19.10.15

La noche soñada. Màxim Huerta (ressenya en català)


Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 

Justo és un nen de 12 anys que ha decidit prendre les regnes de la seva vida i fer alguna cosa que canviarà per sempre el seu entorn familiar. En la mística nit de Sant Joan, la nit màgica en què tots demanen els seus desitjos, ell, Justo Brightman, va fer-los realitat.


Per primera vegada en la meva vida he anat a una cita a cegues: vaig agafar un llibre a l'atzar de Màxim Huerta i sense saber quin tipus de llibres escrivia ni quin tipus d'històries explicava em vaig submergir en les pàgines del desconegut. No estava nerviosa, només expectant davant les possibilitats que s'obrien davant meu, i confesso que durant les primeres pàgines (i potser alguna més) no tenia ni idea del que estava llegint. Era una novel·la juvenil? Era potser una novel·la amb referències màgiques? Incertesa. Semblava una novel·la costumista, però tenia certs elements inesperats...

La noche soñada. Màxim Huerta (reseña en castellano)


Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Justo es un niño de 12 años que ha decidido tomar las riendas de su vida y hacer algo que cambiará para siempre su entorno familiar. En la mística noche de San Juan, la noche mágica en la que todos piden sus deseos, él, Justo Brightman, va a hacerlos realidad.


Por primera vez en mi vida he acudido a una cita a ciegas: cogí un libro al azar de Màxim Huerta y sin saber qué tipo de libros escribía ni qué tipo de historias contaba me sumergí en las páginas de lo desconocido. No estaba nerviosa, sólo expectante ante las posibilidades que se abrían ante mí, y confieso que durante las primeras páginas (y quizás alguna más) no tenía ni idea de lo que estaba leyendo. ¿Era una novela juvenil? ¿Era quizás una novela con referencias mágicas? Incertidumbre. Parecía una novela costumbrista, pero tenía ciertos elementos inesperados. 

El tiempo de la novela era errático, ¿dónde estamos? ¿En el pasado, en el futuro? Vamos hacia adelante, hacia atrás. Y volvemos a la noche mágica una y otra vez. Evitamos hablar de ella, y no se nos va del pensamiento. Pero, ¿toda la trama está en la imaginación del protagonista? ¿Hay algo de verdad? Todo sin orden ni concierto. Como la vida misma. Cuando recordamos sin venir a cuento. Cuando queremos olvidar y no podemos. Cuando queremos recordar y somos incapaces.

Y, de repente, como una flecha de luz que va directa a tu corazón sientes que lo entiendes, aunque tu cabeza aún ande perdida entre la fantasía, la magia y la realidad, tu corazón ha entendido cuál es el propósito de la historia: buscar desesperadamente la felicidad. El amor. El amor incondicional de un niño por su madre. El primer amor de un adolescente. El amor de una madre que, por encima de recuerdos y olvidos, siente. Las segundas oportunidades. La absoluta convicción de que el amor, si se quiere, se encuentra. 

No puedo detallaros más, la novela va haciendo giros inesperados, y no desvela su gran secreto hasta prácticamente el final. Y cuando crees que ya lo tienes, que ya lo has adivinado, una nueva sorpresa te llega al corazón y lloras, y no puedes parar ni de leer ni de llorar. Pañuelo secando lágrimas, libro en el pecho y la mano cogiendo la de tu pareja, o la de tu hijo, para sentir que tú también has conseguido tu propia felicidad.

No puedo hacer otra cosa que recomendaros esta novela. A mí, me ha llegado al alma.


Libro firmado a Neus Milà, de nuestro blog La teva lectura i la meva



Jo mataré monstres per tu. Santi Balmes (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

Aquest llibre va ser una adquisició per regalar a la meva filla petita el passat Sant Jordi. No vaig ser gens objectiva a l'hora de triar-lo, ja que el fet que l'hagués escrit el meu idolatrat Santi Balmes, cantant del grup Love of lesbian, era per a mi una garantia que m'anava a agradar molt (pur fetitxisme, ja veieu). I de fet, em vaig esperar més d'un any a comprar-lo, ja que considerava que la meva filla era massa petita per entendre'l (com bé es nota, ja sabia de què tractava, perquè l'havia fullejat unes quantes vegades…). El seu títol pot semblar una mica agressiu, però no ens ha de confondre pel seu nom, ja que, lluny de cap violència, es refereix al fet que qualsevol pare faria l'impossible per tal de protegir el seu fill o filla, en aquest cas, de la por als monstres.

La Martina és una nena petita a qui, cada nit quan arriba l'hora d'anar al llit, se li desperta la por als monstres. Ella està convençuda que sota el seu llit hi ha un món paral·lel de monstres que viuen cap per avall, i tem que una nit l'estirin pel braç i se l'enduguin cap al seu món monstruós. El que no sap és que en aquest món hi ha una nena monstre, de color rosa i anomenada Anitram, que es troba en la mateixa situació que ella: té una por horrorosa als humans. En el transcurs d'aquesta història totes dues aprendran a superar les seves pors amb l'ajuda del seus pares.

És un conte, il·lustrat magníficament per l'original Lyona, que ens presenta una història metafòrica sobre la por dels infants, ja siguin humans o monstres, que acaba amb un final molt bonic. A més tracta dos temes importants com són, per una banda la por dels petits a la nit i als monstres, i d'altra banda, la relació pares-fills entesa com que són aquests qui han d'estar al costat dels fills per transmetre'ls, amb molt d'amor, seguretat i valentia. Ambdós els trobo íntimament relacionats, ja que és el vincle afectiu entre les dues parts el que aporta als fills aquesta seguretat que necessiten per enfrontar-se a les seves pors, entendre-les i superar-les.

Tot i que no l'he treballat en l'àmbit de l'escola, només a casa amb la meva filla, li trobo moltes possibilitats per tractar en l'àmbit de l'educació emocional, sobretot en les primeres edats, però també es podria extrapolar a nens i nenes més grans provocant converses on cadascú pugui expressar i reflexionar sobres les seves pors: quines són, si demanen ajuda, com les afronten… Així com també per parlar sobre la por a les diferències. El joc de paraules que proposa el llibre entre els noms de Martina i Anitram , que són el mateix nom però llegit a l'inrevés, el podem fer a casa amb els nostres petits, buscant aviam com seria el nom del seu alter ego monstre.

Com a curiositats cal comentar que el títol és un fragment d'una cançó de Love of Lesbian anomenada "Un dia en el parque" del seu disc "Cuentos chinos para niños del Japón" (2007). Sobre l'autora dels dibuixos, la Lyona, cal dir que és coneguda per les seves il.lustracions però sobretot com a directora d'espots publicitaris i videoclips musicals, entre ells, alguns dels Love of Lesbian. També hi ha una app de pagament per a mòbils i tablets d'iOs i d'Android que és el conte en versió interactiva. I, remenant per Youtube, he trobat un muntatge de video realitzat per El Club dels Petits Lectors, amb la música de la cançó esmentada, i teatralitzat amb titelles:



Com a seguidora convençuda de l'autor i cantant, no vaig perdre l'oportunitat de regalar-li a la meva filla el llibre signat pel Santi Balmes l'abril passat per Sant Jordi del 2015, que us mostro més avall. No cal que us digui que us el recomano fervorosament, oi?


Editorial: Principal de libros
Pàgines: 32
Publicat: nov.2011
ISBN: 978-84-938978-9-5

Yo mataré monstruos por ti. Santi Balmes (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Este libro fue una adquisición para regalar a mi hija pequeña el pasado Sant Jordi. No fui nada objetiva a la hora de elegirlo, ya que el hecho de que la hubiera escrito mi idolatrado Santi Balmes, cantante del grupo Love of Lesbian, era para mí una garantía de que me iba a gustar mucho (puro fetichismo, ya veis). Y de hecho, me esperé más de un año a comprarlo, ya que consideraba que mi hija era demasiado pequeña para entenderlo (como bien se nota, ya sabía de qué trataba, pues lo había hojeado unas cuantas veces...). Su título puede parecer un poco agresivo, pero no debemos confundirnos con el nombre, ya que lejos de ninguna violencia, se refiere a que cualquier padre haría lo imposible para proteger a su hijo o hija, en este caso, del miedo a los monstruos.

Martina es una niña pequeña a la que, cada noche cuando llega la hora de ir a la cama, se le despierta el miedo a los monstruos. Ella está convencida de que bajo su cama hay un mundo paralelo de monstruos que viven boca abajo, y teme que una noche la estiren por el brazo y se la lleven hacia su mundo monstruoso. Lo que no sabe es que en este mundo hay una niña monstruo, de color rosa y llamada Anitram, que se encuentra en la misma situación que ella: tiene un miedo horroroso a los humanos. En el transcurso de esta historia ambas aprenderán a superar sus miedos con la ayuda de sus padres.

Es un cuento, ilustrado magníficamente por la original Lyona, que nos presenta una historia metafórica sobre el miedo de los niños, ya sean humanos o monstruos, que termina con un final muy bonito. Además trata dos temas importantes como son, por un lado el miedo de los pequeños a la noche y a los monstruos, y por otro lado, la relación padres-hijos entendida en cuanto que son estos quienes deben estar al lado de los hijos para transmitirles, con mucho amor, seguridad y valentía. Ambos los encuentro íntimamente relacionados ya que es el vínculo afectivo entre las dos partes lo que aporta a los hijos esa seguridad que necesitan para enfrentarse a sus miedos, entenderlos y superarlos.

Aunque no lo he trabajado en el ámbito de la escuela, sólo en casa con mi hija, le encuentro muchas posibilidades para tratar en el ámbito de la educación emocional, sobre todo en las primeras edades, pero también se podría extrapolar a niños y niñas mayores provocando conversaciones donde cada uno pueda expresar y reflexionar sobre sus miedos: cuáles son, si piden ayuda, como los afrontan... El juego de palabras que propone el libro entre los nombres de Martina y Anitram, que son el mismo nombre pero leído al revés, lo podemos hacer en casa con nuestros pequeños, buscando a ver cómo sería el nombre de su alter ego monstruo.

Como curiosidades cabe comentar que el título es una fragmento de una canción de Love of Lesbian llamada "Un día en el parque" de su disco "Cuentos chinos para niños del Japón" (2007). Sobre la autora de los dibujos, Lyona, hay que decir que es conocida por sus ilustraciones, pero sobre todo como directora de spots publicitarios y videoclips musicales, entre ellos, algunos de los Love of Lesbian. También hay una app de pago para móviles y tablets de iOs y Android que es un cuento interactivo. Y, revolviendo por Youtube, he encontrado un montaje de vídeo realizado por El Club de los Pequeños Lectores, con la música de la canción mencionada, y teatralizado con marionetas:



Como seguidora acérrima del autor y cantante, no perdí la oportunidad de regalarle a mi hija el libro firmado por Santi Balmes en el mes de abril pasado (por Sant Jordi de 2015), que os muestro más abajo. No hace falta que os diga que os lo recomiendo fervorosamente, ¿verdad?

Editorial: Principal de libros
Páginas: 32
Publicado: nov. 2011
ISBN: 978-84-938978-9-5

15.10.15

Un bonsái en la Toscana. Isabel Keats (ressenya en català)


 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano

En Robert és un científic que està a punt de sintetitzar una vacuna contra el càncer. Una vacuna que serà efectiva i barata, però interessos farmacèutics i hospitalaris que guanyen cada any molts diners en concepte d'hospitalització, quimioteràpies, operacions posteriors... volen que aquesta vacuna no es comercialitzi mai. Després d'un intent d'assassinat, els mateixos que han finançat la seva investigació l'obliguen a acceptar a un guardaespatlles mentre acaba de finalitzar el seu treball.

El seu guardaespatlles serà la Lian, una dona delicada i menuda, que resultarà ser una contradicció en si mateixa. Delicada i forta. Innocent i amb saviesa mil·lenària. Amb uns orígens desconeguts, Lian va ser educada i criada en un temple Shaolin per monjos budistes. I quan se'n va anar del temple va començar a treballar en una empresa de seguretat.

Encara que té 26 anys no ha tingut relacions sexuals ni ha sentit cap desig per ningú. En Robert farà trontollar el seu món però cap dels dos acceptarà el que està sentint per l'altre. Creus que aconseguiran trobar una manera per poder estar junts?


Isabel Keats ens delecta amb una novel·la diferent. Si alguna cosa té aquesta autora és que totes les seves novel·les són diferents entre elles i, tot i que és inevitable que tingui el seu propi estil, no es limita a seguir un patró que li funciona i a canviar escenaris i personatges.

Les seves novel·les són de lectura fàcil, d'aquestes que et fan passar una bona estona i que són una distracció, amb tocs diversió i amb moments emotius que t'arriben al cor.

I què trobem aquí? Doncs un contacte amb una cultura mil·lenària com és la budista. I m'agrada. I els principis més famosos que coneixem (ja sigui a través de pel·lícules, llibres o dites) ens emmarquen aquesta novel·la. Per exemple, l'absència de la còlera per tenir un equilibri en el nostre interior.

Tant el personatge femení com el masculí arrosseguen un fet traumàtic en el seu passat, però així com a ella el trauma la fa més forta, a ell el sumeix en el cinisme i en l'amargor. Una metàfora de la felicitat, ja que la majoria de vegades ser feliç és una actitud, més que no pas simplement tenir sort a la vida.

El sexe serà una llarga espera de la gratificació. Una tensió sexual gairebé, gairebé des del principi no es resoldrà fins gairebé, gairebé al final. Això sí, estaran a prop moltes vegades...

La part graciosa de la novel·la és que la Lean de fet es diu Gràcil Sauce i en Robert decideix cridar-la amb mil noms d'arbres més l'adjectiu pertinent, un epítet de l'estat d'ànim de la protagonista. Original i fantàstic.

Vols passar una bona estona llegint una novel·la? Aquesta t'agradarà.

Un bonsái en la Toscana. Isabel Keats (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Robert es un científico que está a punto de sintetizar una vacuna contra el cáncer. Una vacuna que será efectiva y barata, pero intereses farmacéuticos y hospitalarios que ganan cada año mucho dinero en concepto de hospitalización, quimioterapias, operaciones posteriores... quieren que esa vacuna no se comercialice jamás. Después de un intento de asesinato, los mismos que han financiado su investigación le obligan a aceptar a un guardaespaldas mientras acaba de finalizar su trabajo.

Su guardaespaldas será Lian, una mujer delicada y de pequeña estatura, que resultará ser una contradicción en sí misma. Delicada y fuerte. Inocente y con sabiduría milenaria. Con unos orígenes desconocidos, Lian fue educada y criada en un templo Shaolin por monjes budistas. Y cuando se fue del templo empezó a trabajar en una empresa de seguridad. 

Aunque tiene 26 años no ha conocido varón ni ha sentido ningún deseo por nadie. Robert hará tambalear su mundo pero ninguno de los dos aceptará lo que está sintiendo por el otro. ¿Crees que conseguirán encontrar una manera para poder estar juntos?


Isabel Keats nos deleita con una novela diferente. Si algo tiene esta autora es que todas sus novelas no son distintas entre ellas y, aunque es inevitable que tenga su propio estilo, no se limita a seguir un patrón que le funciona y a cambiar escenarios y personajes. 

Sus novelas son de lectura fácil, de esas que te hacen pasar un buen rato y que son una distracción, con toques diversión y con momentos emotivos que te llegan al corazón.

Y ¿qué encontramos aquí? Pues un contacto con una cultura milenaria como es la budista. Y me gusta. Y los principios más famosos que conocemos (ya sea a través de películas, libros o dichos) nos enmarcan esta novela. Por ejemplo, la ausencia de la cólera para tener un equilibrio en nuestro interior.

Tanto el personaje femenino como el masculino arrastran un hecho traumático en su pasado, pero así como a ella el trauma la hace más fuerte, a él lo sume en el cinismo y en la amargura. Una metáfora de la felicidad, ya que la mayoría de veces ser feliz es una actitud, más que simplemente tener suerte en la vida.

El sexo va a ser una larga espera de la gratificación. Una tensión sexual casi, casi desde el principio no se va a resolver hasta casi, casi el final. Eso sí, estarán cerca muchas veces...

La parte graciosa de la novela es que Lean de hecho se llama Grácil Sauce y Robert decide llamarla con mil nombres de árboles más el adjetivo pertinente, un epíteto del estado de ánimo de la protagonista. Original y estupendo.

¿Quieres pasar un buen rato leyendo una novela? Esta te va a encantar. 

Blog de la escritora

Booktrailer

12.10.15

El libro de las sombras contadas. Saga La Espada de la Verdad 1. Terry Goodkind (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano


Sinopsi:
La plàcida vida de Richard Cypher es veu truncada pel brutal assassinat del seu pare. Qui voldria matar un simple comerciant que no amaga cap secret? O és que en tenia cap? Està la seva mort relacionada amb l'estrany llibre que va portar d'un dels seus viatges i que va fer aprendre de memòria al seu fill Richard? Si és així, aquest també corre perill.

La recerca de l'assassí es converteix en una carrera contra el temps per salvar totes les terres conegudes del domini del mal. Per trobar respostes, Richard haurà de treure a la llum emocions que ha reprimit durant molt de temps i confiar tant en els vells amics com en els nous. Però ningú és qui diu ser, ni tan sols ell mateix.

Opinió:
En aquest llibre trobem l'ensurt que provoca despertar a una realitat que és desconeguda. La vida que duia el protagonista de cop i volta sembla que sigui una mentida, tot el que havia cregut fins ara deixa de tenir sentit. Un jove innocent i amb un alt sentit de la justícia i del bé de sobte veurà trontollar tot el seu món i haurà de decidir sobre la vida i la mort d'altres persones. Veurà criatures que no sabia ni que existien, coneixerà perills dels que era totalment aliè, però per damunt de tot haurà de prendre decisions molt dures sobre l'essència d'ell mateix que el portaran definitivament a madurar i a estar un pas més a prop de l'home en què es convertirà. S'enamorarà d'una dona que està totalment prohibida, perquè estimar-la i tocar-la significa deixar de ser qui ets. Coneixerà un grup de gent que està molt endarrerida en alguns aspectes, però que són capaços de parlar amb els esperits dels avantpassats...

Novel·la d'aventures trepidant que enganxa des de la primera pàgina, tot i que no oblideu que en aquest primer volum el protagonista no ha madurat, com qui diu acaba de sortir de l'adolescència, i encara li queden moltes decisions per prendre, moltes veritats per descobrir i moltes dificultats per superar.

En el segon volum coneixerem a les mord-sith, unes dones entrenades per a provocar dolor... 

No perdis més temps i comença a llegir el primer volum d'aquesta saga. T'atraparà, t'agradarà i t'emocionarà. 

Si t'agraden les novel·les d'aventures, si t'agrada la fantasia, si t'agrada llegir sobre una relació amorosa plena de perills i d'emocions, aquesta saga està escrita per a tu.   

El libro de las sombras contadas. Saga la Espada de la Verdad 1. Terry Goodkind (reseña en castellano)

Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 


Sinopsis:
La apacible vida de Richard Cypher se ve truncada por el brutal asesinato de su padre. ¿Quién querría matar a un simple comerciante que no esconde ningún secreto? ¿O es que tenía alguno? ¿Está su muerte relacionada con el extraño libro que trajo de uno de sus viajes y que hizo aprender de memoria a su hijo Richard? De ser así, éste también corre peligro.

La búsqueda del asesino se convierte en una carrera contra el tiempo para salvar todas las tierras conocidas del dominio del mal. Para hallar respuestas, Richard deberá sacar a la luz emociones que ha reprimido durante mucho tiempo y confiar tanto en los viejos amigos como en los nuevos. Pero nadie es quien dice ser, ni siquiera él mismo.

Opinión:
En este libro sabremos lo que es el susto que provoca el despertar a una realidad que es desconocida. La vida que llevaba el protagonista de repente parece que sea una mentira, todo en lo que había creído hasta ahora deja de tener sentido. Un joven inocente y con un alto sentido de la justicia y del bien de pronto verá tambalearse todo su mundo y deberá decidir sobre la vida y la muerte de otras personas. Verá criaturas que no sabía ni que existían, conocerá peligros de los que era totalmente ajeno, pero por encima de todo tendrá que tomar decisiones muy duras sobre la esencia de sí mismo que le llevarán definitivamente a madurar y a estar un paso más cerca del hombre en el que se convertirá. Se enamorará de una mujer que está totalmente prohibida, porque amarla y tocarla significa dejar de ser quien eres. Conocerá un grupo de gente que está muy atrasada en algunos aspectos, pero que son capaces de hablar con los espíritus de los antepasados​​...

Novela de aventuras trepidante que engancha desde la primera página, aunque no olvidéis que en este primer volumen el protagonista no ha madurado, como quien dice acaba de salir de la adolescencia, y aún le quedan muchas decisiones por tomar, muchas verdades por descubrir y muchas dificultades para superar.

En el segundo volumen conoceremos a las mord-sith, unas mujeres entrenadas para provocar dolor...

No pierdas más tiempo y comienza a leer el primer volumen de esta saga. Te atrapará, te gustará y te emocionará.

Si te gustan las novelas de aventuras, si te gusta la fantasía, si te gusta leer sobre una relación amorosa llena de peligros y de emociones, esta saga está escrita para ti.

7.10.15

Una chica con estilo. Olivia Ardey (ressenya en català)

 Pincha en la bandera para leer la versión en castellano 


La Helen acaba de tenir nebots bessons i està tan il·lusionada amb els nadons que decideix comprar-los un regal immediatament. Quan està en un deli prenent un batut confon la seva bossa amb una altra del mateix establiment. En obrir el suposat "regal" tots es queden bocabadats i comencen a témer el pitjor, ja que el contingut de la bossa no augura res de bo. Efectivament, de seguida es posa en evidència que la vida de la Helen corre perill i que per a protegir-la cal treure-la de la ciutat, i ningú millor per dur a terme aquesta tasca que Ray Donelly, de la policia de Nova York i amic de la família. Ray té un passat complicat que li fa anhelar un futur molt específic en el qual la Helen no encaixa, però a mesura que va passant el temps més difícil li serà no acceptar el que sent per ella.


Una chica con estilo és una novel·la romàntica dolça i picant alhora. És una novel·la que sap a xocolata amb sal... o amb pebre. Hi ha moments tendres i sentimentals i també sensuals i amb gran caràcter. És Olivia Ardey escrivint amb l'ànima i afegint un rerefons molt interessant que val la pena explorar. Una novel·la addictiva que et farà maleir cada interrupció i que et farà portar les mans al cor més d'una vegada mentre penses: "Ohhhhh".

Aquesta novel·la continua amb els personatges de Delicias y secretos en Manhattan i, tot i que sempre és un plaer llegir a Olivia Ardey, no cal haver llegit prèviament el llibre per poder seguir sense equívocs aquesta nova història. Helen es va quedar sola en la primera novel·la i l'escriptora li ha volgut regalar un final feliç; per la mateixa raó, l'autora, que sempre inclou més d'una parella en els seus llibres, aquí opta per dedicar-li atenció exclusiva (encara que és cert que dues històries absolutament secundàries també tindran el seu petit moment de glòria).

La trama combina dos aspectes importants: primer, una relació amorosa que promet moltes complicacions, i segon, una intriga policíaca molt ben ambientada. Amb l'estil al qual ens té acostumats (novel·les que amaguen més del que sembla a primera vista), ens teixeix un tapís on les inseguretats, la confiança, els prejudicis i la sinceritat seran el fil conductor d'una novel·la ambientada en els anys 20.

El gran teló de fons d'aquest llibre és la dona, el feminisme, la feminitat, la seva llibertat sexual, la seva independència econòmica, la seva intel·ligència. Però, en comptes de parlar-ne o de teoritzar, l'escriptora ens ensenyarà situacions concretes en què els personatges reaccionaran. I les seves reaccions no sempre seran del tot coherents amb el que ells mateixos pensen, però sí que serán realistes, perquè la sinceritat no només és una faceta en relació amb els altres, sinó que és una part molt important de la relació que tenim amb nosaltres mateixos.

Comprovarem que els prejudicis van de la mà de la inseguretat, i molts personatges els experimentaran: Ray, Evelyn i, fins i tot, la mateixa Helen, i seran de tres tipus: sexuals, econòmics i ètnics.

Els prejudicis sexuals tenen tres aspectes: el primer deriva del purament eròtic, ja que, encara que és molt excitant que una dona sigui experta en les arts amatòries i no tingui vergonya a gaudir del sexe, està acceptat que la dona tingui les mateixes necessitats sexuals que els homes? El segon deriva de la connotació social del sexe: són les dones capaces d'exercir la mateixa feina o les mateixes aficions que els homes? I el tercer ens planteja el debat de la feminitat versus el feminisme: són excloents?

Els prejudicis econòmics, en el fons, tenen a veure amb l'autoestima. Som capaços d'acceptar que algú pugui tenir més diners que nosaltres i considerar que som iguals? Som capaços de veure bondat en un regal i no caritat o supèrbia? Quan qui té més diners és la part femenina de la parella, la tensió està servida.

Els prejudicis ètnics es donen entre irlandesos, catòlics, protestants... És igual; es jutja sense conèixer la persona i se l'etiqueta, quan és més que probable que el judici sigui erroni. Que algú hagi nascut a la teva terra el converteix en una bona persona? Absurd. Olivia pregunta i els personatges responen. Tens tu la teva pròpia resposta?

En relació amb la llibertat de les dones, tant política com social, en Una chica con estilo es nomenarà les sufragistes i la primera comissària de dones de Nova York, i, encara que s'aludeixi de passada i no es faci una crònica exhaustiva, és suficient per a marcar l'esperit de la novel·la: un cop es puja al carro de la llibertat, només es pot anhelar més i més. Però llibertat per escollir, encara que el que escullis sigui tornar als teus orígens rurals i li donis l'esquena a la sofisticació i al luxe.

Però no podem perdre de vista que aquesta és una història romàntica on l'amor serà capaç de superar totes les dificultats, perquè és una promesa de permanència encara que les coses es torcin. I aquest romanticisme s'encarnarà en la relació explosiva entre Ray i Helen. Una relació que s'equivocarà de vegades, però que tindrà la valentia d'admetre els seus errors, de disculpar-se i de perdonar-se.

El final, com si fos una fotografia familiar, ens tanca temporalment l'època d'entre guerres. I, com si fóssim un membre més de la família, ens emocionem en veure els nens crescuts, plorem als que ja no hi són i ens alegrem pels que sí que van tornar de la guerra. Quan vam deixar de ser purs espectadors de la història per a viure les seves pròpies emocions?

Olivia Ardey ha escrit una novel·la romàntica que ens atrapa des de la primera pàgina i que amb les seves paraules ens recrea el paisatge del Nova York rural dels anys 20. Els enclavaments en els seus llibres són un personatge més de la història i, com sempre em passa, em deixa amb ganes de viatjar... i no només amb la imaginació.

Què és el millor? Que amb una lectura superficial ja tenim una novel·la estupenda, però si aprofundim una mica més ens delectem amb una història molt ben embastada i interessant.

No us podeu perdre aquesta última novel·la de l'escriptora. Segur que us agrada tant com a mi.

Blog de l'autora

Vols veure l'opinió de l'Olivia Ardey després de llegir aquesta ressenya? Clica aquí.

Una chica con estilo. Olivia Ardey (reseña en castellano)


 Clica sobre la bandera per a llegir la versió en català 

Helen acaba de tener sobrinos gemelos y está tan ilusionada con los bebés que decide comprarles un regalo de inmediato. Cuando está en un deli tomándose un batido confunde su bolsa con otra del mismo establecimiento. Al abrir el supuesto "regalo" todos se quedan con la boca abierta y empiezan a temer lo peor, puesto que el contenido de la bolsa no augura nada bueno. Efectivamente, enseguida se pone en evidencia que la vida de Helen corre peligro y que para protegerla hay que sacarla de la ciudad, y nadie mejor para llevar a cabo esta tarea que Ray Donelly, de la policia de Nueva York y amigo de la familia. Ray tiene un pasado complicado que le hace anhelar un futuro muy específico en el que Helen no encaja, pero a medida que va pasando el tiempo más difícil le será no aceptar lo que siente por ella.


Una chica con estilo es una novela romántica dulce y picante a la vez. Es una novela que sabe a chocolate con sal... o con pimienta. Hay momentos tiernos y sentimentales y también sensuales y con gran carácter. Es Olivia Ardey escribiendo con el alma y añadiendo un trasfondo muy interesante que vale la pena explorar. Una novela adictiva que te hará maldecir cada interrupción y que te hará llevar las manos al corazón más de una vez mientras piensas: "Ohhhhh".

Esta novela continua con los personajes de Delicias y secretos en Manhattan y, aunque siempre es un placer leer a Olivia Ardey, no es necesario haber leído previamente este libro para poder seguir sin equívocos esta nueva historia. Helen se quedó sola en la primera novela y la escritora le ha querido regalar un final feliz; por la misma razón, la autora, que siempre incluye a más de una pareja en sus libros, aquí opta por dedicarle atención exclusiva (aunque es cierto que dos historias absolutamente secundarias también tendrán su pequeño momento de gloria).

La trama combina dos aspectos importantes: primero, una relación amorosa que promete muchas complicaciones, y segundo, una intriga policial muy bien ambientada. Con el estilo al que nos tiene acostumbrados (novelas que encierran más de lo que parece a simple vista), nos teje un tapiz donde las inseguridades, la confianza, los prejuicios y la sinceridad serán el hilo conductor de una novela ambientada en los años 20.

El gran telón de fondo de este libro es la mujer, el feminismo, la feminidad, su libertad sexual, su independencia económica, su inteligencia. Pero, en vez de hablar de ello o de teorizar, la escritora nos va a enseñar situaciones concretas en las que los personajes van a reaccionar. Y sus reacciones no siempre van a ser del todo coherentes con lo que ellos mismos piensan, pero sí que van a ser realistas, porque la sinceridad no sólo es una faceta en relación con los demás, sino que es una parte muy importante de la relación que tenemos con nosotros mismos.

Comprobaremos que los prejuicios van de la mano de la inseguridad, y muchos personajes van a experimentarlos: Ray, Evelyn e, incluso, la propia Helen, y van a ser de tres tipos: sexuales, económicos y étnicos. 

Los prejuicios sexuales tienen tres aspectos: el primero deriva del puramente erótico, ya que, aunque es muy excitante que una mujer sea experta en las artes amatorias y no tenga vergüenza en disfrutar del sexo, ¿está aceptado que la mujer tenga las mismas necesidades sexuales que los hombres? El segundo deriva de la connotación social del sexo: ¿son las mujeres capaces de desempeñar el mismo trabajo o las mismas aficiones que los hombres? Y el tercero nos plantea el debate de la feminidad versus el feminismo ¿son excluyentes? 

Los prejuicios económicos, en el fondo, tienen que ver con la autoestima. ¿Somos capaces de aceptar que alguien pueda tener más dinero que nosotros y considerar que somos iguales? ¿Somos capaces de ver bondad en un regalo y no caridad o soberbia? Cuando quien tiene más dinero es la parte femenina de la pareja, la tensión está servida. 

Los prejuicios étnicos se dan entre irlandeses, católicos, protestantes... Da igual, se juzga sin conocer a la persona y se la etiqueta, cuando es más que probable que el juicio sea erróneo. Que alguien haya nacido en tu tierra, ¿lo convierte en una buena persona? Absurdo. Olivia pregunta y los personajes responden. ¿Tienes tú tu propia respuesta?

En relación con la libertad de las mujeres, tanto política como social, en Una chica con estilo se nombrará a las sufragistas y a la primera comisaria de mujeres de Nueva York, y, aunque se diga de pasada y no se haga una crónica exhaustiva, es suficiente para marcar el espíritu de la novela: una vez se sube al carro de la libertad, sólo se puede ansiar más y más. Pero libertad para escoger, aunque lo que escojas sea volver a tus orígenes rurales y le des la espalda a la sofisticación y al lujo. 

Pero no podemos perder de vista que esta es una historia romántica donde el amor va a ser capaz de superar todas las dificultades, porque es una promesa de permanencia aunque las cosas se tuerzan. Y ese romanticismo va a encarnarse en la relación explosiva entre Ray y Helen. Una relación que se equivocará a veces, pero que tendrá la valentía de admitir sus errores, de disculparse y de perdonarse.

El final, como si fuera una fotografía familiar, nos cierra temporalmente la época de entre guerras. Y, como si fuéramos un miembro más de la familia, nos emocionamos al ver a los niños crecidos, lloramos a los que ya no están y nos alegramos por los que sí volvieron de la guerra. ¿Cuándo dejamos de ser meros espectadores de la historia para vivir sus propias emociones?

Olivia Ardey ha escrito una novela romántica que nos atrapa desde la primera página y que con sus palabras nos recrea el paisaje del Nueva York rural de los años 20. Los enclaves en sus libros son un personaje más de la historia y, como siempre me pasa, me deja con ganas de viajar... y no sólo con la imaginación.

¿Qué es lo mejor? Que con una lectura superficial ya tenemos una novela estupenda, pero si profundizamos un poco más nos deleitamos con una historia muy bien hilvanada e interesante.

No os podéis perder esta última novela de la escritora. Seguro que os gusta tanto como a mí.


¿Quieres ver la opinión de Olivia Ardey después de leer esta reseña? Pincha aquí.