12.10.15

El libro de las sombras contadas. Saga La Espada de la Verdad 1. Terry Goodkind (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano


Sinopsi:
La plàcida vida de Richard Cypher es veu truncada pel brutal assassinat del seu pare. Qui voldria matar un simple comerciant que no amaga cap secret? O és que en tenia cap? Està la seva mort relacionada amb l'estrany llibre que va portar d'un dels seus viatges i que va fer aprendre de memòria al seu fill Richard? Si és així, aquest també corre perill.

La recerca de l'assassí es converteix en una carrera contra el temps per salvar totes les terres conegudes del domini del mal. Per trobar respostes, Richard haurà de treure a la llum emocions que ha reprimit durant molt de temps i confiar tant en els vells amics com en els nous. Però ningú és qui diu ser, ni tan sols ell mateix.

Opinió:
En aquest llibre trobem l'ensurt que provoca despertar a una realitat que és desconeguda. La vida que duia el protagonista de cop i volta sembla que sigui una mentida, tot el que havia cregut fins ara deixa de tenir sentit. Un jove innocent i amb un alt sentit de la justícia i del bé de sobte veurà trontollar tot el seu món i haurà de decidir sobre la vida i la mort d'altres persones. Veurà criatures que no sabia ni que existien, coneixerà perills dels que era totalment aliè, però per damunt de tot haurà de prendre decisions molt dures sobre l'essència d'ell mateix que el portaran definitivament a madurar i a estar un pas més a prop de l'home en què es convertirà. S'enamorarà d'una dona que està totalment prohibida, perquè estimar-la i tocar-la significa deixar de ser qui ets. Coneixerà un grup de gent que està molt endarrerida en alguns aspectes, però que són capaços de parlar amb els esperits dels avantpassats...

Novel·la d'aventures trepidant que enganxa des de la primera pàgina, tot i que no oblideu que en aquest primer volum el protagonista no ha madurat, com qui diu acaba de sortir de l'adolescència, i encara li queden moltes decisions per prendre, moltes veritats per descobrir i moltes dificultats per superar.

En el segon volum coneixerem a les mord-sith, unes dones entrenades per a provocar dolor... 

No perdis més temps i comença a llegir el primer volum d'aquesta saga. T'atraparà, t'agradarà i t'emocionarà. 

Si t'agraden les novel·les d'aventures, si t'agrada la fantasia, si t'agrada llegir sobre una relació amorosa plena de perills i d'emocions, aquesta saga està escrita per a tu.   

El libro de las sombras contadas. Saga la Espada de la Verdad 1. Terry Goodkind (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 


Sinopsis:
La apacible vida de Richard Cypher se ve truncada por el brutal asesinato de su padre. ¿Quién querría matar a un simple comerciante que no esconde ningún secreto? ¿O es que tenía alguno? ¿Está su muerte relacionada con el extraño libro que trajo de uno de sus viajes y que hizo aprender de memoria a su hijo Richard? De ser así, éste también corre peligro.

La búsqueda del asesino se convierte en una carrera contra el tiempo para salvar todas las tierras conocidas del dominio del mal. Para hallar respuestas, Richard deberá sacar a la luz emociones que ha reprimido durante mucho tiempo y confiar tanto en los viejos amigos como en los nuevos. Pero nadie es quien dice ser, ni siquiera él mismo.

Opinión:
En este libro sabremos lo que es el susto que provoca el despertar a una realidad que es desconocida. La vida que llevaba el protagonista de repente parece que sea una mentira, todo en lo que había creído hasta ahora deja de tener sentido. Un joven inocente y con un alto sentido de la justicia y del bien de pronto verá tambalearse todo su mundo y deberá decidir sobre la vida y la muerte de otras personas. Verá criaturas que no sabía ni que existían, conocerá peligros de los que era totalmente ajeno, pero por encima de todo tendrá que tomar decisiones muy duras sobre la esencia de sí mismo que le llevarán definitivamente a madurar y a estar un paso más cerca del hombre en el que se convertirá. Se enamorará de una mujer que está totalmente prohibida, porque amarla y tocarla significa dejar de ser quien eres. Conocerá un grupo de gente que está muy atrasada en algunos aspectos, pero que son capaces de hablar con los espíritus de los antepasados​​...

Novela de aventuras trepidante que engancha desde la primera página, aunque no olvidéis que en este primer volumen el protagonista no ha madurado, como quien dice acaba de salir de la adolescencia, y aún le quedan muchas decisiones por tomar, muchas verdades por descubrir y muchas dificultades para superar.

En el segundo volumen conoceremos a las mord-sith, unas mujeres entrenadas para provocar dolor...

No pierdas más tiempo y comienza a leer el primer volumen de esta saga. Te atrapará, te gustará y te emocionará.

Si te gustan las novelas de aventuras, si te gusta la fantasía, si te gusta leer sobre una relación amorosa llena de peligros y de emociones, esta saga está escrita para ti.

7.10.15

Una chica con estilo. Olivia Ardey (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


La Helen acaba de tenir nebots bessons i està tan il·lusionada amb els nadons que decideix comprar-los un regal immediatament. Quan està en un deli prenent un batut confon la seva bossa amb una altra del mateix establiment. En obrir el suposat "regal" tots es queden bocabadats i comencen a témer el pitjor, ja que el contingut de la bossa no augura res de bo. Efectivament, de seguida es posa en evidència que la vida de la Helen corre perill i que per a protegir-la cal treure-la de la ciutat, i ningú millor per dur a terme aquesta tasca que Ray Donelly, de la policia de Nova York i amic de la família. Ray té un passat complicat que li fa anhelar un futur molt específic en el qual la Helen no encaixa, però a mesura que va passant el temps més difícil li serà no acceptar el que sent per ella.


Una chica con estilo és una novel·la romàntica dolça i picant alhora. És una novel·la que sap a xocolata amb sal... o amb pebre. Hi ha moments tendres i sentimentals i també sensuals i amb gran caràcter. És Olivia Ardey escrivint amb l'ànima i afegint un rerefons molt interessant que val la pena explorar. Una novel·la addictiva que et farà maleir cada interrupció i que et farà portar les mans al cor més d'una vegada mentre penses: "Ohhhhh".

Aquesta novel·la continua amb els personatges de Delicias y secretos en Manhattan i, tot i que sempre és un plaer llegir a Olivia Ardey, no cal haver llegit prèviament el llibre per poder seguir sense equívocs aquesta nova història. Helen es va quedar sola en la primera novel·la i l'escriptora li ha volgut regalar un final feliç; per la mateixa raó, l'autora, que sempre inclou més d'una parella en els seus llibres, aquí opta per dedicar-li atenció exclusiva (encara que és cert que dues històries absolutament secundàries també tindran el seu petit moment de glòria).

La trama combina dos aspectes importants: primer, una relació amorosa que promet moltes complicacions, i segon, una intriga policíaca molt ben ambientada. Amb l'estil al qual ens té acostumats (novel·les que amaguen més del que sembla a primera vista), ens teixeix un tapís on les inseguretats, la confiança, els prejudicis i la sinceritat seran el fil conductor d'una novel·la ambientada en els anys 20.

El gran teló de fons d'aquest llibre és la dona, el feminisme, la feminitat, la seva llibertat sexual, la seva independència econòmica, la seva intel·ligència. Però, en comptes de parlar-ne o de teoritzar, l'escriptora ens ensenyarà situacions concretes en què els personatges reaccionaran. I les seves reaccions no sempre seran del tot coherents amb el que ells mateixos pensen, però sí que serán realistes, perquè la sinceritat no només és una faceta en relació amb els altres, sinó que és una part molt important de la relació que tenim amb nosaltres mateixos.

Comprovarem que els prejudicis van de la mà de la inseguretat, i molts personatges els experimentaran: Ray, Evelyn i, fins i tot, la mateixa Helen, i seran de tres tipus: sexuals, econòmics i ètnics.

Els prejudicis sexuals tenen tres aspectes: el primer deriva del purament eròtic, ja que, encara que és molt excitant que una dona sigui experta en les arts amatòries i no tingui vergonya a gaudir del sexe, està acceptat que la dona tingui les mateixes necessitats sexuals que els homes? El segon deriva de la connotació social del sexe: són les dones capaces d'exercir la mateixa feina o les mateixes aficions que els homes? I el tercer ens planteja el debat de la feminitat versus el feminisme: són excloents?

Els prejudicis econòmics, en el fons, tenen a veure amb l'autoestima. Som capaços d'acceptar que algú pugui tenir més diners que nosaltres i considerar que som iguals? Som capaços de veure bondat en un regal i no caritat o supèrbia? Quan qui té més diners és la part femenina de la parella, la tensió està servida.

Els prejudicis ètnics es donen entre irlandesos, catòlics, protestants... És igual; es jutja sense conèixer la persona i se l'etiqueta, quan és més que probable que el judici sigui erroni. Que algú hagi nascut a la teva terra el converteix en una bona persona? Absurd. Olivia pregunta i els personatges responen. Tens tu la teva pròpia resposta?

En relació amb la llibertat de les dones, tant política com social, en Una chica con estilo es nomenarà les sufragistes i la primera comissària de dones de Nova York, i, encara que s'aludeixi de passada i no es faci una crònica exhaustiva, és suficient per a marcar l'esperit de la novel·la: un cop es puja al carro de la llibertat, només es pot anhelar més i més. Però llibertat per escollir, encara que el que escullis sigui tornar als teus orígens rurals i li donis l'esquena a la sofisticació i al luxe.

Però no podem perdre de vista que aquesta és una història romàntica on l'amor serà capaç de superar totes les dificultats, perquè és una promesa de permanència encara que les coses es torcin. I aquest romanticisme s'encarnarà en la relació explosiva entre Ray i Helen. Una relació que s'equivocarà de vegades, però que tindrà la valentia d'admetre els seus errors, de disculpar-se i de perdonar-se.

El final, com si fos una fotografia familiar, ens tanca temporalment l'època d'entre guerres. I, com si fóssim un membre més de la família, ens emocionem en veure els nens crescuts, plorem als que ja no hi són i ens alegrem pels que sí que van tornar de la guerra. Quan vam deixar de ser purs espectadors de la història per a viure les seves pròpies emocions?

Olivia Ardey ha escrit una novel·la romàntica que ens atrapa des de la primera pàgina i que amb les seves paraules ens recrea el paisatge del Nova York rural dels anys 20. Els enclavaments en els seus llibres són un personatge més de la història i, com sempre em passa, em deixa amb ganes de viatjar... i no només amb la imaginació.

Què és el millor? Que amb una lectura superficial ja tenim una novel·la estupenda, però si aprofundim una mica més ens delectem amb una història molt ben embastada i interessant.

No us podeu perdre aquesta última novel·la de l'escriptora. Segur que us agrada tant com a mi.

Blog de l'autora

Vols veure l'opinió de l'Olivia Ardey després de llegir aquesta ressenya? Clica aquí.

Una chica con estilo. Olivia Ardey (reseña en castellano)


 Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Helen acaba de tener sobrinos gemelos y está tan ilusionada con los bebés que decide comprarles un regalo de inmediato. Cuando está en un deli tomándose un batido confunde su bolsa con otra del mismo establecimiento. Al abrir el supuesto "regalo" todos se quedan con la boca abierta y empiezan a temer lo peor, puesto que el contenido de la bolsa no augura nada bueno. Efectivamente, enseguida se pone en evidencia que la vida de Helen corre peligro y que para protegerla hay que sacarla de la ciudad, y nadie mejor para llevar a cabo esta tarea que Ray Donelly, de la policia de Nueva York y amigo de la familia. Ray tiene un pasado complicado que le hace anhelar un futuro muy específico en el que Helen no encaja, pero a medida que va pasando el tiempo más difícil le será no aceptar lo que siente por ella.


Una chica con estilo es una novela romántica dulce y picante a la vez. Es una novela que sabe a chocolate con sal... o con pimienta. Hay momentos tiernos y sentimentales y también sensuales y con gran carácter. Es Olivia Ardey escribiendo con el alma y añadiendo un trasfondo muy interesante que vale la pena explorar. Una novela adictiva que te hará maldecir cada interrupción y que te hará llevar las manos al corazón más de una vez mientras piensas: "Ohhhhh".

Esta novela continua con los personajes de Delicias y secretos en Manhattan y, aunque siempre es un placer leer a Olivia Ardey, no es necesario haber leído previamente este libro para poder seguir sin equívocos esta nueva historia. Helen se quedó sola en la primera novela y la escritora le ha querido regalar un final feliz; por la misma razón, la autora, que siempre incluye a más de una pareja en sus libros, aquí opta por dedicarle atención exclusiva (aunque es cierto que dos historias absolutamente secundarias también tendrán su pequeño momento de gloria).

La trama combina dos aspectos importantes: primero, una relación amorosa que promete muchas complicaciones, y segundo, una intriga policial muy bien ambientada. Con el estilo al que nos tiene acostumbrados (novelas que encierran más de lo que parece a simple vista), nos teje un tapiz donde las inseguridades, la confianza, los prejuicios y la sinceridad serán el hilo conductor de una novela ambientada en los años 20.

El gran telón de fondo de este libro es la mujer, el feminismo, la feminidad, su libertad sexual, su independencia económica, su inteligencia. Pero, en vez de hablar de ello o de teorizar, la escritora nos va a enseñar situaciones concretas en las que los personajes van a reaccionar. Y sus reacciones no siempre van a ser del todo coherentes con lo que ellos mismos piensan, pero sí que van a ser realistas, porque la sinceridad no sólo es una faceta en relación con los demás, sino que es una parte muy importante de la relación que tenemos con nosotros mismos.

Comprobaremos que los prejuicios van de la mano de la inseguridad, y muchos personajes van a experimentarlos: Ray, Evelyn e, incluso, la propia Helen, y van a ser de tres tipos: sexuales, económicos y étnicos. 

Los prejuicios sexuales tienen tres aspectos: el primero deriva del puramente erótico, ya que, aunque es muy excitante que una mujer sea experta en las artes amatorias y no tenga vergüenza en disfrutar del sexo, ¿está aceptado que la mujer tenga las mismas necesidades sexuales que los hombres? El segundo deriva de la connotación social del sexo: ¿son las mujeres capaces de desempeñar el mismo trabajo o las mismas aficiones que los hombres? Y el tercero nos plantea el debate de la feminidad versus el feminismo ¿son excluyentes? 

Los prejuicios económicos, en el fondo, tienen que ver con la autoestima. ¿Somos capaces de aceptar que alguien pueda tener más dinero que nosotros y considerar que somos iguales? ¿Somos capaces de ver bondad en un regalo y no caridad o soberbia? Cuando quien tiene más dinero es la parte femenina de la pareja, la tensión está servida. 

Los prejuicios étnicos se dan entre irlandeses, católicos, protestantes... Da igual, se juzga sin conocer a la persona y se la etiqueta, cuando es más que probable que el juicio sea erróneo. Que alguien haya nacido en tu tierra, ¿lo convierte en una buena persona? Absurdo. Olivia pregunta y los personajes responden. ¿Tienes tú tu propia respuesta?

En relación con la libertad de las mujeres, tanto política como social, en Una chica con estilo se nombrará a las sufragistas y a la primera comisaria de mujeres de Nueva York, y, aunque se diga de pasada y no se haga una crónica exhaustiva, es suficiente para marcar el espíritu de la novela: una vez se sube al carro de la libertad, sólo se puede ansiar más y más. Pero libertad para escoger, aunque lo que escojas sea volver a tus orígenes rurales y le des la espalda a la sofisticación y al lujo. 

Pero no podemos perder de vista que esta es una historia romántica donde el amor va a ser capaz de superar todas las dificultades, porque es una promesa de permanencia aunque las cosas se tuerzan. Y ese romanticismo va a encarnarse en la relación explosiva entre Ray y Helen. Una relación que se equivocará a veces, pero que tendrá la valentía de admitir sus errores, de disculparse y de perdonarse.

El final, como si fuera una fotografía familiar, nos cierra temporalmente la época de entre guerras. Y, como si fuéramos un miembro más de la familia, nos emocionamos al ver a los niños crecidos, lloramos a los que ya no están y nos alegramos por los que sí volvieron de la guerra. ¿Cuándo dejamos de ser meros espectadores de la historia para vivir sus propias emociones?

Olivia Ardey ha escrito una novela romántica que nos atrapa desde la primera página y que con sus palabras nos recrea el paisaje del Nueva York rural de los años 20. Los enclaves en sus libros son un personaje más de la historia y, como siempre me pasa, me deja con ganas de viajar... y no sólo con la imaginación.

¿Qué es lo mejor? Que con una lectura superficial ya tenemos una novela estupenda, pero si profundizamos un poco más nos deleitamos con una historia muy bien hilvanada e interesante.

No os podéis perder esta última novela de la escritora. Seguro que os gusta tanto como a mí.


¿Quieres ver la opinión de Olivia Ardey después de leer esta reseña? Pincha aquí.

3.10.15

Presentación de "Una chica con estilo" y "Decirte adiós con un te quiero". Barcelona 2 de octubre de 2015



El viernes 2 de octubre, la librería Alibri de Barcelona fue el escenario de la presentación de la nueva novela de Olivia Ardey Una chica con estilo y de la novela de Silvia C. Carpallo Decirte adiós con un te quiero. Eva Olaya, de Versatil Ediciones, nos presentó a estas dos escritoras y moderó una conversación interesantísima sobre los libros de estas autoras y el erotismo en las novelas románticas.


Olivia nos explicó que Una chica con estilo empezó a gestarse en su cabeza hace ya seis años, cuando empezó a escribir Delicias y secretos en Manhattan, ya que, en esa novela, Helen es la única que queda sin pareja y la escritora consideró que tenía derecho a tener un amor como las demás.

Sin ánimo de hacer spoilers, nos resumió que el libro empieza con el parto de Laura, al que Helen, su hermana, asiste. Poco después, a causa de una confusión infortunada, se ve envuelta en un problema y para sobrevivir necesitará un protector, que no es otro que el personaje que más le gusta a la escritora, Ray Donnelly. Ray busca algo muy concreto en una mujer que no encontrará en Helen, pero cada vez que estén juntos saltarán chispas y le será más difícil considerar el dejarla.

Silvia nos explicó que su novela Decirte adiós con un te quiero es una novela muy diferente que trata sobre tres mujeres. Trata de despedidas, de decirle adiós a la juventud, a una etapa que ya se ha acabado. Estas tres mujeres protagonistas nos mostrarán distintas formas de entender la sexualidad. Lucía va a tener que aprender a vivir el sexo sola; Aitana va a tener que entender que, aunque es la que tiene una visión del amor romántico más ideal, a veces conocer a un chico y conectar no es sinónimo de comprometerse y ser felices para siempre, y Delia nos va a enseñar un mundo donde se vive un sexo diferente, y empezará con sex shop que regenta y otras cosas...

En resumen, es una novela muy femenina que nos mostrará diferentes facetas. En ella encontraremos hombres reales (con sus defectos) y nos daremos cuenta que no hay príncipes azules. (Aprovecho aquí para añadir que Silvia dedicó a "La teva lectura i la meva" unas palabras diciendo que le habíamos escrito una reseña maravillosa. Y desde aquí le agradezco profundamente el detalle.)


30.9.15

El monstruo de colores. Anna Llenas (reseña en castellano)



 Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 


Había oído hablar de un libro para los más pequeños de la casa, llamado "El monstruo de colores", pero no lo había hojeado nunca, ni sabía a ciencia cierta de qué trataba. Pero un día, curioseando en una librería con mi hija pequeña, lo encontró y de repente, se quedó enamorada. Como no me puedo resistir a comprar un libro cuando mis hijos me lo piden, salimos de la librería acompañadas por "El monstruo de colores" de Anna Llenas.

El protagonista del cuento es un monstruo muy diferente a cualquier otro, ya que no da nada de miedo, al contrario, evoca ternura desde la primera página, y además, destaca por su color verde tan bonito. El monstruo está hecho un amasijo de emociones: no sabe qué le pasa, y tiene que averiguar el porqué. Una niña le ayudará a diferenciar sus emociones y separar las unas de las otras. A partir de los colores, los pequeños pueden reflexionar sobre las emociones que experimentan, asociándolas a un color. El libro distingue cinco emociones básicas: enfadado (rojo), contento (amarillo), triste (lila), tranquilo (verde claro) y miedo (negro).

Las ilustraciones de Anna Llenas son preciosas: sencillas, similares a los dibujos de los niños, pero cargadas de expresividad. Son dibujos hechos con líneas negras sobre un fondo blanco, casi minimalista, donde destaca la parte pintada de verde del monstruo, y los detalles de color de la emoción que ocupa cada página. Algunos motivos presentan una estética de collage que le confiere un punto más de originalidad.

Este libro es un recurso muy valioso para profundizar con nuestros hijos en un tema complejo como son las emociones, de manera cercana y sencilla. Para los maestros, sobre todo de educación infantil, puede ser un recurso a tener muy en cuenta para trabajar este tema en el aula, ya que abre un amplio abanico de actividades que hacer: desde el simple acto de disfrutar de la lectura y observación del cuento, con la reflexión y comentarios posteriores, hasta crear dibujos de sus emociones (¿Cómo me siento? ¿De qué color lo pintaré?), o clasificando hilos o materiales de colores en botecitos con el nombre de cada emoción... por poner unos ejemplos.

Tengo que reconocer que la he mostrado también a mis alumnos de ciclo superior de primaria, que lo acogieron con agradecidas sonrisas, y, llevados por la emoción, enseguida le quisieron encontrar semejanza con la película de Disney Pixar "Inside out". Tuve que puntualizar y recalcar que el libro se publicó en 2012, dos años antes de que se estrenara la película.

La autora se presenta a sí misma como ilustradora, diseñadora gráfica y arteterapeuta. De ella hay que destacar otros libros como son: "Te quiero (casi siempre)", "Diario de las emociones", "Si yo fuera un gato" o "El sol llega tarde". Dispone de página web, blog y facebook, por si deseáis conocer mejor sus productos.

</ div>

El libro se puede encontrar en catalán, castellano y euskera, y se puede complementar con el peluche del monstruo, un cuaderno en blanco y negro para pintar, e incluso una edición pop-up (desplegable), que es una preciosidad para regalar a pequeños de hasta seis años. Se trata pues, bajo mi opinión, de un libro muy recomendable para los pequeños, y para algunos "grandes" que, como yo, me declaro muy fan de "El monstruo de colores".


El monstre de colors. Anna Llenas. (ressenya en català)


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Havia sentit parlar d'un llibre per als més petits de la casa, anomenat "El monstre de colors", però no l'havia fullejat mai, ni sabia del cert de què tractava. Però un dia, tafanejant en una llibreria amb la meva filla petita, el va trobar i tot d'una, se'n va quedar enamorada. Com que no em puc resistir a comprar un llibre quan els meus fills me'l demanen, vam sortir de la llibreria acompanyades d'"El monstre de colors" d'Anna Llenas.

El protagonista del conte és un monstre ben diferent a qualsevol altre, ja que no fa gens de por, al contrari, evoca tendresa des del primer full, i a més, destaca pel seu color verd tan bonic. El monstre està fet un garbuix d'emocions: no sap què li passa, i ha d'esbrinar el perquè. Una nena l'ajudarà a diferenciar les seves emocions i separar les unes de les altres. A partir dels colors, els petits poden reflexionar sobre les emocions que experimenten, associant-les a un color. El llibre distingeix cinc emocions bàsiques: enfadat (vermell), content (groc), trist (lila), tranquil (verd clar) i por (negre).

Les il·lustracions de l'Anna Llenas són precioses: senzilles, semblants als dibuixos dels infants, però carregades d'expressivitat. Són dibuixos fets amb línies negres sobre un fons blanc, minimalista gairebé, on destaca la part pintada de verd del monstre, i els detalls de color de l'emoció que ocupa cada pàgina. Alguns detalls presenten una estètica de collage que li confereix un punt més d'originalitat.

Aquest llibre és un recurs molt valuós per aprofondir amb els nostres fills en un tema complex com són les emocions, de manera propera i planera. Pels mestres, sobretot de l'educació infantil, pot ser un recurs a tenir molt en compte per treballar aquest tema a l'aula, ja que obre un ampli ventall d'activitats a fer: des del simple acte de gaudir de la lectura i observació del conte, amb la reflexió i comentaris posteriors, fins a crear dibuixos de les seves emocions (Com em sento? De quin color ho pintaré?), o classificant fils o materials de colors en potets amb el nom de cada emoció… per posar uns exemples.

He de reconèixer que l'he mostrat també als meus alumnes de cicle superior de primària, que el van acollir amb agraïts somriures, i, portats per l'emoció, de seguida li van voler trobar semblances amb la pel·lícula de Disney Pixar "Inside out". Vaig haver de puntualitzar i recalcar que el llibre es va publicar el 2012, dos anys abans que s'estrenés la pel·lícula.

L'autora es presenta a si mateixa com a il·lustradora, dissenyadora gràfica i artterapeuta. D'ella cal destacar altres llibres com són: "T'estimo (quasi sempre)", "Diario de las emociones", "Si yo fuera un gato" o "El sol fa tard". Disposa de pàgina web, blog i facebook, per si voleu conèixer millor els seus productes.


El llibre es pot trobar en català, castellà i euskera, i es pot complementar amb el pelutx del monstre, un quadern en blanc i negre per a pintar, i fins i tot una edició pop-up (desplegable), que és maquíssima per regalar a infants de fins a sis anys. Es tracta doncs, i sota el meu parer, d'un llibre molt recomanable per als petits, i per a alguns "grans" que com jo, em declaro molt fan d'"El monstre de colors".

Regálame París. Olivia Ardey (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


La Yolanda arriba a París amb l'Alejo per a passar un cap de setmana romàntic. El problema és que la Yolanda ja no recorda per què va començar a sortir amb ell i vol trencar la relació, però un cop tornin a Espanya, no ara, perquè vol aprofitar el fet que és a París per a resoldre unes qüestions personals ara que no té feina; així, doncs, el regal de l'Alejo (pagar-li el viatge) li va perfecte. Però... ell té altres plans que donaran a la Yolanda l'oportunitat de viure experiències inesperades.

Regálame París va ser la primera novel·la que vaig llegir d'Olivia Ardey i em va encantar. De seguida et fiques dins la història i t'atrapa fortament, però el millor de tot és l'humor i les escenes absolutament hilarants que t'hi trobes. Fa pocs dies vaig tornar a rellegir les pàgines més divertides i l'efecte no es passa, segueixo rient sense parar tot i conèixer de què va tot... 

L'escriptora té una manera molt fàcil i fluïda d'explicar la història, tant que et fa pensar que deu ser fàcil això d'escriure, d'imaginar una novel·la i de trobar les paraules justes, i més aviat crec que és fruit del talent que ens mostra llibre rere llibre.


Potser el tret més especial que ens trobem en aquesta novel·la és el tractament de la comunitat sorda. Olivia Ardey ens mostra aquest món tan desconegut. A tots ens sona alguna cosa: llenguatge de signes, aïllament social... però l'escriptora ens el fa proper amb el talent que la caracteritza, ens l'humanitza en fer-ho tan pròxim i el despulla de compassió. No és el tema central però sí un de molt important.

La Yolanda pateix una situació de crisi. Una situació inesperada fa que es plantegi de cop i volta què fer, de moment, amb la seva vida. I la meravellosa ploma de l'escriptora fa que decideixi convertir el seu problema en una oportunitat. 

Aquesta novel·la està carregada d'emocions perquè hi ha moltes trames dins la trama principal i això ens donarà tot un ventall de sentiments que ens faran delectar el temps que la Yolanda passi a París. La relació de la Yolanda amb el Patrick comença a poc a poc, sense pressa però sense pausa i, per tant, tindrem tota la novel·la per anar gaudint dels passos que fan per passar de l'enamorament a l'amor.

El fet que la Yolanda ajudi en Patrick a fer un curtmetratge sobre París fa que el lector passegi pels carrers de París com si estigués allà, desitjant agafar un avió i volar a la ciutat per gaudir-la en persona.

Els personatges secundaris són divertits i entranyables i creen un univers de felicitat per a la Yolanda, que viurà els dies més feliços de la seva vida.

Però al final caldrà prendre una decisió. I què decidirà la Yolanda? Si vols viure una novel·la romàntica a la Ciutat de la Llum no dubtis que Olivia Ardey sempre és una aposta segura.

Blog de l'autora

Booktrailer

L'Olivia Ardey ens agraeix aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.

Regálame París. Olivia Ardey (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Yolanda llega a París con Alejo para pasar un fin de semana romántico. El problema es que Yolanda ya no recuerda por qué empezó a salir con él y quiere romper la relación, pero lo hará cuando vuelvan a España, no antes, porque quiere aprovechar el hecho de que está en París para resolver unas cuestiones personales ya que ahora no tiene trabajo; así, pues, el regalo de Alejo (pagarle el viaje) le va perfecto. Pero... él tiene otros planes que darán a Yolanda la oportunidad de vivir experiencias inesperadas.

Regálame París fue la primera novela que leí de Olivia Ardey y me encantó. Enseguida te metes dentro de la historia y te atrapa fuertemente, pero lo mejor de todo es el humor y las escenas absolutamente hilarantes que te encuentras. Hace pocos días volví a releer las páginas más divertidas y el efecto no se pasa, sigo riendo sin parar a pesar de saber de qué va todo...

La escritora tiene una manera muy fácil y fluida de contar la historia, tanto que te hace pensar que debe ser fácil esto de escribir, de imaginar una novela y de encontrar las palabras justas, y más bien creo que es fruto del talento que nos muestra libro tras libro.

Yolanda sufre una situación de crisis. Una situación inesperada hace que se plantee de repente qué hacer, de momento, con su vida. Y la maravillosa pluma de la escritora hace que decida convertir su problema en una oportunidad.

Esta novela está cargada de emociones porque hay muchas tramas dentro de la trama principal y este hecho nos dará todo un abanico de sentimientos que nos harán disfrutar del tiempo que Yolanda pase en París. La relación de Yolanda con Patrick comienza despacio, sin prisa pero sin pausa, y, por lo tanto, tendremos toda la novela para ir disfrutando de los pasos que hacen para pasar del enamoramiento al amor.

El hecho de que Yolanda ayude a Patrick a hacer un cortometraje sobre París hace que el lector pasee por las calles de París como si estuviera allí, deseando coger un avión y volar a la ciudad para disfrutarla en persona.

Los personajes secundarios son divertidos y entrañables y crean un universo de felicidad para Yolanda, que vivirá los días más felices de su vida. 

Pero al final habrá que tomar una decisión. Y ¿qué decidirá Yolanda? Si quieres vivir una novela romántica en la Ciudad de la Luz no dudes que Olivia Ardey siempre es una apuesta segura.

Blog de la autora

Booktrailer

Olivia Ardey nos agradece esta reseña. Pincha aquí para verlo.

Decirte adiós con un te quiero. Silvia C. Carpallo (ressenya en català)

  Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

L'Aitana viu al poble amb la seva mare, que ha patit una malaltia i ha necessitat que la seva filla deixés Madrid i l'ajudés. Allà duu una existència insípida, avorrida i sense un futur interessant. De cop i volta un fet dramàtic i inesperat farà que hagi de tornar a Madrid i torni a compartir pis amb les seves amigues de la facultat. Però ara totes tres han canviat, cadascuna ha fet la seva vida lluny de les altres i, quan tornen a viure juntes, res anirà com havien pensat.


Silvia C. Carpallo construeix una novel·la que flueix amb serenitat i sense estridències en un moment de la vida de les protagonistes, concretament durant sis mesos. I dibuixa un triangle on cada una d'elles forma part d'un tot. El tot és, evidentment, l'amistat que les uneix, però, de la mateixa manera que passa en la vida real, cadascuna d'elles és un univers en ella mateixa que té pors, anhels, esperances, talents, secrets i amor per donar i per rebre.

Les primeres paraules de la novel·la t'atrapen per la seva sensibilitat i bellesa. L'escriptora té la capacitat de mirar el món a través d'uns ulls que tradueixen el que veuen en poesia. Tot i que, val a dir, que el llenguatge és actual i gens recarregat. Simplement és un plaer llegir-ho. És capaç amb quatre paraules de transportar-te a un escenari on tu coneixes, i reconeixes moltes vegades, què hi ha davant la protagonista, què veu, què pensa, què sent. Les situacions més quotidianes inviten a una reflexió profunda que no és ni banal, ni pastel, ni feixuga, són pensaments que, si no hem tingut mai, és fàcil pensar que moltes altres persones sí que han tingut. I per això connectem ràpid tant amb els personatges com amb la situació que s'hi descriu.

Més endavant comences a bategar al mateix ritme que les pàgines de la novel·la, passes de la incertesa a la tristesa, de la tristesa a la resignació, de la resignació a l'esperança, de l'esperança a l'alegria, de l'alegria a la valentia... i tu ets allà, entenent les metàfores constants amb què embelleix la història, perquè no són una altra cosa que la materialització de la manera especial que té l'escriptora de veure el món que ens envolta. 

Però, de què va la novel·la? Doncs va de l'amor, de la maduresa personal, de les pèrdues, de la vida real, la que fora de les pàgines d'un llibre o de la pantalla de la televisió costa, és difícil i ens planteja constantment diferents camins per escollir, maneres diferents de passar el temps que tenim. "Siempre pensé que enamorarse era algo fácil [...]. Lo que no sabía es que lo difícil en la vida no es enamorarse, sino construir un verdadero amor".

I arribem al final, que no és un altre que tres començaments, perquè, igual que la vida que tenim, les coses no s'acaben sinó que segueixen i canvien i es trenquen i se superen.

Cada capítol comença amb la referència i el significat d'una flor, que és una manera d'avançar el que hi trobarem, i amb una protagonista diferent com a narradora: l'Aitana, la Delia o la Lucia. Tot i que la història és lineal i no anem enrere, la veurem des de tres punts de vista diferents, la qual cosa ens donarà una dimensió general molt interessant i ens descobrirà que necessitem la comprensió i el perdó per estimar i ser felices.

Aquesta novel·la està catalogada com a eròtica, i he de dir que jo no la considero així. Sí que és cert que hi ha algunes escenes sexuals explícites, però més aviat diria d'aquesta novel·la que és romàntica i d'una bellesa extraordinària perquè ens la mostra en situacions quotidianes i simples. Estic convençuda que us encantarà. No espereu més i comenceu a llegir-la.

A la Silvia C. Carpallo li va agradar aquesta ressenya. Clica aquí per veure-ho.