d'un mateix joc. Què passa quan estimar no és sinònim de confiar? És millor trair al teu propi cor justament per a evitar que el trenquin a trossos? No ho estàs trencant tu mateixa perquè no el pugui trencar aquell qui té poder per a destruir-te? No és suficient el sexe del bo per a dissimular l'anhel d'un amor veritable?

La novel·la respon a aquestes qüestions amb molta diversió, sensualitat i romanticisme. Però on trobem el millor resum de la filosofia de vida de la dona actual és en l'epíleg. Allà Valeria ens fa mirar cap enrere i valorar el punt de partida de les seves amigues i el moment en què es troben. La vida és un camí del qual no sabem la destinació ni la durada ni els detalls. I la nostra obligació envers nosaltres mateixos és viure-la amb intensitat i el millor que puguem.

Animeu-vos a llegir-la. Estic segura que us agradarà.

Llibres de la tetralogia:

1. En los zapatos de Valeria 
2. Valeria en el espejo
3. Valeria en blanco y negro
4. Valeria al desnudo

Hola, ¿te acuerdas de mí? Megan Maxwell (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Dues germanes d'una família benestant de l'Espanya franquista decideixen anar a treballar a Alemanya no tant perquè ho necessitin econòmicament sinó per lluitar per aconseguir un futur molt millor. 

Quan hi arriben, es troben una societat més moderna i més permissiva, i allà coneixen tant l'amistat com l'amor. Però el destí és capritxós i decideix que una d'elles es quedi embarassada d'un militar dels Estats Units. Esclata la Guerra de Vietnam. I tots els somnis, els anhels i les esperances es tallen d'arrel. 

Fotografies familiars donen veracitat a aquesta història personal dels pares de l'autora. La màgia de la literatura fa que Megan Maxwell regali a la seva mare un final romàntic a l'amor que li va trencar el cor, però que li va donar un tresor: la seva filla.

La segona part de la novel·la és inventada, però coneixent la intenció que hi ha darrere del llibre, es reconeixen les paraules d'admiració, d'agraïment i d'estimació profunda que Megan Maxwell li dedica a la seva mare.



Allò que no s'escriu es va deformant i, sense proves, de vegades es pot arribar a pensar que mai no va existir. Per contra, l'escriptura perdura en el temps i en el record. Per tant, tot i que estic segura que la mare de la Megan Maxwell és molt conscient del patiment que li va ocasionar la desaparició del seu estimat, la ficció tan ben trobada aconsegueix un impossible: fer realitat un somni.   



Aquesta novel·la és un regal per a la seva mare que l'autora comparteix amb tots els lectors. El fet de conèixer la seva història personal ens fa intuir que el model en què s'inspira quan descriu les heroïnes femenines en les seves novel·les no és altre que la seva mare i ella mateixa: les guerreres Maxwell.



Una història real que emociona.




La Megan Maxwell ens va agrair aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.

El ángel caído. Saga El gremio de los cazadores. Nalini Singh (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Elena Deveraux és una caçavampirs en una societat formada per arcàngels, àngels, vampirs i humans, que són els últims en la cadena alimentària.

Els vampirs tenen una existència pacífica amb la resta de les criatures, la majoria han fet una sol·licitud per a ser-ho, perquè a canvi de ser immortals, serveixen als àngels o als arcàngels. Quan un vampir trenca les regles, els caçavampirs els atrapen perquè l'amo d'aquests els castigui i no es tornin a escapar.


Però, en aquest cas, l'arcàngel de Nova York, Rafael, necessita la millor caçavampirs per caçar un arcàngel. I és que els arcàngels tenen molt poder i governen en els seus territoris, però es comença a constatar que el poder, el temps i la immortalitat els està apropant a un estat emocional en el qual no tenen sentiments com la bondat, la compassió o el perdó, la qual cosa fa que s’estiguin transformant en éssers molt perillosos, que poden arribar a destruir milers de vides.


En aquesta situació de perill extrem se n’adonen que hi ha una parella d’arcàngels a qui el pas del temps i la immortalitat no els està afectant com a la resta, i dedueixen que l’amor que els uneix fa de barrera contra la desídia i l’obsessió pel poder.

La saga El gremio de los cazadores, de Nalini Singh, transmet una idea interessant: és responsabilitat de cadascun dels membres d’una parella no deixar que l’altre sucumbeixi al mal?

Això em fa pensar en dictadors, en persones culpables de genocidis, de crims contra la humanitat... aquestes persones que coneixem a través de la història tenien família. Era obligació de les seves dones no deixar-los caure? L’amor és una guia en valors? Quan estimem, on establim la línia entre acceptar l'altre sense intentar canviar-lo i millorar totes les tendències negatives que no ens agraden? Fins a quin punt som responsables de les actuacions de la nostra parella si els fem costat? 

Nalini Singh construeix al voltant d’aquestes preguntes filosòfiques una trama pseudo policial amb assassinats, pistes, lleialtats, lluites pel poder... que fa que el lector es fiqui dins la història ràpidament. Espero que us agradi. 


Llibres de la saga:

1. El ángel caído
2. El beso del arcángel
3. La dama del arcángel
4. La espada del arcángel
5. La tormenta del arcángel
6. La legión del arcángel (pròximament)
7. Archangel's Shadows (Pendent de traducció)
8. Archangel's Enigma (Pendent de traducció)



La suma de los días. Isabel Allende (ressenya en català)

Portada: Departament de Disseny de
Random House Mondadori/Ferran López
© Gunnar Svanber Skulasson/Nordic Photos


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Isabel Allende ens deixa part de si mateixa en cada llibre que ha escrit, percebem en totes les seves obres qualitat humana, humor irònic, amor explosiu, però amb La suma de los días es despulla davant el públic. Sí que és cert que unes memòries sempre donen més informació sobre l’autor que una novel·la de ficció; amb tot, aconsegueix novel·lar la seva vida d'una manera magistral, emocionar-nos amb petits detalls i deixar-nos el seu cor al descobert.

La suma de los días potser no és la primera novel·la d’Isabel Allende que hom ha de llegir si no n’ha llegit cap de les anteriors, perquè no la gaudirà ni l’apreciarà en la seva justa mesura. Es pot començar amb la conegudíssima La casa de los espíritus o Eva Luna, que ens donaran una visió perifèrica de tot el seu univers (plasmat també amb talent en Mi país inventado), però no deixeu de llegir aquesta novel·la.


En La suma de los días trobem la continuació de Paula, la novel·la en què es descriu l’agonia de la malaltia de la seva filla a l’estil Cinco horas con Mario, de Miguel Delibes, que, mentre vetlla la filla, li va explicant històries de la família. 

El llibre comença amb l'enterrament de les cendres de Paula i més endavant ens acaba explicant què fa amb els diners que aconsegueix amb la publicació d’aquella novel·la. Ja us avanço que arrencarà llàgrimes al més dur. Ens diu com sobreviu la família a la pèrdua. Com és l’amor que viuen els seus fills. Quins lligams afectius que no són de sang van formant el tapís de la família, que és aquella que respon a uns patrons d’estimació independents de l’arbre genealògic. Paula segueix present no només als seus cors sinó a la seva vida.

Una novel·la que us farà riure, plorar, emocionar-vos i que sobretot us farà mirar-vos a vosaltres mateixos i fer una valoració de la vostra pròpia vida. Espero que us agradi.


Web de l'autora